Girona: la catedral
La catedral, monument de l’arquitectura gòtica i símbol de Girona, fascina els visitants de la ciutat ja de lluny. Però Girona té molt més per oferir que la nau gòtica més ampla que s’ha construït mai, de gairebé 23 metres. Tenim una cita amb en Josep davant l’església de Sant Feliu, a la vora del riu Onyar. Viu des de fa molts anys a Girona i avui no ens vol ensenyar els museus i els monuments artístics de la seva ciutat, sinó els racons i els detalls petits que d’altra manera un turista passa per alt.
La catedral de Girona és el símbol de la ciutat i té la nau gòtica més ampla del món. Aquí hem reunit les dades bàsiques de la passejada.
Girona: catedral i casc antic d’un cop d’ull
- Catedral: símbol de Girona, amb la nau gòtica més ampla del món (gairebé 23 metres, sense suports al mig) i una escalinata barroca de 90 esglaons
- Església de Sant Feliu: a la vora del riu Onyar, punt de partida d’aquesta passejada
- Més sobre Girona: Girona: amor a primera vista i Girona: ciutat viva amb història
A més, coneix moltes històries tradicionals de la seva ciutat d’adopció. Just a l’entrada del casc antic, a l’inici del carrer dels Calderers (en alemany: carrer dels calderers), on abans hi havia una porta de la ciutat, hi ha una columna amb un lleó, «La Lleona». Al costat, escales de metall. La lleona era abans a la façana d’un hostal que hi havia al costat de la porta de la ciutat. Qui volia tornar a Girona hi pujava i la besava. Perquè hi torni tanta gent com sigui possible, la lleona vigila encara avui davant la ciutat com a còpia. L’original, del segle XII, és al museu d’art. Amb els esglaons, els pares de la ciutat van facilitar a tothom el petó. A més, a Girona corre la dita: «No es pot ser un autèntic gironí sense haver fet un petó al cul de la lleona.» El cul de la lleona, polit i lluent, ho diu tot.
Una mica més endavant pel carrer s’arriba a l’entrada del museu d’història de la ciutat, el «Museu d’Història de la Ciutat». L’estança a dalt de l’escala, a la dreta, era l’antiga cisterna de la ciutat. A les parets encara es reconeixen els nivells de l’aigua. Després pugem els esglaons cap a la catedral. Molts llocs d’interès, com ara els Banys Àrabs, el monestir de Sant Pere de Galligants i altres, avui els deixem de banda. Però la catedral és imprescindible. El so de l’orgue omple solemnement la nau gegantina. L’encens ens envolta. La missa de les dotze acaba de passar. No es poden fer fotos. A Dalí el fascinava la pintura de Sant Narcís amb mosques. No deixava passar cap ocasió de visitar-la a la catedral. La llegenda del quadre ens l’explica en Josep: «Quan els francesos van assetjar Girona el 1285, van robar, destruir i profanar esglésies, van tallar el braç a sant Narcís, bisbe i patró de Girona. Van sortir mosques gegants que van matar els soldats francesos i els seus cavalls. El mateix va passar el 1653 i es va repetir el 1684.» D’aquí venia també la fascinació de Dalí per la «mosca». Al costat del portal de la catedral hi ha un cap esculpit a la pedra que s’assembla a Dalí de manera que fàcilment es confon, només que el rostre de pedra és centenars d’anys més antic que el mestre. Va conèixer Dalí el seu doble? Es va arrissar el bigoti i va girar els ulls seguint el seu model?
Un altre detall de la catedral es troba al portal lateral. Aquí falten els 12 apòstols. Van ser víctimes dels francesos en època antiga. Els seus pedestals buits els sostenen monstres!
En un pilar de la catedral hi ha una gàrgola en forma de dona. La llegenda diu: una «bruixa» va llançar pedres a una processó fins que ella mateixa es va petrificar, de cara a baix, a la paret de la catedral. Una antiga cançó popular recull la història: «Llances pedres i en llançaràs; així doncs, et convertiràs en pedra.»
El barri jueu antic: el «Call de Girona»
A pocs passos de la catedral es troba l’antic barri jueu. El «Call de Girona» és el barri jueu millor conservat de Catalunya i un dels més importants d’Espanya. Els carrerons Cúndaro i Sant Llorenç són els més estrets i costeruts del barri al voltant del carrer de la Força. La comunitat jueva de Girona, amb 300 habitants, era, després de la de Barcelona, la més nombrosa de Catalunya. La convivència pacífica de les religions va acabar a la segona meitat del segle XIII, quan hi va haver atacs antisemites, i va portar el 1492, per pressió de l’Església, a l’expulsió dels jueus d’Espanya.
Carrer dels Ciutadans
Continuem passejant cap al carrer dels Ciutadans, antiga residència preferida de la gran burgesia gironina, on encara avui es troben palaus magnífics: així, per exemple, l’edifici romànic de la Fontana d’Or, que acull el Centre Cultural de la Caixa de Girona.
Aquí, poc abans de l’Ajuntament, es troben algunes botigues d’antany. Sobretot la botiga de delicatessen ens ha encisat. El carrer acaba davant la plaça de l’Ajuntament. Al pati interior de l’ajuntament, un cap peculiar corona el poderós portal de la sala de plens. L’home es mossega la llengua i així recorda als regidors la discreció. Del seu cap creix un arbre: símbol del coneixement.
La Rambla de la Llibertat és un bulevard per passejar i anar de compres. Entre la Rambla i el carrer dels Ciutadans, a l’embull estret de carrerons, trobem la plaça més petita de la ciutat: la plaça del Raïm.
Rafael Masó
Rafael Masó, important arquitecte modernista, ha deixat la seva empremta a la ciutat de Girona. Exemples magnífics: les cases Masó, Ensesa, Batlle i Colomer, la farinera Teixidor i la Casa de la Punxa a l’avinguda de Santa Eugènia.
El passeig habilitat el 1985 al llarg de les muralles ofereix una vista perfecta sobre els sostres del casc antic, la universitat i els conjunts monumentals d’esglésies. Girona es pot visitar tot l’any; però la ciutat és especialment bonica al mes de maig, quan el casc antic s’omple de mil olors i colors amb motiu de l’exposició de flors «Girona Temps de Flors», que ja fa 50 anys que s’ha convertit en tradició; les terrasses dels cafès són plenes de gent jove de tota Europa i la vida de la ciutat batega fins ben entrada la nit. No en últim lloc, també gràcies als molts estudiants, Girona és avui un centre viu a l’interior de la Costa Brava. La ciutat és un exemple reeixit de l’equilibri entre antic i nou, tradició i modernitat, i nacionalisme i internacionalitat.
Qui aterri amb Ryanair a l’aeroport de Girona hauria de reservar sens falta una mica de temps per a una passejada pel casc antic de Girona.
Preguntes freqüents (FAQ) sobre la catedral de Girona
Què té d’especial la catedral de Girona?
Té la nau gòtica més ampla del món. Mesura unes 23 metres i no necessita suports al mig.
Quants esglaons té l’escalinata de la catedral?
L’escalinata barroca té 90 esglaons.
On comença la passejada per Girona?
Al nostre reportatge, davant l’església de Sant Feliu, a la vora del riu Onyar.
Què significa la mosca a Girona?
Remunta a una llegenda sobre sant Narcís, bisbe i patró de Girona. Segons el relat del nostre guia de la ciutat, quan els francesos van assetjar la ciutat el 1285, van sortir mosques gegants que van matar els soldats francesos i els seus cavalls. Dalí estava fascinat per la pintura de Sant Narcís amb mosques.
Quin riu passa per Girona?
L’Onyar.
Fonts de les dades del requadre i de les preguntes: Girona Tour: Girona-Guide, Barcelona Urbana: Girona, Hotel Carlemany: casc antic. Els horaris i els preus canvien; convé comprovar-ho abans de la visita.
Més informació: Més sobre Girona: Girona: amor a primera vista, amb Banys Àrabs, pont Eiffel i escenaris de Game of Thrones, Girona: ciutat viva amb història, Temps de Flors – Girona.
