La serralada de la serra de Rodes ofereix nombrosos llocs d’excursió. Un d’ells és la petita ermita blanca de Sant Onofre. Ja de lluny es veu brillar blanca al vessant de la muntanya, al sol, amb la promesa de recompensar la nostra excursió amb una vista celestial sobre el golf de Roses i l’ampla plana de l’Empordà.
Sant Onofre
Documentada per primera vegada l’any 1362, pertany a la parròquia de Palau-saverdera. Cada any s’hi celebra a finals de maig o al juny (la data canvia; el 2026, el 23 de maig) la festa popular Aplec de Sant Onofre. L’ermita és la meta de la nostra excursió de Pasqua.
Serra de Rodes
Descobrim un tauler amb un plànol de la serra de Rodes. Hi és marcada també l’ermita de Sant Onofre. Primer, però, anem en direcció al mar fins a la plataforma mirador de Mas Ventós. Ja aquí se’ns ofereix un panorama magnífic sobre l’Alt Empordà. La nostra mirada vaga per la badia de Roses, les illes Medes, els Aiguamolls i la plana de l’Empordà fins al cim del Canigó als Pirineus. En realitat, la vista des de l’ermita tampoc no pot ser millor. Ho provarem. Així que tornem enrere un tros fins al rètol cap a Sant Onofre i seguim les marques del camí de gran recorregut.
Panoràmica espectacular des de Sant Onofre
Pel camí ens entusiasma una vegada i una altra la vista de la costa i del Mediterrani d’un blau lluminós. No ens cansem de fixar amb la càmera la vista espectacular. És gairebé impossible perdre’s, de manera que es pot gaudir relaxat de la natura i de la vista. Ben amunt, en una punta de roca, ens saluda de lluny el castell de Sant Salvador. Al cap d’una estona arribem a una petita plaça. D’aquí el camí amb barana de fusta baixa fins a l’ermita de Sant Onofre. L’ermita, pintada d’un blanc enlluernador, es destaca clarament del paisatge del voltant. Ben avall, sota nostre, hi ha els petits pobles medievals en l’ampla verdor de l’Empordà. El cel brilla blau clar. A l’horitzó s’enfonsa en l’ultramar del golf de Roses. Els edificis alts de la platja de Santa Margarida s’han reduït a joguines. Veles blanques en miniatura es gronxen al vent. Un ocell rapinyaire fa voltes ben amunt sobre nostre.
Els prats de muntanya de la serra de Rodes són als nostres peus, aromàtics. Les papallones giravolten al vent. Entre tramussos blaus, flors de card lila i viperines vermelles com la xemeneia brillen les estepes blanques i rosades. L’espígol i la farigola encisen els nassos.
