Visita Cadaqués

Cadaqués impressiona amb el seu aire

Cadaqués: ens fascina una vegada i una altra de nou el casc antic emblanquinat, amb les seves casetes torçades arrepenjades les unes a les altres, els seus carrerons costeruts i tortuosos fins a l’església de Santa Maria. Des d’aquí es té una vista fantàstica de les cases i del mar. Sobretot poc abans de la posta de sol, quan un vel rosat s’estén sobre l’escena pintoresca: petites barques es gronxen davant la riba, el mar reflecteix el sol del vespre, les roques de la riba contrasten com un marc bizarre amb les cases blanques, amb les seves teulades de teules esquitxades d’ocre i de vermell. El verd s’enfila per balcons i terrasses. Hom voldria fixar l’escena romàntica amb el pinzell.

Cadaqués és al cor de la península del Cap de Creus, a l’Alt Empordà. El casc antic, amb les seves cases blanques i carrerons tortuosos, porta fins a l’església de Santa Maria. Aquí hem reunit les dades bàsiques.

Cadaqués d’un cop d’ull

• Ubicació: al cor de la península del Cap de Creus, Alt Empordà, província de Girona
• Casc antic: cases blanques, carrerons costeruts i tortuosos fins a l’església de Santa Maria, amb vista de les cases i del mar
• Dalí: la casa del mestre és a Portlligat, a prop de Cadaqués (Casa Salvador Dalí)
• Per fer excursions: el Camí de Ronda i el Cap de Creus (Excursions a Cadaqués)
• Altres articles: Cadaqués, la perla i Excursió al paradís blanc
• Habitants: 2.918 (2025); a l’estiu el nombre de visitants supera temporalment en més de deu vegades el d’habitants (Wikipedia)
• Nom: segons Wikipedia, probablement del ginebre (càdec), que creix al Cap de Creus
• Església: Santa Maria, amb un dels retaules barrocs més importants de Catalunya
• Com arribar-hi: des de Roses, uns 18 quilòmetres i uns 21 minuts; els darrers quilòmetres amb molts revolts
• Aparcament: aparcament de pagament de la Riera Sant Vicenç, a l’entrada del poble

Cadaqués: imant per a creatius de tot el món

Potser la llum especial és un motiu pel qual Cadaqués atrau fins avui, de manera màgica, pintors i creatius de tot el món. La llista de noms famosos de pintors, músics i escriptors amb afinitat amb Cadaqués és llarga: Pablo Picasso, Henri Matisse, Max Ernst, André Breton, Paul Éluard, Marcel Duchamp, Man Ray o Gabriel García Márquez. Sense oblidar: Salvador Dalí.

El mestre dels surrealistes i emblema de Cadaqués: Salvador Dalí.

El mestre dels surrealistes mai no va poder resistir gaire temps la màgia del lloc. Va viure, treballar i celebrar la major part del temps a la seva casa de Portlligat, que es troba pintorescament en una petita cala a un quilòmetre de Cadaqués i avui és un imant internacional de visitants.

«L’obsessió sexual és requisit de tota creació artística», va declarar una vegada el mestre. «No sóc provocador només per ofici, sinó també per disposició», confessa una altra vegada. «L’important és sobretot que el públic no pugui distingir si faig broma o si parlo seriosament. Fins i tot és poc important que ho sàpiga jo mateix.»

Provocador i egòman, Dalí tenia a l’Espanya de Franco llibertat de bufó a canvi d’un oportunisme sense fre. Altres artistes van deixar el règim de Franco i se’n van anar a l’estranger. Ell es va quedar i va fer d’oportunista a la seva manera amb els poderosos: a Cadaqués es busquen en va castells de llits, edificis alts i excessos del turisme de masses. Quan el turisme va descobrir la Costa Brava, el pintor excèntric, gràcies a les seves relacions amb el centre de poder, va impedir la construcció de grans complexos hotelers a la badia de Cadaqués i de Portlligat.

Ciutat blanca al mar

Així, la ciutat blanca de Dalí va poder conservar fins avui el seu encant original i l’església és, com abans, l’edifici més alt de Cadaqués.

Dalí domina fins avui la seva ciutat: en blanc i negre s’alça sobre un megapòster, ben visible des de lluny, sobre Cadaqués. Des de tasses, pòsters i aparadors ens mira als ulls. Corresponent al seu ego, fins avui ningú no el pot passar per alt. Potser també en el futur vetllarà per Cadaqués i impedirà atemptats urbanístics.

Compres i passejades a Cadaqués

Els darrers anys, als carrerons de Cadaqués han sorgit moltes petites botigues de moda, galeries, bars i restaurants en entrades de cases i cases de pescadors restaurades. Al costat de quincalla i bagatges, també es troben joies extravagants, artesania o s’hi descobreixen obres originals d’artistes joves.

Al vespre ens trobem als cafès i bars per prendre unes begudes. Davant i dins del Casino, al costat del mar, es barregen joves i grans, parlen turistes i gent del lloc, interromputs pel soroll fort de les motos amb les quals els nois de la ciutat fan petites curses.

Al Cafè El Jardín, entre plantes exòtiques, sota un cel mediterrani, també hi era antigament Dalí entre els hostes. El club de jazz de la Rambla també era una de les seves adreces. Si, com nosaltres, estimava el bar de tapes a la riba, no s’ha transmès. Tanmateix, avui rarament s’hi troba un lloc lliure. El millor és que vosaltres mateixos proveu el paisatge gastronòmic de Cadaqués.

Qui es lleva de bon matí, es fa portar el primer cafè al port, escolta el crit de les gavines i gaudeix del suau remor del mar, troba a Cadaqués una atmosfera mediterrània de llibre il·lustrat.

Cadaqués: l’original

Els originals són valuosos. Perquè avui es copia i s’interpreta arreu. La Xina n’és campiona del món. No només productes: també llocs emblemàtics d’arquitectura, com la torre Eiffel, o poblacions senceres es prenen de model. Un proper objecte del desig és Cadaqués. El lloc d’obra de Salvador Dalí és l’adreça idíl·lica de presentació de la Costa Brava. Un Eldorado del surrealisme. Un lloc màgic que va inspirar Salvador Dalí i va captivar també altres artistes com Man Ray, Max Ernst i Marcel Duchamp. Cadaqués brilla fins avui amb encant i singularitat. L’empresa constructora «China Merchants Zhangzhou» reconstrueix ara Cadaqués 1:1 a la badia de Xiamen, davant de Taiwan, a la Xina. Allà hi passaran les vacances any rere any 15.000 xinesos.

Ser imitat és un compliment fantàstic, opina Joan Bordells, exalcalde de Cadaqués, amb l’esperança que els xinesos, després de la còpia, també vulguin veure l’original. A «Die Zeit» va respondre en una entrevista a la pregunta sobre un cas especialment descarat de pirateria: «No, no: l’any passat vam tenir una delegació oficial de Xiamen de visita, així que estem informats dels plans. … Un copyright sobre Cadaqués no el tenim.» «… naturalment hi ha coses que ens quedem en exclusiva, perquè no es poden copiar de cap manera … el clima aspre, la tramuntana, el Cap de Creus …» No som ni millors ni pitjors, només diferents, especials. I això no es pot copiar.»

Festa «1900 – Un Americano a Cadaqués»

De bon grat ens deixem entusiasmar per l’esperit original del pintoresc poble costaner. El primer cap de setmana de juny va estar sota el lema «1900 – Un Americano a Cadaqués». L’esdeveniment és cada any un petit viatge en el temps al segle XIX. Aleshores molts habitants del lloc van provar sort a les colònies i més tard van portar a casa influències culturals.

Els comerciants i els venedors es vesteixen seguint la tradició i ofereixen els seus productes artesans en un mercat d’artesania. Acompanyen concerts i actes de ball. El bullici de colors i internacional als carrers de Cadaqués es gaudeix millor en un dels nombrosos cafès de carrer. Aquí ja es viu ara una relaxada sensació d’estiu.

Cadaqués per dins

Cadaqués val sempre una excursió. Encara que ja s’hagi visitat x vegades la perla blanca del Mediterrani, allà mai no avorreix. Cadaqués és sinònim d’encant, creativitat, inspiració i veure i ser vist. Escapar de la quotidianitat a la Costa Brava no es pot enlloc millor que a l’antiga Meca d’artistes, bohemis, hippies i gent que ho deixa tot. Aquí, on avui també els rics i bells han instal·lat el seu domicili, encara entusiasma l’autenticitat.

Hi arribem amb vaixell:

Escumes blanques d’ones, mar atzur, gavines que planegen al vent, les millors vistes de barques de pesca, velistes, iots nobles i el paisatge urbà marcat: endavant cap a l’aventura de Cadaqués. La boia per amarrar ja està assegurada per endavant i el trasllat a terra, demanat.

Primer un café con hielo a la platja: amb el cafè acabat de fer se serveix un got amb glaçons. Es vessa a sobre el cafè calent i ja es té el millor refresc els dies calorosos i un revifador garantit. Relaxats, observem el bullici de colors a la platja de la ciutat.

Després passegem sense rumb per les botigues petites als carrerons costeruts. A l’ombra de les cases blanques s’aplega un públic internacional: uns vestits sense convencions amb roba de platja, d’altres amb creacions pròpies extravagants o proveïts de marques de dissenyador conegudes. La barreja de colors entre gent del lloc i hostes anima la ciutat i fa una imatge de carrer apassionant.

Tapes al Compartir

Al migdia ens permetem unes tapes nobles al Compartir: el nom del restaurant dels antics cuiners d’el Bulli és tot un programa: es demanen diversos plats petits i fantasiosos i es comparteixen a taula. Un equip jove i compromès en el qual es nota la influència del Bulli: un servei discret, agradable i amable.

Migdiada i els peus al mar

A la tarda passegem per la carretera de la riba: un lloc ombrívol al costat del mar és la nostra meta. Petites cales s’estenen pintorescament fins a Portlligat. El museu de Dalí allà avui el deixem de banda. Només fem la migdiada amb els peus al mar.

Aquí els consells interns per a qui es vulgui quedar uns dies més

Hotel:

• Hotel Cadaqués1962 (3 estrelles): obert el 1962 com a hotel S’Aguarda, amb piscina, terrassa a la teulada i aparcament.
• Hotel Blaumar (3 estrelles): a la badia de Cadaqués, a només uns minuts a peu de la platja.
• Boutique Hotel Villa Gala (4 estrelles): amb piscina i jardí, a uns 1,1 quilòmetres de la casa de Dalí. La platja de Port Doguer és a 300 metres.
• Boutique Hotel Villa Salvador (4 estrelles superior, només per a adults): entre dues platges, amb piscina, jardí, aparcament i el restaurant Salvador.
• Les quatre cases pertanyen a FimedHotels.

Esports nàutics:

• Reservar boia: Sotamar 972 25 88 76

Compres:

• Als preciosos carrerons del carrer del Call i el carrer Curós, amb visita a l’església amb el seu retaule daurat únic.
• Records populars: bosses úniques de Catherine Painvin / joies artístiques de Nerea Aixàs

Galeries:

• Itturio, Patricia Sicardi, Patrick Domken
  Refrescos pel camí al Maritim Bar i al bar Meliton, on ja van jugar a escacs Marcel Duchamp i Pablo Picasso.

Sopar:

• Compartir, Talla, Els Pescadors, Can Rafa, Es Balconet, Casa Anita, Norai (a l’hotel Llané Petit) i Restaurant Cap de Creus al far

Música en directe:

• Brown Sugar, Can Shelabi

Ball fins al matí:

• Disco Cafe Tropical

De Portlligat a Cadaqués: immobles amb vistes al mar: els consells interns per a qui s’hi vulgui quedar per sempre

Un poblat de vacances blanc al mar: enlloc no es viu de manera més idíl·lica directament al Mediterrani. Sense floritures, l’arquitectura ens recorda velles tradicions Bauhaus i demostra una vegada més que enmig de la vegetació mediterrània, amb superfícies arquitectòniques blanques i llises, portes de lames i grans superfícies de finestres, no s’avorreix de cap manera, sinó que es creen contrastos reeixits. Ja som a la primera cala rocosa entre atzavares i cactus i escoltem el crit de les gavines. El camí serpenteja asfaltat fins a la cala següent.

Aquí es construeixen bungalous plans i generosos de pedra natural i vidre. També aquests s’adapten de manera exemplar al paisatge i no tapen als habitatges del darrere la vista del mar i de la petita illa de davant amb una vil·la-torre bombàstica. La petita cala amb platja de còdols convida a quedar-s’hi.

Les vil·les dels rics, bells i famosos

Més a la dreta una vil·la en substitueix una altra i entreveiem els jardins dels rics, bells i famosos. De bon grat voldríem que a les jornades de portes obertes de monuments s’afegís un dia de vil·les obertes. Així, però, tot queda anònim, segur que també és bo: qui vol seure a la casa del Gran Germà.

Només s’alliberen per a la visita els pocs objectes que s’ofereixen al mercat immobiliari lliure. Els preus d’una vil·la amb vistes al mar a Cadaqués solen ser de sis xifres. Només rarament s’hi fa una ganga. A Cadaqués compta la ubicació, la ubicació, la ubicació i l’oferta d’objectes fantàstics al mar és limitada. Hom és envoltat d’un dels espais naturals protegits més bonics d’Europa. El Cap de Creus és una experiència natural única, amb flora i fauna rares.

Tanmateix, una cosa la comparteixen els privilegiats propietaris de cases de platja amb tots els visitants de Cadaqués que s’atreveixen a fer una excursió pels penya-segats de Portlligat a Cadaqués: la vista única del mar des del Camí de Ronda, lluny sobre el mar.

Agents immobiliaris amb ofertes exclusives

Si voleu comprar un immoble a Cadaqués, el millor és adreçar-vos a agents immobiliaris de renom i mirar abans per Internet. Una oferta actual i bones possibilitats de comparació les ofereix, per exemple, Selected Property.

Cases de platja, vil·les exclusives en primera línia de mar o l’apartament amb vistes al mar: es poden fer realitat molts desitjos. Tant si voleu construir de nou i encara busqueu el terreny adequat, com si teniu al punt de mira una casa urbana històrica que s’ha de renovar, amb els millors contactes amb els professionals de la construcció del lloc i amb planificadors i assessors competents al costat, també això s’aconsegueix sense estrès des de lluny.

Camí de Ronda: el panorama encisa

Al Camí de Ronda no es troben només vil·les i cases de vacances. A la cala petita següent hi ha els coberts dels pescadors. Barques rosegades pel pas del temps es gronxen a la platja, i xarxes i boies hi són escampades. Aquí el temps sembla aturat. Sobre un espadat s’arrapa una vella cabana de pescadors. La barana del balcó és rovellada de part en part i els altres puntals han agafat formes estranyes per la sal i el vent.

Més endavant pels penya-segats, passant per cactus i camps de crasses florits, per roques àrides, al voltant del cap següent brillen de sobte les cases blanques de Cadaqués. L’església de Santa Maria s’alça sobre el vell poble de pescadors, que avui és un dels refugis més cars de la Costa Brava i molt apreciat sobretot per l’escena artística internacional, perquè tothom espera atrapar una guspira del geni dalinià.

El panorama encisa, i cap castell d’hotel no ofèn la vista. En lloc d’això, un castell de conte rosa llueix darrere de branques verdes de pi. Barques de pesca es gronxen en pau sobre l’aigua, ancorades entre punts de boies blancs i vermells. Les gavines volten al vent i el bullici de colors dels cafès de platja atrau.

Cap de Creus: roques salvatges, Mediterrani blau de tinter i tramuntana!

Aquí, on els Pirineus s’enfonsen al Mediterrani, al punt més oriental de la península Ibèrica, es troben imponents escultures de roca, fuetega la tramuntana i llueix el joc de les ones. Petits núvols blancs emplomallats pel vent. El paisatge bizarre i de poca vegetació de la península, protegit fa pocs anys com a Parc Natural del Cap de Creus tant per mar com per terra, és d’una bellesa salvatge. Les seves costes cauen costerudes al mar, interrompudes per petites cales de platja. Aquí les darreres estribacions orientals dels Pirineus s’enfonsen sota la superfície del mar i continuen en dramàtics penya-segats i graons fins a la sorra del fons marí, a 40-50 m de profunditat.

Zona de busseig per excel·lència

El Cap de Creus es considera zona de busseig per excel·lència. Sota l’aigua s’hi troba una fauna que no té parió a la Mediterrània occidental. Corall vermell i gorgònies de colors s’hi assenten en gran nombre als fons rocosos. També hi són presents morenes, congres i polps.

Les llagostes viuen preferentment als pisos més profunds dels esculls rocosos i són rares de no trobar. Les seves antenes surten de manera inconfusible de la roca foradada. Els mèros, en canvi, són una mica més reservats.

Paradís d’ocells rapinyaires i marins

Un nombre considerable d’ocells rapinyaires i marins en perill d’extinció viu en terra, a les roques del Cap de Creus. Entre d’altres, hi nien encara baldrigues, falciots, el falcó pelegrí, l’àguila cuabarrada, còlits, la merla blava, el roqueret i l’oreneta cua-rogenca, el repicatalons i diverses espècies de tallarols. De febrer a maig i al setembre i novembre es pot observar també la migració d’ocells. Aleshores també s’han albirat flamencs.

Les roques del Cap de Creus

La paleta de colors de les roques de granit i d’esquist va del groc mel al gris blavós i fins al rovell. Emmarcat per un cel blau acer i un mar blau de tinter, aquest escenari s’escampa com una pintura de Dalí. Les roques del Cap de Creus es fonen al mar com els seus rellotges de butxaca deixen goteig el temps.

«Totes les roques del Cap de Creus són en una metamorfosi incessant», escriu Dalí. Tot «és una suggestió que permet imaginar-se espontàniament una àguila, un camell, un gall, un lleó, una dona. Estic convençut que encarno el nucli viu d’aquest paisatge.»

Les roques al voltant del Cap de Creus van marcar l’obra de Dalí; van ser alhora inspiració i terra pàtria per a ell. Dalí estimava les escultures rocoses del cap com a «deliri geològic grandiós» del qual va crear el seu «dalírium». De vegades es va definir a si mateix com a encarnació del Cap de Creus.

El llenguatge formal bizarre d’aquest món de roques, cisellat per l’escultor Natura amb les eines tramuntana, sol i aigua de mar, fascina. Un espectacle de la fantasia. Si hom s’hi deixa portar, descobreix de seguida les escultures d’animals de Dalí, éssers fabulosos, monstres, rostres humans… El surrealisme sembla haver-se fet real. També en el detall. Moltes pedres més petites, amb dents bizarres i línies fluides, són espectacularment rosegades, rentades i desgastades pel pas del temps i l’erosió per l’aigua i el vent. La fantasia de la interpretació no té cap límit. Segons l’estat d’ànim i la incidència de la llum, l’espectacle de les roques basta per a paisatges de malson o per a móns de conte.

«Veig una cosa que tu no veus.»

Expressiva i poderosa, la pedra s’alça arreu cap al cel. No es pot ni es vol escapar d’aquesta màgia.

Igual que antany Salvador Dalí va crear inspirat «imatges dobles», també per a nosaltres allò visible serveix de punt de partida per a la imaginació i la visió. El paisatge reclama literalment el vell joc infantil «Veig una cosa que tu no veus.»

«L’enigma sense fi»

Les figures fantàstiques que sorgeixen de la pedra segons la incidència de la llum i el punt de vista poden enganyar la nostra mirada igual que la pintura de Dalí de 1938 «L’enigma sense fi». Mig rostre d’home o una figura sencera de dona, un buc de vaixell o un tros de gos que alhora és un tros de costa rocosa? Qui ho sap. A l’art hi ha moltes imatges la llegibilitat de les quals no es pot fixar de manera inequívoca i que no s’obren a primer cop d’ull. Dalí hi era mestre. Qui s’estranya. Al capdavall va viure i treballar la major part del temps entre les «imatges dobles» d’aquest escenari de roques.

Restaurant Cap de Creus

Al punt més oriental d’Espanya, l’anglès Chris explota des de fa uns anys el restaurant Cap de Creus (tel. 972 19 90 05). Aquí es pot fer un mos a la terrassa panoràmica amb una vista sobrecollidora sobre el mar i les roques. Sobretot a la sortida i a la posta del sol es té una vista fantàstica de la costa esquerdada, tenyida d’or i de rosa. Amb sort, potser també hi ha lliure per a la nit un dels tres apartaments amb vistes. Però millor reservar a temps!

El centre d’informació del parc natural del Cap de Creus és al monestir de Sant Pere de Rodes, prop del Port de la Selva.

Preguntes freqüents (FAQ) sobre Cadaqués

On és Cadaqués?

Cadaqués és al cor de la península del Cap de Creus, a la Costa Brava, a la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona.

Què es pot fer a Cadaqués?

En aquest article mostrem el casc antic i l’església de Santa Maria, compres i passejades, la migdiada amb els peus al mar, còctels, el Camí de Ronda i el Cap de Creus.

Què uneix Cadaqués amb Salvador Dalí?

Dalí va tenir la seva casa a Portlligat, a prop de Cadaqués. La casa és avui un museu.

Cap on es fa excursió des de Cadaqués?

Són populars el Camí de Ronda al llarg de la costa i el Cap de Creus amb les seves roques salvatges. Més informació a Excursió al paradís: Cadaqués i el Cap de Creus.

Quants habitants té Cadaqués?

Segons Wikipedia, 2.918 (dades del 2025). A l’estiu el nombre de visitants supera temporalment en més de deu vegades el d’habitants.

Com s’arriba de Roses a Cadaqués?

Amb cotxe són uns 18 quilòmetres i uns 21 minuts (Roses Rentals). Els darrers quilòmetres passen per una carretera de muntanya amb molts revolts (katalonien-netz.de).

On s’aparca a Cadaqués?

Per a una visita d’un dia, el més còmode és l’aparcament de pagament de la Riera Sant Vicenç, a l’entrada del poble, a prop de l’estació d’autobusos (NIU Estates).

Té Cadaqués platges de sorra?

Gairebé no. Les platges són majoritàriament petites cales de còdols o una barreja de sorra i pedretes; la sorra fina és rara (ab-in-den-urlaub.de).

Què és l’església de Santa Maria de Cadaqués?

L’església gòtica sobre el nucli antic, construïda entre els segles XVI i XIX. Té un dels retaules barrocs més importants de Catalunya (Wikipedia).

D’on ve el nom de Cadaqués?

Segons Wikipedia, probablement del ginebre (càdec), que creix al Cap de Creus.

És Cadaqués el punt més oriental d’Espanya?

Cadaqués és a la península del Cap de Creus, l’extrem oriental de la qual és el punt més oriental de la península Ibèrica (Wikipedia).

Fonts: Wikipedia, Cadaqués, Roses Rentals, Cadaqués von Roses aus, NIU Estates, Parken in Cadaqués, Katalonien-Netz, Cadaqués, ab-in-den-urlaub.de, Cadaqués.

Més informació: Cadaqués: la perla de la Costa Brava, Excursions a Cadaqués, Excursió al paradís blanc: Cadaqués.