El poeta català Jacint Verdaguer va descriure al segle XIX l’estany de Banyoles com «un escut de plata». Aquest matí brilla d’un turquesa fosc. Vanitoses, les canyes s’hi emmirallen. Envoltat de llegendes, l’estany té fins avui un encant màgic. Així, no som els únics que aquest dijous al matí gaudim de l’ambient tranquil a la riba de l’estany. El drac pudent, per sort, ja va ser vençut fa segles i també les fades màgiques que suraven s’amaguen des d’aleshores. En canvi, força turistes van amb bicicleta. Passejants passegen per la riba. En una de les antigues casetes de bany de la riba de l’estany hi ha la nova oficina de turisme. Aquí obtenim el mapa d’excursions i informació sobre la ciutat.
Amb el projecte «Life-Natura» s’han fet moltes coses al voltant de l’estany. Han sorgit nous camins, ponts de fusta i miradors a l’aigua; una senyalització perfecta i indicacions sobre la natura també formen part del projecte Life. El paisatge s’ha de conservar en el seu estat original i renaturalitzar. Fem la volta a l’estany a peu pel camí senyalitzat: els vuit quilòmetres del «passeig per l’estany» s’indiquen amb
2,5 hores de caminada. El llac més gran de Catalunya (107 hectàrees) s’alimenta de fonts i rius subterranis. 600 litres d’aigua per segon brollen des d’una profunditat de 6 a 45 metres. Les excavacions al voltant de l’estany permeten deduir l’antiga presència de cultures paleolítiques i neolítiques, cosa que il·lustren les restes del poblat neolític de la Draga.
Els peixos salten. Un pescador intenta enganyar-los. Una fotja fuig espantada cap a l’espessor. Els ànecs fan nyec-nyec en veu baixa. Passant per la piscina i restaurants, més tard ens envolta la frescor del bosc. Les plantes de maresma mostren un verd sucós. A intervals, aquí hi ha camins que porten a l’estany. Allà s’hi troba un mirador, punts de vista a l’aigua. Si hom té sort, pot albirar un ànec xiulador, la fotja o fins i tot un blauet. Avui només trobem un cigne. Algú abans que nosaltres hi ha compartit el pa.
Des del Campionat del Món de rem del 2004 hi ha també una torre mirador al final de l’estany. La torre d’arribada del campionat ens permet una vista des de dalt sobre l’estany.
A l’altra riba i uns quants quilòmetres més enllà reposem a l’església de Santa Maria de Porqueres. És una joia de l’arquitectura romànica del segle XII. La porta, sorprenentment, és oberta. A l’interior de l’església hi ha una pica baptismal romànica, capitells imponents i figures de sants pintades magníficament. Les campanes de l’església toquen les dotze. El sol s’ha cobert de nuvolets blancs.
Ens refresquem a la font del Rector. A l’ombra de grans plàtans i àlbers reposem sobre la gespa ben tallada. Els salzes s’inclinen fondo davant l’estany. Paisatge encantador, calma sublim, vent que acaricia. Cap a les 13.00 h s’omple l’aparcament davant del restaurant «La Masia». El menú de migdia per 13 euros (preu de l’època de l’article) atrau molts clients.
Decidim fer una escapada al casc antic de Banyoles. Fa poc s’ha tret el trànsit del centre i s’han declarat zona de vianants alguns carrerons i places. La plaça Major, amb els seus vells palaus urbans restaurats, porxos i cafès, convida ara a quedar-s’hi. Només dimecres al matí cal estar preparat per a l’aglomeració. Aleshores s’hi fa el mercat setmanal. Una bona ocasió per comprar productes frescos de la regió. En una de les cases més boniques de la plaça Major hi ha una altra oficina de turisme. El vell molí «Cal Moliner» és una de les cases més antigues de la ciutat i ofereix una atracció amb el seu mecanisme de molí intacte.
Restaurant «El Rebost d’en Pere», de Pere Arpa
A la nostra pregunta per un bon restaurant per al migdia, ens recomanen la nova estrella de Banyoles: Pere Arpa. El seu restaurant «El Rebost d’en Pere» va rebre al novembre una estrella Michelin (en l’època de l’article). El petit restaurant de 22 places és en un carreró just a la cantonada. El menú degustació costa 46 euros (preu de l’època de l’article). L’interior és discret. El que crida l’atenció són els plats. El xef Pere Arpa ve d’una família de restauradors de la regió. Després d’estudiar pintura a Barcelona, va recuperar la tradició familiar i va aprendre amb mestres de cuina de renom. Fa vuit anys va obrir el seu propi restaurant a Banyoles. El seu menú és sorprenent, creatiu i de cap manera avorrit. Els millors productes són per a ell la base i el gust propi és al centre. Es busquen contrastos personals: dolç i salat, àcid i especiat, calent i fred: la simfonia del menú és divertida. No sempre al restaurant amb estrella val allò de «menys és més». Aquí també hom queda realment sadoll.
De bon humor fem personalment el nostre compliment al xef. També els japonesos de la taula del costat estan visiblement entusiasmats.
Una passejada fins al monestir travessant la ciutat és ara just el que cal a continuació. Pel camí remenem encara per unes quantes boutiques i botigues de menjar selecte que conviden a comprar. Banyoles és el nostre consell per a un dia d’estiu tranquil lluny de les platges turístiques.
Informació: www.estanyespainatural.net
Més informació: Banyoles: la ciutat de l’estany.
