A l’estiu hi va haver, com sempre, molta música i cultura per a la vista i l’oïda. Al llarg de la Costa Brava es van viure en directe estrelles nacionals i internacionals als escenaris dels festivals: del modern al clàssic, del pop al rock i de la dansa a l’òpera, hi havia alguna cosa per a tots els gustos i totes les generacions.
Festival Castell de Peralada: La Traviata
El lloc de somni
Peralada té com a lloc de festival el seu propi esperit. Ja l’escenari al voltant del castell ens posa cada vegada a to per a un vespre romàntic: els cignes blancs de la font il·luminada davant del castell s’arreglen les plomes, impassibles davant la tempesta de flaixos dels mòbils. Al fons espurneja temptador un dels models de luxe més nous d’una marca d’automòbils de renom. Vestits de festa, els hostes del festival passegen cap a la parada de vi escumós. La càlida nit d’estiu demana en tot cas una copa de cava glaçada de la marca de la casa, Peralada Brut. També per a nosaltres cada any és un imprescindible com a preludi relaxat d’una experiència cultural d’extraclasse. Així gaudim del vespre ja abans de l’esdeveniment i observem els vestits i els pentinats dels hostes amb una beguda escumosa a la mà: una mica de somriure, una mica de murmuració o d’admiració fan passar el temps fins a la primera crida.
L’estrella del vespre: Ekaterina Bakanova
La soprano russa Ekaterina Bakanova provoca com a Violetta la pell de gallina. En la seva jove carrera ja ha guanyat nombrosos concursos, entre d’altres el premi del públic del concurs Hans Gabor-Belvedere de Viena i el primer premi del concurs internacional de Bilbao, a Espanya. Actua regularment als escenaris d’òpera internacionals, entre ells l’Òpera Estatal de Dresden, l’Arena di Verona, el Teatro La Fenice, el Teatro Regio di Parma, el Royal Opera House Covent Garden i el National Centre for the Performing Arts de Pequín, i canta sota la direcció de directors de renom.
-
A Peralada sempre hi ha bon vi escumós -
La soprano Ekaterina Bakanova
Ja el 2015 va substituir al Royal Opera House la Violetta de «La Traviata» de Verdi i hi va trobar un dels seus papers estrella. Al Liceu de Barcelona, Ekaterina Bakanova ja va puntuar aquesta temporada com a sacerdotessa Léïla a l’òpera «Els pescadors de perles» (Les Pêcheurs de perles) de Georges Bizet. Com a Violetta, Ekaterina Bakanova va ser celebrada a Peralada amb ovacions. El públic va recompensar també René Barbera com a Alfredo i Quinn Kelsey com a Giorgio Germont amb aplaudiments fragorosos.
Un espectacle impressionant
Puntualment a les 22.00 h arriba l’hora. Ara sona l’obertura de «La Traviata». L’òpera de Verdi va tenir al parc del castell de Peralada l’estrena en una nova posada en escena de Paco Azorín. La producció convenç no només amb una escenografia grandiosa, una exigència feminista i vestuari modern fantàstic, sinó també amb solistes el cant dels quals arriba a dins. És un vespre d’òpera inoblidable a l’aire lliure. Ens alegrem d’haver-hi estat en directe.
-
Escenografia -
Escena 3 -
La Traviata -
Final -
La Traviata -
Escena 3
Festival Castell de Peralada: Jessie J.
Una estrella del pop de ben a prop
Jessie J., de nom real Jessica Ellen Cornish, és celebrada arreu del món pels seus èxits com «Price Tag», «Who you are» o «Bang Bang» (amb Ariana Grande i Nicki Minaj). La cantant de pop britànica de 31 anys es va fer coneguda finalment amb el seu àlbum debut «Who you are», aparegut el 2011, que reuneix en els seus sons l’ànima de la Motown i el hip-hop dels anys noranta. El top deu de les llistes internacionals també va celebrar moltes cançons dels altres quatre àlbums i 18 senzills de la seva discografia.
-
Jessie J. a l’escenari -
Una actuació de pop de primera
Al Festival Castell de Peralada d’enguany, Jessie J. va tenir l’honor de ser, entre altres números exclusivament clàssics com l’òpera «La Traviata» o el ballet «El Quijote del Plata», un dels únics actes de pop in situ.
El castell llegendari
El Castell de Peralada, envoltat de murs antics, és a la província catalana de Girona, al municipi de Peralada, conegut pel bon vi i el cava. Ofereix als visitants un ambient de molt bon gust. L’antic castell dels comtes de Peralada dona nom al conjunt històric. Forma part del conjunt també un antic convent carmelità amb l’església corresponent medieval, un preciós parc paisatgístic del segle XIX i un modern auditori per als festivals de música.
Música i cultura unides en el concert
Després d’una petita volta pel recinte encantat amb vi escumós i una agradable xerrada, el concert va tenir lloc. Tots molt elegantment vestits, bevent xampany i mirant els models d’automòbil exposats; l’esdeveniment em va recordar tot menys un concert de pop electrònic. També Jessie J. semblava sorpresa per les fileres de seients muntades en graons davant del gran escenari. Va anunciar de seguida al començament que esperava que el públic ballés.
-
Jessie J. -
Cava de Peralada -
Jessie J.
L’estrella anglesa, humorística i segura de si mateixa, va oferir de dalt a baix un espectacle musical de gran qualitat i va assolir així un 90 % d’ovacions dretes al final del vespre. Fins i tot la senyora gran que teníem al darrere, al principi amb cara tensa i confosa, al final del concert ja no seia a la cadira, sinó que movia somrient els malucs al ritme de la música.
Ciutadella de Roses: Morat
Estrelles emergents de l’Amèrica Llatina
El 2015 quatre joves van fundar la banda colombiana de folk-pop. Des d’aleshores han publicat, a més de 14 senzills, dos àlbums: el 2016 «Sobre el amor y sus efectos secundarios» i el 2018 «Balas perdidas». La jove banda de Bogotà va col·laborar, entre d’altres, amb artistes de renom com el cantant de pop hispanoalemany Álvaro Soler i el músic colombià Juanes. Des d’aleshores celebren sobretot a l’escena musical llatinoamericana i espanyola un gran èxit.
El lloc
El concert de l’1 d’agost del 2019 va tenir lloc al recinte de la Ciutadella de Roses, que avui es considera un dels jaciments arqueològics més importants d’Espanya. Es va construir el 1543 en estil renaixentista i està protegida com a monument des del 1961.
El concert de folk-pop
Travessem la impressionant porta d’entrada, la «Porta de Mar», i caminem a través de l’antic recinte fortificat militar, al final del qual arribem finalment a l’escenari. Hi ha bon ambient: la multitud davant de l’escenari riu i beu una copeta, esperant amb tensió que els artistes surtin a l’escenari. Quan comença el concert, el públic ja no es pot aturar. La barreja de folk tradicional i pop modern té groove; es balla desenfrenadament i es canta amb entusiasme.
Castelló d’Empúries: orquestra La Chatta
L’orquestra
En el marc de la tradicional «Festa Major de Sant Llorenç» va tenir lloc el 9 d’agost del 2019 un concert clàssic i ball, juntament amb l’orquestra «La Chatta» de Barcelona. Aquesta consta en total d’11 músics, entre ells tres cantants i un cantant, com Ingrid Morall Saez i Daniel Anglés, que canten visiblement compenetrats en duet. Els cantants són acompanyats instrumentalment per dues trompetes, un baix, una guitarra elèctrica, una bateria, un saxòfon i un teclat. Va ser una festa escoltar l’orquestra, que variava entre balades, cançons populars i fins i tot jazz.
El lloc medieval
La ciutat de Castelló d’Empúries és al golf de Roses, on sovint es combinen art i cultura amb natura i història en esdeveniments. Aquí també hi ha l’església gòtica de Santa Maria, amb un campanar romànic del segle XIV, davant de la plaça de la qual prenem una cervesa fresca abans de l’esdeveniment. El vespre sembla molt autèntic; a la plaça del poble hi ha moltes parades on es poden gaudir de tapes i vi a l’aire lliure. Els visitants són desenfrenats i relaxats: viva la vida! Hi ha gairebé cap turista. Fem de seguida amistat amb un català que ens serveix un deliciós xoriço i manxec amb pa.
-
Basílica d’Empúries -
Castelló d’Empúries
El concert i el ball
Davant de l’escenari hi ha cadires posades, però ja són ocupades per visitants expectants; ens posem amb altres espectadors darrere de les fileres de seients, davant de la barra, que tampoc no està gens malament. Així veiem bé i podem ballar. Quan l’orquestra comença a tocar a les 21.30 h després d’un discurs de benvinguda de la Ingrid, hi ha un ambient festiu arreu. Després de les peces més diverses, de balades clàssiques fins a l’himne nacional català, s’obre finalment el ball. La gent es dona la mà en cercle i balla la dansa popular catalana: la sardana.
Quan l’orquestra ha tocat les darreres notes, el gènere musical fa un gir de 160 graus i continua amb concerts com els de les bandes de punk-rock «Crim» i «The Toy Dolls». Els visitants són d’humor i la suau nit d’estiu encara és jove.
