Empuriabrava: «El mar davant de casa vostra».
L’originalitat d’Empuriabrava rau en l’estructura de la urbanització: típica de la imatge de la ciutat és la xarxa en forma de quadrícula de canals navegables, que travessa tota la ciutat amb una longitud total de més de 30 quilòmetres. Així, la majoria de cases tenen un accés privat a l’aigua. Es pot amarrar el vaixell just davant de casa.
L’APE (Associació de Propietaris d’Empuriabrava) acaba d’anunciar (maig del 2016) que per fi, després de 6 llargs anys d’incertesa, les vendes d’amarradors tornen a inscriure’s al Registre de la Propietat!
Llei de Costes del 1988
És el resultat de la difícil feina i de tots els esforços de l’APE. També cal agrair-ho al notari de Castelló d’Empúries i al cap del Registre de la Propietat de Roses, que van fer possible aquesta solució.
L’APE es va fundar el 2008 per protestar contra l’aplicació del «deslinde» (delimitació) de la Llei de Costes del 1988. Sobre la base d’aquesta llei, la delimitació de la franja costanera com a propietat de l’Estat (deslinde) s’havia d’aplicar també a la vora dels canals d’Empuriabrava i Santa Margarida. La Llei de Costes espanyola diu: l’anomenat domini públic maritimoterrestre estatal (propietat de l’Estat a la franja costanera) té prioritat sobre la propietat privada.
Si aleshores l’APE no hagués mobilitzat i informat tots els propietaris, el deslinde s’hauria tirat endavant el setembre/octubre del 2008 sense al·legacions i tots els terminis per presentar-ne haurien vençut. L’APE es va encarregar d’informar tots els propietaris i va presentar al·legacions en nom seu dins de termini.
Amb el deslinde i l’aplicació de la Llei de Costes del 1988, el 2008, d’un cop, tots els amarradors comprats i els terrenys inundats van passar a ser propietat de l’Estat (domini públic). Els murs dels canals es van declarar costa. En conseqüència, als terrenys privats al costat de l’aigua es va fixar una franja de 6 m d’amplada com a accés públic a la costa. Aquesta franja havia de quedar lliure de qualsevol construcció o plantació.
Això fins i tot es va incorporar al nou POUM, el pla d’ordenació urbanística municipal.
Al Registre de la Propietat es va anotar a cada finca que s’hi aplicava la Llei de Costes del 1988 (franja de 6 m més amarradors = propietat de l’Estat).
La propietat al canal havia perdut així moltíssim valor!
La transmissió d’amarradors al Registre de la Propietat tampoc ja no era possible!
Amb un gran esforç, l’APE va aconseguir que el govern de Madrid, el maig del 2013, incorporés a la nova Llei de Costes 2/2013 una disposició per a Empuriabrava i Santa Margarida, basada en el text presentat per l’APE amb els advocats, que estableix:
Recollit a la nova Llei de Costes
- 1. No hi ha noves franges al llarg dels canals.
- 2. Els propietaris de terrenys als canals tenen dret a amarrar vaixells al llarg del terreny, i aquest dret no es pot separar del terreny!
- 3. Els propietaris d’un amarrador propi que estava inscrit al Registre de la Propietat en recuperen la plena propietat.
Un èxit fantàstic de l’APE, del qual es beneficia tothom a Empuriabrava!
Des del maig del 2013, l’APE lluitava perquè el Registre de la Propietat apliqués també la nova llei. Els notaris ja feien escriptures segons la nova llei, però el Registre es va negar els 3 darrers anys a inscriure les vendes d’amarradors.
L’argument era que primer s’havia de fer un nou deslinde a Empuriabrava.
El 05.05.2016 també es va aconseguir aquest gran objectiu!
L’APE continuarà defensant en el futur els interessos dels propietaris!
Amb una quota de soci de només 50 € l’any (quota de l’època de l’article), també els vostres interessos estan defensats!
APE: Associació de Propietaris d’Empuriabrava
Avinguda Joan Carles I – Pení 165 1r
Tel. i fax: (0034) 972 45 24 66
Més informació: Empuriabrava: la Venècia espanyola, Butterfly Park Empuriabrava, Empuriabrava: viure i habitar.
