Salta al contingut
Costa Brava Bloc de viatges

Llocs

Barcelona en 48 hores

Das Gaudí Haus am Passeig de Graçia.

Barcelona: una metròpoli plena de vida

Barcelona: Port Vell
El Port Vell de Barcelona

Barcelona és una d’aquelles ciutats on costa menys quedar-se que anar-se’n. No és estrany que una vegada i una altra hi hagi viatgers que es quedin a la falda d’aquesta metròpoli plena de vida: quina altra ciutat d’Europa pot dir que es banya els peus al càlid Mediterrani i que alhora porta una corona cultural al cap?

Barcelona: platja
La platja de Barcelona; al fons, les torres Mapfre i l’Hotel Arts

L’arquitectura impressionant i gairebé intacta des de fa segles que es troba en passejar pel Barri Gòtic, els barris de moda i de subcultura que no descansen mai, les petjades de Picasso i de Gaudí, que fan bategar més de pressa el cor de qualsevol amant de l’art: Barcelona és una seductora que domina el seu ofici a la perfecció. Què us semblaria, doncs, una cita de 48 hores per fer-ne un tast petitíssim? Qui no creu en l’amor a primera vista potser aquí canviarà d’opinió.

Barcelona: vista de la ciutat des del port
Vista de la ciutat des del port.

Dia 1: Barcelona

Passejants i ocells de nit

Una cita clàssica sol començar amb un cafè i unes primeres mirades fugaces; en aquest cas, al sinuós passeig marítim de la ciutat, als peus del qual s’estén el Mediterrani i on sembla que s’hi apleguen tots els barcelonins. Difícilment hi ha un lloc millor per esmorzar mirant la gent: cafè rere cafè s’amunteguen a l’ombra de les palmeres, i els turistes dels hotels propers es barregen amb gent del lloc ben colrada pel sol, patinadors de longboard i addictes al fitness. Es veu pell, pell i més pell. I un queda atrapat a l’instant per l’atmosfera palpitant de Barcelona, que fa sentir que aquí l’estiu no s’acabarà mai.

El port de Barcelona

Barcelona: Port Vell
Velers de tres pals al Port Vell de Barcelona

Després d’aquesta primera impressió, un es barreja amb els passejants que recorren el passeig. Fins al famós port de Barcelona hi ha només un tres i no res, i la vista és fantàstica.

Maremàgnum

Barcelona: Maremàgnum
El centre comercial Maremàgnum, al port de Barcelona

Tan impressionant com el port, ple de iots i velers, és la façana del centre comercial Maremàgnum, on un es veu reflectit davant del mar. Per temptador que sigui, les compres hauran d’esperar: al capdavall, a la primera cita tampoc no et regalen un anell de diamants.

Barcelona: Maremàgnum

La Rambla

Després la cosa es fa més moguda: al tram de carrer segurament més famós de Barcelona, la Rambla. Uns l’odien, altres l’estimen; sigui com sigui, no es pot deixar la ciutat sense haver-hi fet com a mínim una ullada. Envoltada de restaurants i botigues de records, separa el Barri Gòtic del Raval i sembla que tingui vida pròpia. Un se sent com en un circ de colors a l’aire lliure, entre tots els viatgers que hi passen, els mims i els caricaturistes. A qui tant de bullici li sigui massa, es pot perdre uns metres més enllà pels carrers del Barri Gòtic o del Raval.

La Boqueria

Després d’aquesta passejada, a poc a poc és hora de fer una pausa per dinar: en una cita no s’ha de tenir mai massa gana. Just al final de la Rambla s’ensopega amb una enorme nau coberta d’on ja surten els crits dels venedors i l’olor de productes frescos. La Boqueria, el mercat de Barcelona documentat des del 1217 (la nau actual és del segle XIX), no només deixa a la boca el gust de la varietat culinària, sinó també el de la cultura espanyola. Els veïns s’apinyen entre les parades; s’hi regateja, es xafardeja i es compra. Amb una oferta gegantina de fruita, verdura, carn i peix, decidir-se no és fàcil: el millor és agafar una mica de tot, seure a la plaça ombrívola de darrere del mercat per fer un pícnic i anar tastant.

Park Güell

Barcelona: Park Güell
El Park Güell de Gaudí, a Barcelona

Després d’aquest àpat el gel ja s’hauria d’haver trencat i pot arribar el moment romàntic. Una mica fora de la ciutat, en un turó, hi ha el Park Güell, que no només atrau per la vista sobre tot Barcelona. Antoni Gaudí el va crear entre el 1900 i el 1914 per encàrrec de l’industrial Eusebi Güell, que imaginava un jardí amb 60 vil·les a l’estil anglès. Al final els diners es van acabar quan només s’havien fet unes poques cases; potser per sort del parc. Enmig de la vegetació mediterrània, les obres d’art lluents de Gaudí s’escampen com petits tresors. Des de la plataforma es pot admirar el perfil de la ciutat. El lloc perfecte per quedar-s’hi una bona estona.

Vespre a Barcelona

Barcelona: tapes
Tapes boníssimes a Barcelona

Quan per fi s’ha baixat del turó, l’alè fresc de Barcelona ja s’estendrà pels carrers i anunciarà el capvespre. Hora del primer, o potser del segon i el tercer, còctel en algun dels molts bars de camí cap a la ciutat. Com que, ja se sap, l’amor entra per la boca, a poc a poc toca un sopar que posi la cirereta al pastís del dia. A Barcelona es pot menjar bé a tot arreu, però les distincions de la Guia Michelin solen ser les més fiables. Qui busqui un lloc refinat per sopar en trobarà als restaurants d’hotel Enoteca, Àbac i Moments (en l’època de l’article). Una mica més informal, però no menys encantador, és el restaurant Lasarte. Els que volen estalviar quedaran tips i contents als innombrables bars de tapes econòmics del Raval.

Naturalment, la primera trobada amb Barcelona podria acabar aquí. El més probable, però, és que aquest bon començament ja hagi creat addicció i en vulguis més; i precisament quan es fa fosc, la ciutat torna a despertar amb una vida nova.

Nit a BCN

Barcelona: Sutton Club
Sutton Club a Barcelona

Per a tots els noctàmbuls i els amants del ball s’obren ara les portes dels clubs i discoteques. Sigui quin sigui el dia, sembla que aquí sempre hi ha alguna cosa per celebrar. Com que, ja se sap, els gustos són diferents, cadascú ha de saber on vol acabar: nits caòtiques i boges al Razzmatazz, amb més diversió que records; trobar-se amb la gentada variada de la llegendària Apolo, o moure els malucs al ritme del hip-hop a l’Otto Zutz. Com el nom ja fa sospitar, al Bling-Bling i al Sutton s’apleguen els de camisa i talons alts; una cosa semblant passa al Shôko (locals de l’època de l’article). Sigui on sigui que un acabi, al final sempre queda temps per a l’última a la platja. Amb això, la primera nit junts també ja és feta.

Barcelona: cafès

Dia 2 a Barcelona

Ressaca i romanticisme de postal

És de suposar que el segon dia, després d’una nit llarga, no comença amb tanta empenta com el primer. Per posar-se dret, tot i així, es pot anar encara en estat comatós al passeig de Gràcia: aquí, a La Vaca Paca, espera un esmorzar de ressaca tot el que puguis menjar, a bon preu, amb plats freds i calents (en l’època de l’article). No us preocupeu, us podeu deixar posades les ulleres de sol: així també es pot observar millor la gent que passa.

Barcelona: La Pedrera
La Pedrera s’anomena així, «la pedrera», per la seva façana. El nom real és Casa Milà

Que Barcelona no és només una metròpoli mundial, sinó també una metròpoli de compres, no sorprendrà ningú, i al passeig de Gràcia un és a la font mateixa. Superada la fase d’escalfament, ara ja es pot fer algun caprici. La ciutat s’esforçarà molt perquè ni tan sols les ànimes modestes tornin amb les mans buides. Quan s’està cansat de passejar, uns metres més enllà es poden admirar les cases de colors de Gaudí.

Barcelona: casa de Gaudí, passeig de Gràcia
La casa de Gaudí al passeig de Gràcia: la Casa Batlló

Qui després d’aquesta marató de compres tingui ganes d’una mica més de calma i d’ambient hauria d’anar a fer una volta pel cor alternatiu de la ciutat. El Raval va ser durant molt de temps un barri controvertit, marcat per la prostitució i la delinqüència; ara s’està consolidant com el barri de moda de la ciutat. La diversitat cultural n’és la paraula clau, i s’hi troba de tot, del quiosc de dòner a la botiga d’espècies índia o el restaurant asiàtic autèntic. A aquesta barreja de colors s’hi han anat afegint a poc a poc cafès encantadors i bars acollidors, a les terrasses dels quals s’han instal·lat els hipsters i bohemis de la ciutat per buidar la primera gerra de sangria a primera hora del migdia. Pels carrerons minúsculs i estrets s’hi pot perdre de meravella, i qui ja torni a tenir gana hauria de buscar algun dels bars de tapes econòmics que s’amaguen a l’ombra de les cases.

La Sagrada Família

Barcelona: Sagrada Família
La Sagrada Família

Tant si el cap encara amb ressaca ja es rebel·la com si no, encara cal veure un lloc més, perquè difícilment hi ha un lloc on el rostre de Barcelona es mostri amb més sinceritat. La Sagrada Família potser no sembla, a primera vista, una bellesa, però s’ha convertit en el símbol d’una ciutat que és difícil de superar en varietat i capacitat de transformació. Exacte: darrere del nom s’amaga aquell temple monumental que gairebé no es coneix sense el seu embolcall de bastides, de tant temps que fa que s’hi treballa. El 1882 l’arquitecte Francisco de Paula del Villar va començar les obres, i un any després Gaudí en va prendre el relleu. Fins avui, innombrables mans han deixat la seva empremta en l’arquitectura del temple, cosa que es llegeix sense gaire esforç en el seu aspecte extraordinari.

Barcelona: artistes de carrer

La Font Màgica de Montjuïc

Barcelona: Font Màgica de Montjuïc
La Font Màgica de Montjuïc durant l’espectacle d’aigua

Després d’aquest segon dia ple d’experiències, a poc a poc arriba l’ambient de comiat. Probablement no caldria, però Barcelona encara té un darrer as a la màniga per acabar de guanyar-nos. Ja de lluny, les llums de la muntanya de Montjuïc il·luminen el cel nocturn de la ciutat: només cal seguir-les fins a arribar al majestuós Palau Nacional, als peus del qual la Font Màgica de Montjuïc llança enlaire sortidors alts com cases. Tan bon punt la foscor cau sobre el parc, aquí es pot ser testimoni d’un espectacle que treu l’alè, els protagonistes del qual són innombrables llums de colors i columnes d’aigua enormes. Qui pensi a portar una ampolla de vi i una cistella de pícnic pot seure a les escales, envoltat de música imponent, i gaudir de la vista de la ciutat que centelleja i brilla. Un comiat per sempre queda, doncs, descartat.

Impressions de Barcelona

Barcelona: músics de carrer al Raval

Més informació: Escapada a Barcelona, 8 hores pel Raval de Barcelona…, Barcelona… d’una altra manera!.

Continua llegint

Excursions i caminades

Fira d’Indians: Begur

Fira d’Indians a Begur el primer cap de setmana de setembre: lli blanc i barret de palla, música cubana i el vincle històric entre…

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb*