Dissabte al matí a l’estació de Barcelona. Aquí espero el meu amic Jonas, que ve directament de l’aeroport. La nostra escapada d’aquest cap de setmana: explorar Barcelona o, si més no, fer-nos una primera idea de la ciutat entre muntanyes i mar.
Arribar i orientar-se
Dos dies no basten de cap manera per veure i provar totes les atraccions, tots els restaurants i bars recomanats per endavant, tots els museus interessants i els barris de moda de la capital palpitant de Catalunya, però qui no s’arrisca no guanya. Per això, des de l’estació de Barcelona-Sants, ens llancem a l’aventura del viatge urbà, una mica a cegues i desorientats, cal admetre-ho. L’important és que la direcció general sigui bona: ens orientem pel nostre alberg per deixar l’equipatge tan aviat com sigui possible. Amb el nas endavant anem amb el metro al centre de la ciutat; el nostre allotjament és just davant de la Universitat de Barcelona, molt a prop de la plaça de Catalunya. Tanmateix, ja durant el trajecte en metro canviem el pla, baixem a la propera parada, busquem un cafè i organitzem una mica més el cap de setmana amb café con leche i deliciosos croissants.
Seguint les petjades del gòtic
Allunyats de la nostra tàctica de viatge a cegues, decidim per ara fer una passejada pel Barri Gòtic, el barri més antic de Barcelona. La nostra guia de viatge proposa una ruta força interessant per la qual es passa per tots els llocs d’interès importants. Perfecta, doncs, per a turistes de poc temps com nosaltres. De la catedral gòtica «La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia», al claustre de la qual les oques entusiasmen els visitants, passant pel «Palau de la Generalitat», la seu del govern català, fins al Pont del Bisbe, veiem durant la nostra volta tots els edificis gòtics importants de Barcelona. Alhora ens acostem cada cop més al mar i a la tarda, a l’hora del dinar espanyol, sota el sol de primavera agradablement càlid, fem primer una pausa amb una saborosa paella i una cervesa fresca.
Turó d’esbarjo i lloc de grans esdeveniments
Després d’haver deixat per fi les motxilles a l’alberg, ens posem en camí cap a la muntanya de Barcelona. El Montjuïc, de 173 metres d’alçada, ha estat seu de més d’un esdeveniment i, fins i tot quan no hi ha res en cartell, atrau des de sempre turistes i gent del lloc de manera màgica. Tant si són restes de l’Exposició Universal del 1929, com el pavelló alemany construït per Mies van der Rohe, la Font Màgica, el parc que envolta la muntanya o l’impressionant castell al punt més alt del Montjuïc, hi ha molt per veure. Des del castell es té una vista meravellosa sobre tota la ciutat i, al darrere, l’anella olímpica (el 1992 es van celebrar a Barcelona els Jocs Olímpics d’estiu) amb la seva enorme torre de comunicacions ofereix espai per a uns minuts tranquils abans de tornar-nos a llançar al bullici.
Fascinant joc de llums i varietat culinària
Pocs minuts més tard seiem molt arrenglerats amb centenars d’altres persones a les escales davant de la Font Màgica i esperem amb tensió que a les 19.00 h comenci per fi el joc de llums de la font, els sortidors de la qual disparen cap amunt al ritme de la música i acompanyats de llums de colors. Després de l’espectacle artístic, però, és hora de sopar i ens trobem davant el dilema de l’elecció: restaurants i bars de tapes vorejen gairebé sense fi els carrers de Barcelona, sobretot als barris de moda. Anem a buscar a prop de l’Eixample i, enmig del mar de possibilitats, per fi en trobem un.
Les obres mestres d’Antoni Gaudí
Per al diumenge ens hem reservat, més o menys planificat, les atraccions principals de Barcelona: la Sagrada Família i la Casa Milà, totes dues edificis del famós arquitecte Antoni Gaudí. De bon humor i plens d’il·lusió per la basílica, la construcció de la qual encara no és acabada, ens posem en camí cap a la Sagrada per quedar-hi primer molt decebuts. Naturalment, no hem reservat les entrades en línia per endavant (cosa que seria molt assenyada!). Un gran error, tenint en compte les cues de gent que ja es formen al matí, cap a les 9 menys no res, davant les portes d’entrada. Ens posem, doncs, a la cua de reserves i tenim sort: com a dels últims aconseguim encara entrades per a l’accés a les 13.00 h.
Aprofitem el temps lliure del matí, alliberat sense planificar, i veiem l’encisador Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, construït en modernisme català, que és molt a prop de la Sagrada. Després ens preparem per a Gaudí en el nostre recorregut d’arquitectura i passegem, acompanyats d’una audioguia, per la terrassa i per les sales d’exposició dels pisos superiors de la Casa Milà, anomenada popularment, per cert, «La Pedrera» (en alemany Steinbruch), amb to de burla, perquè els habitants estaven tot menys entusiasmats amb l’edifici de façana ondulant i molts sortints. Nosaltres, però, ens astorem de l’art de construir innovador i sempre sorprenent d’Antoni Gaudí i ens hem d’arrencar per no perdre la nostra entrada a l’edifici que Gaudí va fer l’obra de la seva vida després d’acabar la Casa Milà: la Sagrada Família. En certa manera, doncs, seguim fins i tot l’ordre cronològic del seu període creatiu.
Símbol de Barcelona
Encara poc impressionats per fora, ens preguntem què té de tan especial aquesta església per a tot el món, a banda de les moltes grues de construcció que, fins i tot més de 130 anys després de l’inici de les obres, formen part de la imatge quotidiana i dels molts elements i torres que, naturalment, criden l’atenció però que no fan que tot plegat sembli realment una església. Aquest punt de vista canvia, però, de seguida quan travessem les portes d’entrada. Entusiasmats per la manera de construir moderna i el gran interior inundat de llum, estem d’acord que la Sagrada Família no és especial només per la seva història. I encara que per fora no correspongui al tipus normal d’església, probablement aquesta mateixa vista és un altre motiu de la seva singularitat incomparable.
Una escapada amb moltes impressions
Encara fascinats per l’arquitectura de Gaudí, ja hem de tornar a fer les maletes, perquè el nostre temps a Barcelona s’acaba. Arribats amb pocs plans i idees, tornem a marxar amb tantes més impressions i records i estem segurs que aquesta no va ser la nostra darrera escapada a la metròpoli viva del Mediterrani. Barcelona ens ha captivat i ofereix encara molt més… a veure a quins racons ens portarà la propera vegada.
Més informació: 8 hores per El Raval de Barcelona…, Barcelona… d’una altra manera!.
