Salta al contingut
Costa Brava Bloc de viatges

Menjar i beure

La cuina com a art que sedueix els sentits

Schokoladige Schätze am Strand.

Nota (estat novembre del 2026): aquest article és del 2013. Des de llavors han tancat, entre d’altres, el «Sant Pau» de Sant Pol de Mar (2018) i «Can Fabes» de Sant Celoni (2013). El Celler de Can Roca va tornar a ser escollit número 1 el 2015 i avui forma part de la categoria «Best of the Best» de The World’s 50 Best Restaurants.

Els millors tornen a cuinar a Espanya. En la classificació Top 50 d’aquest any (2013) de la «Restaurant Magazine» de Londres, El Celler de Can Roca, de Girona, ha estat escollit número 1. El restaurant, que ja té tres estrelles Michelin, el van obrir el 1986 Joan i Josep Roca a prop del bar dels seus pares com a local típicament català. Avui el porten els tres germans: Joan (xef), Josep (sommelier) i Jordi (pastisser), i és conegut per combinar plats catalans, tècniques innovadores i el servei apassionat dels seus propietaris. Des del 2011, el restaurant dels germans Roca havia ocupat el segon lloc de la classificació mundial.

Encara bé que els cuiners de la Costa Brava saben que també es menja pels ulls.

La cuina com a art que sedueix els sentits: així s’entén la gastronomia a Espanya. Una oferta culinària de cinc estrelles pel que fa al gust, la presentació, l’aroma, la textura, el color, etc. Les creacions de xefs com Adrià, Arzak, Berasategui, Ruscalleda, Santamaria, Subijana i Roca han catapultat Espanya al capdamunt de l’alta cuina internacional. Els nous restauradors espanyols són artistes dels fogons, i això es reflecteix en el seu enorme prestigi internacional. La feina d’aquests nous artistes de la cuina es distingeix per l’originalitat i la innovació, i sempre combina la cuina mediterrània tradicional amb plantejaments creatius. La nova cuina té un lloc tan important en la cultura d’Espanya que el cuiner José Andrés va rebre el 2010 l’Orde de les Arts i les Lletres d’Espanya.

Una ronda de còctels?

Reconeixement internacional: molts restaurants espanyols destaquen per la seva qualitat i creativitat. A tot el país hi ha uns 150 restaurants amb una o més estrelles Michelin (en l’època de l’article). Set d’ells tenien la màxima distinció: un a la Comunitat Valenciana, dos a Catalunya i quatre al País Basc. A Catalunya eren els restaurants El Celler de Can Roca, a la província de Girona, i Sant Pau, a la de Barcelona. Al Celler de Can Roca, a la ciutat de Girona, els germans Roca aposten per la creativitat culinària per transmetre experiències.

Carme Ruscalleda oferia al seu restaurant Sant Pau, amb vista al mar, a Sant Pol de Mar, una reinterpretació moderna de la gastronomia tradicional catalana. Molts altres restaurants s’han guanyat aquí, a la nostra regió, una reputació excel·lent. Entre ells hi ha Enoteca, Moments, Lasarte i Àbac, a Barcelona; Can Fabes, a Sant Celoni (província de Barcelona); Les Cols, a Olot, i Miramar, a Llançà (tots dos a la província de Girona).

L’elBulli del futur: Ferran Adrià ha estat durant anys la imatge de l’alta cuina espanyola, i molts consideraven el seu restaurant elBulli el millor del món. Però el juliol del 2011 la casa va tancar les portes per emprendre un nou gran projecte: l’elBulli Foundation. L’objectiu d’aquesta fundació és ser un centre de creativitat gastronòmica on neixin nous conceptes de cuina i s’intercanviïn a escala internacional.

Feina concentrada a elBulli.

A la Costa Brava i a l’interior hi ha molt més per descobrir per als gurmets: tapes, anxoves i cava; és només una petita mostra de la varietat culinària, que al nord-est d’Espanya sembla no tenir límits. Als petits pobles de pescadors s’hi descobreixen delícies culinàries; a les regions de muntanya endormiscades, les delícies mediterrànies es couen a poc a poc al forn fins a convertir-se en plats excel·lents; i allà on es casen la muntanya i el mar, avui s’hi elaboren vins de primer nivell internacional i caves. El casament de «mar i muntanya» els catalans també l’estimen al plat: per exemple, pollastre amb gambes o la variant catalana de la paella, amb una barreja de carn i marisc. També agrada el dolç i el salat junts, com les «costelles de porc amb préssec».

No només els plats, també la carta de begudes convenç.

Qui ja cuina de casa amb tantes ganes d’experimentar ha de ser sorprès especialment pels cuiners dels hotels i restaurants. Aquests s’atreveixen a fer equilibris entre tradició i modernitat i, en molts llocs, ofereixen als clients creacions pròpies i menús innovadors sota l’etiqueta de «cuina d’autor». El que arriba a taula és tan variat com extraordinari. Comença amb tapes senzilles, passa per noves variants de «mar i muntanya» i no s’acaba ni de bon tros amb les sofisticacions a l’estil de Ferran Adrià i la seva famosa cuina molecular. Això tampoc no se li ha escapat a la Guia Michelin. Així, a la Costa Brava hi ha des de fa anys una densitat d’estrelles notablement alta i s’hi troben sorprenentment molts cuiners joves i agosarats. Tant Joan Roca, a Girona, coronat amb la tercera estrella, com molts altres xefs de l’interior i de la costa fan plats meravellosos amb els productes frescos de la regió. S’atreveixen amb fusions internacionals. Es juga amb les tradicions, s’aprofiten influències orientals i es fa l’ullet a clàssics mediterranis internacionals amb una nova orientació.

Aquest entrant obre la gana…

A Catalunya, cuinar es considera un art no pas des de la participació de Ferran Adrià a la Documenta: un dels primers llibres de cuina escrits en una llengua romànica va ser el Llibre de Sent Soví, en català. Des que aquest receptari va aparèixer al segle XIV, cuinar forma part de la cultura a Catalunya. No us sorprengueu si a la carta hi ha bistecs o gambes coberts de xocolata amarga.

Al capdavall, així només es ret homenatge al mestre surrealista Salvador Dalí. El gust de Dalí pel menjar bo i abundant és proverbial a Catalunya i es pot llegir al llibre alemany «Salvador Dalí – Katalanische Küchenträume». No debades Dalí ja volia ser «cuinera» als sis anys. Com a artista genial, exhibicionista estrident i geni del màrqueting, estimava el plaer sensual de menjar: «Es pot deixar de menjar, però no es pot menjar malament.» Un dels seus plats preferits eren les gambes cobertes de xocolata negra!

Els gurmets a la Costa Brava hi troben tot el que volen, perquè no només els restaurants de categoria amb xefs famosos i un servei excepcional tenen preus relativament assequibles, sinó que també més d’una fonda rural ofereix autèntiques delícies culinàries a bon preu. També els excel·lents vins de la regió encara es troben a les cartes a preus molt econòmics en comparació internacional.

Una ronda de còctels?

En molts restaurants i hotels, de dilluns a divendres s’ofereix un menú de migdia de 3 plats amb aigua i vi inclosos a un preu econòmic (entre 9 i 19 euros, preus del 2013). El cap de setmana i al vespre, en alguns llocs també hi ha menús, una mica més cars i sense begudes. Després de sopar, es pot sortir de festa fins a la matinada en nombrosos bars i xiringuitos. Al capdavall, és estiu!

Els viatges de gastronomia, esport i cultura són tendència. La Costa Brava, és clar, té molt a oferir en aquest sentit, també pel que fa a l’allotjament: hotels en masies de 3 i 4 estrelles rehabilitats amb amor a l’interior conviden a la calma amb spa i ofertes de benestar; complexos hotelers de luxe convencen amb un servei internacional i vistes de somni al mar; petites cases familiars ofereixen un servei personal amb consells per a excursions, i camps de golf ben cuidats conviden a quedar-s’hi.

Més consells per menjar, beure, sortir de festa i dormir a la Costa Brava i a l’interior al nostre web.

Continua llegint

Menjar i beure

Tot sobre l’oli d’oliva

Oli d’oliva de l’Empordà: composició, classes d’oli, varietats argudell, corivell, verdal i arbequina i què vol dir la DOP Oli de l’Empordà.

Dalí i cultura

Fira del Pa: Castelló d’Empúries

Fira del Pa a Castelló d’Empúries el diumenge de Pentecosta: museu de la Farinera, molins vermells, cursos de pa i mercat amb artesania i…

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb*