Vins i mar: la DO Empordà, a Catalunya, amb el seu clima mediterrani, és a tocar de les platges més populars de la Costa Brava.
Que s’hi elaboren vins que val la pena descobrir és encara un secret per a la majoria de viatgers. Comencem el nostre recorregut passat Roses, al llarg de la serralada de l’Albera, que s’enfonsa al mar. A la dreta, les cases de les urbanitzacions s’arrauleixen a la muntanya; a l’esquerra, oliverars antiquíssims s’estenen terra endins. Entre la vegetació densa s’amaguen dòlmens i menhirs de l’època prehistòrica.
El primer poble del recorregut és Palau-saverdera. L’església romànica de Sant Joan s’alça venerable i desgastada pel temps al centre del poble. Per sobre del poble, a la muntanya, llueix blanca l’ermita de Sant Onofre. Ben amunt a la carena es reconeixen les restes del castell de Sant Salvador. La vegetació floreix exuberant i la vista sobre l’Empordà i el Mediterrani treu l’alè. Les papallones voletegen al vent; de blau fosc lluen les flors i els tramussos silvestres; de lila, les flors dels cards; les viboreres de Creta, de color carmí, s’alcen, i les estepes (Cistus albidus) brillen de blanc i rosa. Branques estrafolàries formen corones bizarres de la natura. Blocs de granit formen escultures singulars.
DO Empordà
A la DO Empordà cada poble té la seva cooperativa. Aquí es compren directament del dipòsit, o envasats en caixes de cartró i ampolles, els vins joves i afruitats de la regió i oli d’oliva fresc de primera qualitat. Així també al poble següent, Pau. També a Pau, l’església de Sant Martí sobresurt clarament per sobre de les teulades del poble. Als horts hi ha llimoners i tarongers antiquíssims amb fruits lluents i temptadors. Figueres nuoses treuen fulla. Les cases més antigues del poble són dels segles XVII i XVIII i estan fetes de pedra del camp.
Entre Pau i Vilajuïga hi ha el modern celler Espelt (www.cellerespelt.com). A la barra del celler es poden tastar els vins, i tothom hi pot comprar directament.
L’Empordà, conegut antigament sobretot pels seus vins dolços i rancis, s’ha adaptat avui com a regió vinícola a la demanda creixent de vins lleugers, afruitats i frescos. Aquí s’hi troben les varietats més diverses: per exemple, garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo, chardonnay, moscatell, sauvignon blanc i gewürztraminer com a raïms blancs, i garnatxa negra, carinyena, cabernet sauvignon, cabernet franc, syrah, ull de llebre i merlot com a negres.
També la cooperativa de Vilajuïga forma part avui d’Empordàlia, amb vins a granel i oli d’oliva acabat de premsar.
Vilajuïga, a més de vi, també ofereix aigua. A la font de Vilajuïga es poden omplir garrafes. L’aigua també es pot comprar a tota la Costa Brava, en supermercats i restaurants, en elegants ampolles de vidre. Dalí, per cert, gairebé només bevia aquesta aigua mineral amb gas natural i minerals saludables.
Garriguella té diversos cellers i la cooperativa (www.cooperativagarriguella.com). L’església de Santa Eulàlia de Noves de Garriguella és el centre del poble. Aquí també hi ha l’hotel i restaurant La Plaça (www.hotelgarriguella.com), un autèntic secret de l’interior de la Costa Brava. La cuina d’autor mediterrània i francesa hi delecta els clients amb productes frescos de la regió.
Mollet de Peralada
A Mollet de Peralada visitem el jove i ambiciós vinyater Josep Serra al seu celler, La Vinyeta (www.lavinyeta.es), per tastar el negre terrós «Heus». Les etiquetes modernes i cridaneres són obra del dissenyador Lluís Serra, germà del vinyater. Tant els vins com el disseny ja han rebut premis.
Qui vulgui menjar amb estil hauria d’anar sens falta al restaurant Mas Renart (www.restaurantmasrenart.com), a Mollet de Peralada. A la masia, rehabilitada amb amor, s’hi serveix cuina internacional amb productes frescos de la regió.
Com a productor més gran de la regió, el celler Castell de Peralada va ser capdavanter en el pas als vins de qualitat. Amb un volum anual de deu milions d’ampolles i socis potents com la família Suqué Mateu, propietària també del castell de Peralada amb el casino, es pot permetre experimentar amb varietats.
A prop de Sant Climent Sescebes visitem el modern celler Terra Remota (www.terraremota.com). L’edifici minimalista respon del tot al desig dels propietaris, Marc i Emma Bournazeau, que buscaven una unió de tradició i modernitat i alhora volien fer justícia al paisatge únic de l’Empordà.
Deixant enrere Sant Climent Sescebes, continuem entre oliverars, vinyes i camps de roselles florits fins a Capmany. Aquí hi ha diversos cellers de renom. Al Grup Oliveda (www.grupoliveda.com) es poden comprar directament vins i caves de qualitat. En una visita al Museu del Vi i de les Aixetes es pot conèixer la història del celler o gaudir d’un tast. L’església de Capmany és d’origen romànic i es remunta als segles XII i XIII. A la part alta del poble hi ha la petita capella de Sant Sebastià, del segle XVII. Entre els joves productors de vi de Capmany hi ha Bonfill, del Celler Arché Pagès
(www.cellerarchepages.com)
Els vinyaters de la DO Empordà – Costa Brava han entès els signes dels temps i aposten per la qualitat i per la unió de tradició i modernitat. Al capdavall, som en una de les zones vitícoles més antigues d’Espanya: fa més de dos mil anys, els grecs, en desembarcar a la propera Empúries, hi van portar els primers ceps.
Una llista dels cellers amb les adreces es troba al web www.doemporda.com. Els cellers grans solen obrir de dimarts a dissabte i, en part, també diumenge al matí; els més petits, sobretot el cap de setmana i amb cita prèvia.
