Empuriabrava -> Cala Montjoi -> Cadaqués -> Portlligat
Una travessia és divertida, una travessia és bonica… Amb aquest lema ens vam trobar a finals de la temporada d’estiu amb l’Oliver i la Jutta a Empuriabrava per fer una excursió en vaixell plegats. Destinació de la nostra travessia: Cadaqués i Portlligat, cales solitàries, roques salvatges i vistes boniques.
Empuriabrava, amb els seus molts canals navegables i el port esportiu, es considera un eldorado per als amants dels esports nàutics i dels vaixells. Aquí, gairebé davant de cada casa hi ha un veler o una llanxa. També a cal Oliver i la Jutta. Amb vaixell a l’estiu s’arriba més de pressa a la destinació, tant si es va al restaurant com a banyar-se. Els molts canals formen les artèries principals de la marina única al Mediterrani, dissenyada sobre el paper fa 40 anys. 
La longitud total dels canals navegables d’Empuriabrava supera els 30 km. Comencem amb una petita volta pel poble.
Les vil·les blanques entre una vegetació mediterrània exuberant, baladres florits, buguenvíl·lies liles enfiladisses, palmeres exòtiques i cactus punxeguts al llarg dels canals donen una imatge pintoresca. Arquitectònicament, l’arc va de la vil·la clàssica en blanc mediterrani, decorada amb elements àrabs i romans, fins a la petita casa de pescadors d’estil antic. El quitxe recargolat dels primers anys conviu amb una arquitectura de vil·les moderna i clara. Mirem curiosos des del vaixell els jardins, les terrasses de sol i les piscines. Al port admirem grans iots de luxe. Darrere l’escullera del port, l’Oliver accelera i sortim disparats en direcció a Roses, travessant el golf.
La velocitat diverteix i aviat els darrers gratacels de la costa queden enrere. Ara reduïm la nostra marxa ràpida i gaudim del gronxar lent davant d’un paisatge magnífic. La Costa Brava vista des del mar té simplement alguna cosa ben especial. Sort per a qui hi passa amb vaixell. Sobretot des de l’aigua es descobreix la singularitat de la costa salvatge: penya-segats bizarres interromputs per platges blanques i cales amagades, pinedes verdes i oliverars davant del mar blau, crestes d’escuma blanca que espurnegen al sol, costes costerudes davant dels alts cims dels Pirineus, mar i més d’un sol cop d’ull, units en una simfonia dels elements, escultures modelades per les forces de la natura.
A la Cala Montjoi s’amaga discretament la seu exterior de la Documenta 12. La documenta és una de les fires d’art més importants del món i va ser la primera institució artística que va posar un cuiner a la llista dels seus artistes expositors.
La cuina molecular creativa de Ferran Adrià va fer de «elBulli», a la Cala Montjoi, el restaurant més famós i millor del món i lloc de pelegrinatge de gurmets internacionals (el restaurant va tancar el 2011).
A la veïna Cala Jóncols tot és més tranquil. Aquí es pot demanar senzillament una paella al xiringuito sense estar obligat a reflexionar sobre art.
Voltem amb seguretat el cap de Norfeu. Aleshores tenim davant Cadaqués: fins avui eldorado de l’escena artística estiuenca al Mediterrani, la bellesa blanca llueix elegant a la riba. Un gran iot de luxe es gronxa a l’àncora. La tripulació observa amb desconfiança el nostre objectiu. Ens prenen per paparazzi. No es veuen famosos a coberta.
Continuem cap a Portlligat. El punt destacat aquí és la casa de Dalí amb la seva vista al mar. Els ous del teulat de la casa del surrealista més famós semblen, des del mar, gairebé reals. Són més espectaculars vistos des de terra. Al capdavall, el mestre no volia impressionar els pescadors. Els deixebles de l’art i els periodistes arribaven poques vegades en barca. A poc a poc entrem a la badia.
Encara avui els pescadors descarreguen just al costat del lloc de culte de Dalí la seva captura del matí i netegen les xarxes. Miren amb mal humor la nostra petita barca. Turistes! N’havien tingut prou aquesta temporada. Ens n’anem de pressa cap a una petita cala solitària. Aquí ens gronxem sense que ningú ens molesti sobre les onades, destapem una ampolla de cava i gaudim per una vegada de la migdiada al Mediterrani. Un salt valent a l’aigua cristal·lina de blau ultramar ens fa recuperar de seguida el cap clar. Malauradament hem de tornar a la feina i els nostres amics volen acabar el darrer dia de vacances a la platja. Potser a la tarda el vent encara bastarà per fer kitesurf.
Un vaixell davant de casa: un luxe al qual un s’hi podria acostumar! Per això les cases al canal d’Empuriabrava són, a escala internacional, immobles molt cobejats a un preu considerable.
