Si a l’arribada només havia vist fins ara l’aeroport de Girona, avui el pla del dia era el pintoresc centre de la ciutat. Ja de camí cap allà se’ns va obrir el panorama preciós d’una filera de cases de colors que semblava emmarcar el nucli històric. Al llarg de l’Onyar s’estén una paret de façanes de colors càlids, amb un riu ample que corre als seus peus.
Vam triar un dels innombrables ponts petits i, només uns passos i uns quants carrerons més tard, ja érem enmig d’un dels carrers comercials animats de Girona.
Reforçats amb un bocadillo i despertats per un café solo per esmorzar, vam explorar el casc antic. Van ser els carrerons petits i misteriosos, els carrers tortuosos amb les seves botigues i restaurants petits i les places generoses els que ara van atreure tota la nostra atenció. Com un laberint, la ciutat ens va oferir innombrables camins diferents cap a la nostra primera meta d’aquell matí: la catedral de Santa Maria de Girona, l’església més coneguda de la ciutat.
Només una mirada al cel i vam saber exactament quin dels nombrosos carrerons ens obriria el camí fins allà.
Una façana ampla i radiant, proveïda d’innombrables estàtues i ornaments dignes d’una pel·lícula, una barreja d’art de diversos estils arquitectònics.
En veure-ho vam entendre bé per què la construcció d’aquest monument magnífic va trigar més de 400 anys i aplega moltes èpoques.
Una escalinata de 90 esglaons ens va acostar pas a pas a la façana preciosament dissenyada.
Vam continuar obrint-nos camí pel pintoresc casc antic de Girona, perquè aquesta primera impressió no havia de ser l’única d’avui: al llarg del jardí majestuós de la catedral, passant per la «Basílica Parroquial de Sant Feliu» com una altra església digna de veure de la ciutat, fins als carrerons del barri del Call, un dels antics barris jueus més extensos i millor conservats d’Europa.
Escales costerudes que s’estenien en totes les direccions, envoltades de façanes de cases amb moltes plantes, portes pesades que fan suposar un pati interior preciós.
Captivats per la bellesa i l’estètica d’aquesta zona, que ens va semblar un petit poble, vam anar amunt i avall i vam trobar com per si sol el camí de tornada a la Rambla de la Llibertat, que fa honor al seu nom com a carrer comercial principal del casc antic. D’aquí ens va aplanar el camí cap a l’altra banda el pas probablement més conegut de la ciutat, un pont acabat pel senyor Eiffel abans de la seva obra mestra a París.
Un altre lloc que ja hem explorat, una altra targeta de memòria plena d’imatges impressionants, una altra vivència memorable durant el nostre preciós temps a la Costa Brava d’Espanya.
Ara entenem massa bé per què precisament aquesta ciutat va servir a l’adaptació cinematogràfica de la famosa novel·la de Patrick Süskind com un dels escenaris misteriosos i va inspirar el protagonista Grenouille en l’elaboració de la fragància que embriagava els sentits…
Més informació: Girona: amor a primera vista, Una passejada per Girona, Girona: ciutat viva amb història.
