La majoria de nosaltres associem una excursió a la capital de Catalunya amb un pla ple del dia: començant pel pintoresc Parc Güell, passant per la Sagrada Família, l’església més famosa de la ciutat, fins al museu del FC Barcelona: aquesta ciutat sembla tenir realment les activitats i llocs d’interès adequats per a tothom. També nosaltres vam sortir aquell matí assolellat cap a la gran ciutat, però el nostre pla del dia havia de ser, cal admetre-ho, una mica diferent: a només unes quantes parades de metro de l’estació central, ens vam llançar directament al bullici d’una gran ciutat que bat constantment.
Com que ens havíem acostumat durant les darreres dues setmanes que portàvem fins avui en aquest país al nostre petit poblet abastable enmig de la prada espanyola, ens feia il·lusió ara trobar carrers plens, preus de begudes impagables, espanyols que gesticulaven salvatgement i turistes desorientats.
«Enmig de tot, i no només present» era probablement el lema del nostre viatge d’avui. A les 10 del matí, una hora òbviament més aviat poc cristiana per als espanyols de vacances, només es podia posar en pràctica, cal admetre-ho, de manera limitada. Havíem acceptat entretant del tot els costums dels espanyols.
Un café solo havia de posar remei aquell matí: impagable, però absolutament necessari. Aquí érem, doncs: volíem conscientment escapar del «truc turístic de Barcelona» habitual, endur-nos el flux de la ciutat i viure (i experimentar) durant un dia la vida espanyola d’aquesta ciutat.
Mirant enrere, cal admetre-ho, una mica poc pensat (almenys un plànol de la ciutat ens hauria estalviat una o altra volta), però què hi farem: érem aquí, de bon humor, ansiosos de noves impressions, d’una nova metròpoli. Turistes, tant se val (amb la càmera al coll i la nostra pell més aviat de vacances a Sylt, es notava de totes maneres), la plaça de Catalunya havia de ser la nostra primera destinació.
Un lloc ple de gent, autocars d’excursió en filera, envoltat d’innombrables cadenes de botigues espanyoles. Amb prou feines ens en cansàvem, de Zara, Mango i companyia, seguits de prop per la nostra fascinació per Gucci, Cartier i Chanel, en els aparadors dels quals els nostres nassos semblaven enganxar-se: una bossa costava aquí ni més ni menys que un préstec d’estudis per a tota una carrera. Després d’una breu febre de compres i d’un «ai, si tinguéssim només tants diners», els carrerons petits i les places misterioses de la ciutat semblaven atreure’ns de manera màgica.
Després d’un bon dinar cap a les 15 h, marisc i allioli inclosos, ens vam obrir camí pel Barri Gòtic de la ciutat. Carrerons tortuosos, delimitats per façanes altes de cases amb balcons de 2 metres quadrats, així com botigues petites plenes d’antiguitats i records, dibuixaven una imatge pintoresca de la «Barcelona antiga».
Aquí ho teníem ara: la nostra impressió ben personal de la ciutat, lluny de les atraccions atapeïdes amb les seves llargues cues a l’estiu; vam poder viure Barcelona a la nostra manera. Un gelat en una mà, un braçalet de cuir a l’altra i amb moltes noves impressions vam emprendre el camí de tornada.
Més informació: Barcelona en 48 hores, Escapada a Barcelona, 8 hores per El Raval de Barcelona….
