Navegar amb el clàssic de regata «Romelo»
Navegar pel Mediterrani al febrer, lluny del turisme de masses i fora de temporada, exigeix coratge i experiència, sobretot si hom s’atreveix amb un veler de regata de 14 m dels anys vuitanta a fer la travessia de Sanremo, a Itàlia, a Palma de Mallorca.
De Barcelona a Niça i en taxi a Sanremo
De Barcelona sortim de bon matí tres persones en avió cap a Niça i continuem en taxi fins a Sanremo. Allà, al port de Portosole, espera el iot de vela clàssic «Astilleros Wind 46» el trasllat a Palma de Mallorca. D’aquest model, construït per la drassana ASTILLEROS NAUTA S.A. de Barcelona, només en queden, segons el nostre relat, cinc exemplars arreu del món. El model «Astilleros Wind 46» va ser dissenyat el 1979 pel dissenyador de iots argentí German Frers. Més de 500 construccions de iots diferents i reeixides per a clients europeus, americans, japonesos, australians i neozelandesos porten fins avui la seva empremta. A totes les regates internacionals importants es troben models de German Frers. Treballa amb Nautor’s Swan (Finlàndia), Hallberg-Rassy (Suècia), Wally Yachts (Mònaco) i subministra dissenys per a la Volvo Ocean Race.
Veler: Romela
Aquest «Astilleros Wind 46», batejat amb el nom de «Romelo», també va sortir de la seva ploma i va ser matriculat el 1983. El motor s’ha renovat fa poc; tota la resta és original. El iot disposa de tres cabines i dos banys. Perfecte per a nosaltres. El nostre capità Carles Matinell (www.lidernautic.com) és experimentat a tots els oceans i fa des de fa anys xàrters per a clients internacionals. Els altres dos som encara principiants de vela i l’ajudarem en aquesta travessia. Així doncs, cap a l’aventura i a recollir experiències!
La resta de la tripulació
-
El nostre mariner deixa el veler a punt per salpar -
El nostre segon capità a bord
Deixem el iot de vela a punt, portem les nostres provisions a bord i comprovem l’equipament. Caldrà arreglar-se sense Internet ni tècnica moderna. Es demanen intuïció i feina manual.
Un darrer comiat
Poc abans de la sortida: visita sobtada de la senyora gran. Amb un negre venerable apareix a l’horitzó. Mira per darrera vegada el iot de la família i s’acomiada. El capità del port explica: la dama navegava en el seu dia amb el seu fill amb el «Romelo» amb èxit en regates. Des de fa anys, però, el vaixell és ara al port. S’han acabat els temps esportius gloriosos. Ara el iot de vela s’ha venut amb el cor feixuc. El nou propietari ens ha encarregat de traslladar el clàssic a Mallorca.
El capità del port diu: la senyora gran va seguir la seva intuïció. Ningú no l’havia avisada que el «Romelo» deixa avui definitivament el seu amarratge de sempre a Sanremo.
Saludem amablement. La senyora gran respon amb dignitat. Prenem la seva benedicció com a senyal d’una bona travessia. Deixem anar amarres!
Propera parada: Marsella, abans de continuar navegant
Fins a Marsella es va al llarg de la costa. Després es reposta. El dipòsit admet 175 litres de dièsel. Salpem a mar obert. Quant de temps trigarem? Ni idea. El motor del vaixell només té 75 CV. Posem les veles. Si el vent i el temps ho permeten, fem servir els elements. Pensem encara ràpidament a passar per la Costa Vermella, però ens decidim pel camí directe.
Dofins ens visiten
Aviat som ja sense xarxa: cap telèfon. Cap Internet. Silenci. Només l’onejar de les veles i el brogit de les onades. De sobte, dofins. Juganers acompanyen una estona el nostre viatge.
Naveguem també de nit i dormim per torns dues hores cadascú. El temps és aspre. El fred s’arrossega pels membres. Esperem amb febre la sortida del sol. Primera claror a l’horitzó. De daurat es tenyeix el mar. De tant en tant veiem un portacontenidors. Si no, només nosaltres, el mar, el cel i vels de núvols. Amplitud blau grisosa.
Una balena diu «hola» i després continuem navegant
Cap al migdia, al lluny, una font. Una balena creua el nostre camí. De nou ens espera una nit a l’aigua. Hi ha força calma. Per fi, al cap de 38 hores, els nostres mòbils tornen del no-res. Som a prop de les Balears.
Port de Palma de Mallorca
La civilització ens ha recuperat. Fins al port de Palma de Mallorca, però, queden encara algunes hores. Voltem sense pressa gran part de l’illa. La terra és ara sempre a la vista i ja hi ha un trànsit de vaixells viu al voltant de les cales petites. A la tarda arribem al port de Palma de Mallorca.
Després de tres dies al mar, deixem amb pas vacil·lant la coberta. El nou propietari del vaixell ens rep amb alegria al moll i ens convida a un brunch. Just a temps agafem al vespre l’últim vol de tornada al continent. Cansats ens acomiadem a Barcelona. Aviat ens atraurà una nova aventura al mar. Fins aleshores, ahoi! Bon viatge i bona navegada!
