El triangle dalinià uneix tres llocs de la vida de Dalí: Figueres amb el Teatre-Museu, Portlligat amb la seva casa i Púbol amb el castell. Els tres museus els gestiona la Fundació Gala-Salvador Dalí. Aquí hem reunit les dades bàsiques.
El triangle dalinià d’un cop d’ull
- Figueres: el Teatre-Museu Dalí, a l’edifici de l’antic teatre municipal, inaugurat el 28 de setembre del 1974
- Portlligat: la seva casa, l’única residència fixa de Dalí, sorgida d’una barraca de pescadors on es va instal·lar el 1930
- Púbol: el castell Gala Dalí, comprat per Dalí el 1969 i regalat a la seva dona Gala
- Entitat gestora: la Fundació Gala-Salvador Dalí gestiona els tres museus
- Més informació: Figueres, Casa Dalí a Portlligat, Castell de Púbol
Sobre Dalí & Gala
Salvador Dalí: geni, excèntric i, no en últim lloc, un dels màxims representants de la pintura surrealista, és encara avui una llegenda. Nascut a Figueres el 1904 i mort allà mateix el 1989, va ser un dels artistes més famosos del segle XX. Arrelat a la pintoresca Costa Brava, va deixar que en el seu art l’inspiressin la natura abrupta, el Mediterrani i el cel marcat per la tramuntana de la costa nativa. Hem localitzat per a vosaltres el gran triangle dalinià!

Ja aviat es va mostrar que Dalí podia cridar molt l’atenció i que també ho volia. La bogeria sovint extrovertida també es podia vendre perfectament! Ja de petit se li atribueixen singularitats com ara els ensomnis, les mentides i els rampells de ràbia. L’artista boig i, o, genial, segons com es vegi, deia sovint:
«Qui vulgui interessar, ha de provocar!»

Formació i estudis de Dalí
Dalí va estudiar pintura, escultura i gravat. A partir del 1922 a l’«Academia San Fernando» de Madrid, on va conèixer Luis Buñuel. Amb ell va escriure més tard guions de curtmetratges surrealistes i escandalosos com «Un chien andalou» (1929) i «L’Âge d’Or» (1930). Amb aquesta feina conjunta, però, l’amistat entre els dos artistes es va trencar. El 1926 Dalí va ser expulsat de l’acadèmia de Madrid per negar-se a fer els exàmens. Considerava que els seus professors eren incapaços d’ensenyar o fins i tot de jutjar-lo.

Galeria fotogràfica de Robert Whitaker, exposada actualment a Figueres!
París va canviar molt: Dalí es troba amb els grans surrealistes & Gala
En aquella època va fer dos viatges a París i va conèixer artistes d’èxit com Pablo Picasso, a qui va admirar tota la vida. El 1929 Dalí es va unir a un grup de surrealistes a París. Entre ells hi havia Joan Miró, Max Ernst, Man Ray i Paul Éluard. L’aleshores dona d’Éluard, la immigrant russa Helena, anomenada Gala, i Dalí, deu anys més jove, es van enamorar bojament l’un de l’altre. Després del divorci de Gala d’Éluard el 1934, es van casar i es van convertir en companys de vida. Gala va organitzar les exposicions de Dalí i va donar un canvi de rumb a la seva vida. Li va transmetre la realitat i va ser, d’aleshores endavant, la seva inspiració i musa. Dalí va dir una vegada:
«Estimo Gala més que la meva mare, més que el meu pare, més que Picasso i fins i tot més que els diners.»
L’any del casament, el grup de surrealistes de París, d’inclinació comunista, va fer retrets a Dalí. André Breton li va acusar, entre altres coses, de ser feixista. Dalí es va defensar dient que no creia ni en la revolució comunista ni en la nacionalsocialista. L’any 1939 es va produir la ruptura definitiva entre els surrealistes parisencs i Dalí.
Dalí feia equilibris entre el surrealisme, l’impressionisme, el classicisme i la gran pintura d’història. Dominava perfectament l’ofici i també el fotorealisme formava part del seu programa. Així, una vegada va rebre l’encàrrec de crear un cartell publicitari per al fabricant japonès de càmeres Canon. Dalí va pintar per a Canon el retrat d’una dona tan fotorealista que hauria pogut ser una fotografia.
Vida posterior i separació de Dalí & Gala
A partir dels anys seixanta, Dalí i Gala van començar a fer vides separades. Dalí es va envoltar de gent jove, va celebrar festes i balls sorollosos i va conèixer Amanda Lear, que va posar per a ell durant anys. Gala, mentrestant, va tenir aventures amb homes més joves. El 1969 Dalí va comprar un castell antic a Púbol, que va fer restaurar per a Gala i equipar amb el seu nou «art kitsch». Allà va viure Gala i Dalí només la podia visitar amb cita prèvia.
El 1982 va morir la molt estimada Gala de Dalí. Ell en va quedar molt afligit. Dalí es va negar a menjar i d’aleshores endavant va viure sol al castell de la seva dona difunta. A Púbol va crear el 1983 la seva darrera pintura: «La cua d’oronella». A principis dels anys vuitanta Dalí va emmalaltir de Parkinson i va morir el 1989 d’insuficiència cardíaca. Va ser enterrat a la cripta sota la cúpula de vidre del seu propi Teatre-Museu de Figueres, on avui visitants de tot el món es troben davant la seva tomba.
El gran triangle dalinià
Teatre-Museu Dalí a Figueres
El teatre municipal de Figueres, construït el 1850 per Roca i Bros, va ser destruït el 1939 durant la Guerra Civil espanyola. Quan Dalí va buscar un lloc per mostrar el seu art, el 1961 va adquirir l’antic teatre on ja havia pogut exposar per primera vegada als 14 anys. Dalí va rebre el suport de l’alcalde de Figueres i del gabinet espanyol, que a partir del 1970 va aportar fons per a la reforma de l’antiga ruïna. El 1974 es va reobrir el teatre com a museu Dalí. Avui és el símbol de Figueres i un dels museus més visitats d’Espanya. Els grans ous que, al costat d’escultures i obres d’art, decoren la teulada del museu simbolitzaven per a Dalí l’esperança i l’amor.

La Costa Brava en una llum surrealista
«Vull que el meu museu sigui un gran objecte surrealista en què la gent tingui la sensació d’haver tingut un somni teatral»
Si sou aquí, visiteu sens falta l’antic teatre! Millor a l’agost, perquè aleshores el museu també obre de nit. I diuen que va ser concebut per a la nit: senzillament espectacular! Al pati semicircular, la impressionant cúpula de vidre brilla de color blau cristall sota el cel negre de la nit. Aquí s’exposen moltes escultures il·luminades amb art.
La volta per l’antic teatre és absolutament fascinant, perquè l’habilitat pictòrica de Dalí li va permetre pintar els seus quadres en els estils més diversos. Abstracte, fotorealista, de mestre antic i molt més!
Naturalment, també en les seves obres es reconeix la relació estreta amb el paisatge abrupte de la Costa Brava. A l’obra, molt famosa, del 1931 «La persistència de la memòria», es veuen quatre rellotges de butxaca que es fonen, disposats davant les roques abruptes del Cap de Creus.
Exposició temporal a Figueres de Robert Whitaker
A l’última sala de la gran exposició veiem l’única part del museu que no és instal·lada de manera fixa. Una galeria plena de fotos del mateix Salvador Dalí, preses per Robert Whitaker. Aquí, al costat del seu signe d’identitat, el bigoti, també destaquen la seva roba extravagant i la seva irradiació de seguretat en si mateix. Dalí & Gala sabien exactament com de diferent semblava i com ho podia aprofitar per a la seva carrera. Va dir una vegada:
«Cada matí, en despertar, GAUDEIXO del plaer sublim de ser Salvador Dalí. Ple d’astorament, em pregunto aleshores quina nova meravella farà avui aquest Dalí.»
Per acabar, amb una pel·lícula amb fragments reals de la vida de Dalí, hi ha una copa de cava que fa bombolles a la terrassa.
Galeria fotogràfica al museu Dalí de Figueres: del 31 de maig del 2018 al 31 de desembre del 2019 s’exposen temporalment molts retrats de Dalí, fets pel fotògraf anglès Robert Whitaker! Les fotos es van fer entre el 1967 i el 1972 a Portlligat & París. Una exposició actual que val molt la pena!
El nostre consell: el Museu de Joies Dalí
No sabia que Dalí, a més de totes les altres obres d’art, també va dissenyar joies. L’únic Museu de Joies Dalí del costat no s’ha de perdre. Amb filigrana, ostentós, únic: per enamorar-se! A la botiga del museu hi ha l’oportunitat de comprar records de tota mena. Una vetllada única amb 1.000 impressions: no serà la meva darrera visita..
Casa i taller de Dalí – Portlligat
La casa blanca i laberíntica on Dalí vivia amb la seva dona Gala i es dedicava al seu art està formada per set antigues barraques de pescadors. Té innombrables escales, folrades a mida amb colorida palla! Des de totes les habitacions de la casa es gaudeix d’una vista incomparable del mar sobre la petita cala de Portlligat, no gaire lluny de Cadaqués, on encara avui es gronxen barques de pescadors de colors.

Interior cridaner a Portlligat!
La casa està escenificada de manera boja, decorada amb colors i barrejant de tot. Un té la sensació d’estar molt a prop de Dalí. I no sense motiu! Perquè descobreixo tota mena d’objectes absurds, estranys i íntims, com un gran ós polar dissecat a l’entrada. Dalí es va crear aquí també el seu propi món. Va dir una vegada:
«Algun dia caldrà admetre oficialment que allò que hem batejat com a realitat és una il·lusió encara més gran que el món dels somnis.»
Gala va decorar els armaris de tota la casa amb flors seques, perquè n’estimava l’olor. A més de l’interior de la casa, amb un dormitori senyorial, un gran cavallet que es pot pujar i baixar perquè Dalí pogués pintar grans quadres assegut, també impressiona el jardí d’aquest matrimoni únic! Parets emblanquinades, oliveres i flors de colors pastel em donen la suau sensació de somniar.
-

Vista des del jardí: el mar & les roques abruptes de la Costa Brava -

També al jardí hi ha art tan lluny com arriba la vista! -

Dormitori de Gala i Dalí -

Fotos de visitants decoren aquesta sala de la casa: amics, família & estrelles com Coco Chanel hi van ser -

El famós ou de Dalí: símbol d’amor & d’esperança -

El jardí surrealista de Portlligat; de colors & estrafolari! -

També aquí el xiprer regional és una salutació de benvinguda -

Vista de la bonica cala de Portlligat
Gala misteriosa: més que una musa
Gala Éluard Dalí va créixer a finals del segle XIX en una família molt creient a la Moscou russa. Era una dona bonica i graciosa, tot i que, amb la seva mirada fosca i el seu gest seriós, sovint desconfiat, de cap manera la bellesa clàssica. Es considera una de les muses més conegudes del segle XX. En innombrables pintures i fotos, Gala irradia elegància i excentricitat.
Mite d’art & amor
Encara avui l’envolta un mite: qui hi havia realment darrere de la dona alta i prima? Què va ser el que li va donar tant de poder sobre els senyors del segle XX? Sembla que vivia per a l’art i l’amor. Però per què mai no va pintar ni escriure ella mateixa, si semblava ser la seva gran passió? Al voltant del seu caràcter es teixeixen milers d’històries, perquè preferia escenificar-se que explicar res de si mateixa.

Joventut & el seu temps a París
Durant el seu primer matrimoni amb el poeta parisenc Paul Éluard, cap al 1921 va tenir una aventura amb el pintor alemany Max Ernst. Tots dos pertanyien, igual que Dalí, al grup de surrealistes de París. Gala va ser sempre la gran inspiració dels seus amants, es deixava venerar pels homes i feia servir la seva manera misteriosa per no perdre’s plaers de tota mena, diners i sobretot la companyia de genis. A la societat d’artistes parisenca dels anys vint s’escenificava amb un vestuari glamurós com ningú més i sovint era l’única dona present entre molts homes. Algunes de les seves peces d’alta costura, com les de Dior, encara es poden admirar avui a Púbol!

La dona real del surrealista
Amb la seva manera aspra, Gala jutjava les persones del seu entorn pel seu rendiment: es podria dir que era la dona real del surrealista. Amb el seu sentit pràctic, va ajudar més tard Salvador Dalí a assolir la fama mundial!
«Hi ha tants ximples que fan veure que són intel·ligents. Per què un intel·ligent no podria fer veure que és un ximple?»
Gala va reconèixer de seguida el geni darrere la màscara i va convertir Salvador Dalí i l’art en el centre de la seva vida. A partir del 1934 va ser l’esposa i la gerent de Dalí: gestionava les seves exposicions i va vendre els seus primers quadres a París. En resum: va ajudar Dalí ràpidament i eficaçment a assolir un gran èxit.

Fama & riquesa
Gala es descriu com una dona forta i obsessionada pel poder: molts artistes, amants i, no en últim lloc, Dalí li van proporcionar amb l’art un estatus de divinitat. Però encara que en privat portés els pantalons, mai no va robar l’espectacle al seu marit. En actes públics, amb un senzill vestit de Chanel al costat d’un Dalí vestit de manera cridanera, gairebé no es notava sota els focus. Poc a poc van anar construint junts la màxima fama i riquesa, vivint ara aquí, ara allà: entre París, Nova York i Portlligat.

El triangle dalinià segueix el seu curs:
El castell de conte de Púbol
Gala va ocupar un lloc important en la vida de l’excèntric artista Salvador Dalí. Per això Dalí li va regalar el 1969 un castell propi, promès des de feia temps. Un lloc de retir on a partir d’aleshores viuria sense ell. Gala es divertia en aquella època amb joves amants, mentre es feia representar per Amanda Lear com a acompanyant i musa de Dalí. Dalí només podia visitar-la al castell amb invitació escrita seva.

La Pera
El castell de Púbol és al petit poble romàntic de la Pera, prop de Girona, i, encara avui com a museu, dona la impressió d’haver estat un dia encantat per Gala. El castell de Púbol, que jo m’esperava més sumptuós, és una fortalesa de pedra del segle XV amb campanar i vistes a boscos, camps i al bonic poblet de la Pera.
El castell, més aviat senzill, és tanmateix molt romàntic i impressiona amb l’art de Dalí. Així, una fantàstica pintura al sostre decora, entre altres coses, el saló.
L’estil propi del matrimoni Dalí
La decoració interior la va decidir Gala: està marcada per torxes, flors seques i, naturalment, arreu es troba l’art de Dalí! Una volta ofereix una visió de la vida glamurosa del matrimoni. Al garatge hi ha un Cadillac blau lluent.
Jardí de Púbol
El jardí salvatge de la finca és per enamorar-se, i per perdre-s’hi! Els corriols estrets porten, entre vegetació densa, a fonts, escultures d’elefants amb potes d’aranya, la trompa dels quals rega la gespa, i a pavellons amagats.

La tomba de Gala
La tomba de Gala és en una catacumba del castell. Al costat hi ha una segona tomba: en realitat, aquí haurien d’haver reposat Dalí i Gala l’un al costat de l’altra. Però Dalí va ser, segons es conta, convençut poc abans de morir que es fes enterrar al teatre de Figueres.
Púbol és un lloc absolutament digne de veure. Aquí s’obté una altra mirada a la vida misteriosa i glamurosa dels Dalí i es nota l’alè surrealista d’una època passada.

Immoble únic a la Pera, just al costat!
Qui vulgui compartir la màgia del lloc i fer realitat visions pròpies: just al costat de l’antic castell de Gala hi ha actualment una encantadora petita casa de pedra B&B a la venda!

Preguntes freqüents (FAQ) sobre el triangle dalinià
Què és el triangle dalinià?
Tres llocs de la vida de Dalí a Catalunya: Figueres, Portlligat i Púbol.
Qui gestiona els tres museus?
La Fundació Gala-Salvador Dalí.
Quant temps va viure Dalí a Portlligat?
Segons la fundació, la casa va ser la seva residència durant quaranta anys.
On va viure Dalí?
Dalí va néixer el 1904 a Figueres i hi va morir el 1989. La seva casa va ser durant més de quaranta anys la de Portlligat; després de la mort de Gala el 1982 es va traslladar al castell de Púbol.
Fonts: Fundació Gala-Salvador Dalí, House-Museum, Turisme de Catalunya, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona.de, El triangle dalinià, Rosamar Hotels, Triangle dalinià.
Més informació: Salvador Dalí – Castell Gala Dalí de Púbol, De nit al museu: Dalí per tocar.



































