Deu petits pobles de l’interior de la Costa Brava: nou a l’Alt Empordà i un, Begur, al Baix Empordà. Aquí els llocs amb nombre d’habitants i particularitats d’un cop d’ull; les històries i les imatges segueixen a sota.
Els 10 pobles principals d’un cop d’ull
- Garriguella: 989 habitants (2025), Alt Empordà, viticultura sota la denominació d’origen Empordà Costa Brava
- Vilajuïga: 1.179 habitants (2024), Alt Empordà, carretera al monestir de Sant Pere de Rodes, aigua mineral des del 1904
- Sant Climent Sescebes: 690 habitants (2025), Alt Empordà, representació de la Passió «La Passió»
- Mollet de Peralada: 202 habitants (2025), Alt Empordà, vi i oli d’oliva
- Rabós d’Empordà: 232 habitants (2025), Alt Empordà, vi i oli d’oliva
- Pau: 560 habitants (2025), Alt Empordà, sota les muntanyes de Rodes i de l’Albera
- Palau-saverdera: 1.503 habitants (2024), Alt Empordà
- Espolla: 412 habitants (2024), Alt Empordà
- Capmany: 680 habitants (2025), Alt Empordà
- Begur: 4.291 habitants (2025), Baix Empordà, a uns 32 quilòmetres a l’est de Girona, més a l’article Begur
La Costa Brava: guies de viatge senceres es dediquen ja a la seva bellesa aspra, als nombrosos pobles bonics i a la diversitat cultural de la regió. Aquesta vegada ens dediquem a les belleses turístiques menys clàssiques i hem reunit per a vosaltres deu dels pobles més bonics de la Costa Brava. A més de la perla probablement més coneguda, Cadaqués, n’hi ha nombrosos d’altres que volen ser descoberts. Deu belleses de poble que fan venir ganes de més i prometen nostàlgia de lluny..
Aquí el nostre top 10 dels pobles més bonics de la Costa Brava
Garriguella
Garriguella és aquell niu somiador on un va a parar de bon grat. La vista de l’església del poble, situada en un petit parc, de les parets de pedra de les cases cobertes de flors i de la silueta pàl·lida dels Pirineus que s’ofereix entre els carrerons estrets deixa filtrar ambient medieval al lloc i hom espera el carruatge que podria aparèixer en qualsevol moment darrere la propera cantonada. Amb els seus modestos uns 990 habitants, el lloc sembla un joier en què s’amaga més d’una joia. Als terrats de les cases de colors s’enganxen nius d’orenetes, de la fleca surt l’olor de pa acabat de coure, i la cervesa de després de la feina es pot gaudir tant amb estil al restaurant davant l’església com de manera informal al bar del poble. De totes maneres, les cases de colors desprenen una atmosfera acollidora i alegre: passejant pels carrers es troben algunes construccions disperses d’estil colonial que recorden llargs dies d’estiu a Cuba. Un punt d’atenció especial del poble és, per cert, l’encantadora botiga d’antiguitats a l’entrada del poble, on es pot remenar i regatejar meravellosament.
Vilajuïga
Vilajuïga potser atrau primer amb les seves preciositats culinàries, però també pel encant que desprèn el poble situat entre els suaus turons dels Pirineus val la pena quedar-s’hi. El bon vi, així com l’aigua mineral que brolla de la font del poble, han contribuït a la fama de la regió, però encara que a Vilajuïga es troba més gent que a algun altre poble de muntanya, una agradable tranquil·litat plana sobre els carrers vorejats de palmeres i rododendres florits. La barreja de velles cases de pedra i façanes pintades en tons taronja i vermell dona al lloc un interessant toc oriental. Petits cafès escampats a la vora del carrer atrauen amb el seu ambient acollidor. Vilajuïga és el lloc perfecte per escapar de la quotidianitat i, tanmateix, no renunciar a una mica de caràcter urbà. Hi ha una escola, una farmàcia i diverses possibilitats de compra, entre elles una peixateria pròpia, i ni Figueres ni la pintoresca costa ni la frontera francesa són a més d’un tret de pedra.
Sant Climent
Sant Climent és probablement l’únic raconet que, malgrat una població més aviat petita, té rambla pròpia. Així, hom no es sorprèn poc quan s’acosta al centre encantador del poble i de sobte topa amb la plaça ampla, vorejada d’arbres verds. Els habitants s’han assegut als bancs ombrívols, les finestres de les cases de pedra són guarnides amb gerani florit, darrere de l’església monumental s’arrepleguen un petit parc amb parc infantil. Passejant pels vells carrerons, hom creu sentir un xiuxiueig de temps antics. Sant Climent rep cordialment els visitants: hi ha diversos spas, bars acollidors i restaurants i una farmàcia pròpia. El carnisser i el forner atrauen, a més, amb pa fresc i tota mena d’especialitats regionals. Els propers llocs més grans i el paisatge costaner viu són a només un tret de pedra.
Mollet de Peralada
Mollet de Peralada és un punt d’atenció: per petit que sigui el lloc, el seu campanar ja sobresurt entre els suaus turons dels Pirineus quan hom encara és a la carretera que serpenteja per la plana vorejada d’extenses vinyes i figueres. Sobre el poble d’unes 200 ànimes hi plana una quietud endormiscada que convida de seguida a quedar-s’hi als carrerons estrets. Els murs coberts d’heura, de dalt dels quals miren lleons de pedra, els balcons sota els quals nien orenetes, les cases disperses de les façanes de les quals pengen jardineres de colors i el romàntic parc amb els seus rosers desprenen un encant rústic. A Mollet de Peralada no cal compartir l’idil·li amb ningú si un no en té ganes: tant més bonic que un lloc de retir així s’amagui a només uns quilòmetres de ciutats més grans i de la pintoresca Costa Brava.
Rabós d’Empordà
Ja el camí cap al poble d’unes 230 ànimes Rabós d’Empordà obliga a mirar per la finestra: semblant a una serp, la carretera serpenteja passant per vinyes, oliverars i cactus cap al lloc, que s’enganxa als vessants dels Pirineus com un niu d’oronella. És un raconet idíl·lic sobre el qual les muntanyes semblen vetllar com una mare pels seus fills. Ja l’acollida és imponent: façanes de pedra on s’enfilen plantes, llimoners florits i velles graneres han conservat l’encant medieval. L’esperit dels temps passats voreja entre els vells murs. És el lloc perfecte per als amants de la natura que volen fugir del caos de la gran ciutat i, tanmateix, no instal·lar-se massa lluny de la civilització. A les estimables cases d’hostes es poden allotjar visites, el restaurant atrau amb un ambient acollidor i els propers pobles més grans i el paisatge costaner espectacular són a només un tret de pedra. Un punt d’atenció especial de Rabós és, a més, el petit curs fluvial que travessa la vall pedregosa.
Pau
Pau desperta sentiments romàntics: el niu de 560 habitants, que s’arrapa als turons boscosos dels Pirineus, no pot evitar el seu caràcter nostàlgic, que transmeten la preciosa església de pedra del poble i les velles cases d’artesans a la vora del carrer. Palmeres i adelfes vorejen el camí pel poble, entre les pedres dels murs floreixen gerànies, les entrades de les cases són guarnides amb cistells plantats. És un lloc de retir on es pot gaudir de la quietud en cafès i restaurants encantadors, de manera que al final ja no es vol marxar. Tampoc no cal: malgrat la seva petitesa, a Pau no falta res. Hi ha un metge, una farmàcia, una escola i diverses botigues d’alimentació i, si algun cop s’enyorés el bullici, Figueres i la costa pintoresca són a només un tret de pedra.
Palau-saverdera
Petit, però fi: a Palau-saverdera, aquell poble encantador situat a la muntanya verda, sobre el qual les estribacions dels Pirineus vetllen com poderosos protectors, hi ha gairebé tant per descobrir com a més d’una ciutat de la Costa Brava. Ja a l’entrada del poble es pot admirar una vella premsa d’oli i el Balcó de l’Empordà, un monument que recorda les víctimes de la Guerra Civil. A més, el poble de muntanya és orgullós propietari d’un museu propi. El cor de Palau-saverdera, però, és la font de Dalt: una font d’aigua potable que ofereix als habitants i als visitants aigua cristal·lina que es considera especialment saludable. El lloc, que remunta a l’època entre el 3000 i el 4000 aC (segons el text original), atrau no només pels seus tresors culturals, sinó sobretot per l’idil·li de muntanya intacte amb vista al mar que s’estén darrere de les cases. Als frescos murs de les velles cases de pedra s’enfilen roses florides; dels balcons de ferro forjat es pot mirar el paisatge rocós enterbolit. Des dels jardins de terrat es veu el Mediterrani, a només uns 15 minuts, així com la plana verda de l’Empordà, emmarcada per la silueta dels Pirineus. Les delícies de la regió se serveixen als ombrívols jardins d’adelfes dels restaurants del poble. Només l’església monumental i el pompós ajuntament amb font se separen de l’elegància senzilla de les cases històriques del poble i dels carrerons petits. Per deixar el lloc d’uns 1.500 habitants no s’és pas obligat: a més d’escola, banc, perruqueria i hotel, a Palau-saverdera també hi ha un carnisser, una farmàcia i diverses botigues d’alimentació.
Espolla
El poble endormiscat d’Espolla sembla un lloc d’un vell llibre de contes: envoltat de grans camps, oliverars i vinyes, hom té la impressió d’entrar en una vella fortalesa quan passa pels carrerons estrets, pels costats de les cases de pedra arrapades i de la font. Una agradable quietud plana sobre el poble, amb la seva església monumental: un se sent a l’instant protegit i alhora rebut cordialment. Enfiladisses florides guarneixen les parets de les cases, el petit parc convida a aturar-se, les cigales refilen als arbres i qui s’enyori de més civilització pot passar el vespre al cafè o al bar del lloc. Per als gurmets, a la cooperativa vinícola del poble hi ha algunes joies per descobrir. Malgrat la seva petitesa, al niu d’uns 410 habitants no falta res: hi ha una botiga per a les necessitats diàries, restaurants i cases d’hostes, i a més els propers pobles més grans i la platja pintoresca són sempre a l’abast.
Capmany
Capmany s’esforça molt a captivar els seus visitants amb la seva bellesa ja pel camí cap al poble: a més tardar quan un es posa al carrer que serpenteja per la vall entre vinyes verdes i oliverars, hom cau definitivament sota les mirades poderoses de les muntanyes. Des de l’entrada del poble s’obre la vista sobre els sostres de les cases de pedra disperses, darrere de les quals es dibuixa pàl·lida la silueta dels Pirineus. Qui encara no estigui convençut que té davant un lloc extremadament encantador hauria d’endinsar-se més en els carrerons embolicats. Roses floreixen a la vora del carrer, a velles parets s’enfila l’heura, un petit pont porta sobre el rierol, en una de les granges canta un gall. És aquesta barreja de romanticisme rural i aire medieval el que fa Capmany. Amb els seus uns 680 habitants i diversos cellers coneguts com Grup Oliveda, Arché Pagès, Pere Guardiola, Castillo de Capmany i Bodegas Santamaría, tot gaudidor de la quietud i del bon vi hi serà feliç.
Begur
Fins a dotze metres d’alçada, les torres de defensa que es van construir antigament a l’edat mitjana dominen alguns carrers del nucli. Aquest ha estat ben visiblement arreglat per al turisme al llarg dels anys. Això no ha restat caràcter de poble. Si avui hi domina més aviat el turisme exclusiu, abans la gent del lloc vivia en gran part del comerç de corall i, més tard, de suro. Quan la indústria del suro es va enfonsar, molts habitants es van veure obligats a traslladar el centre de la vida a Amèrica del Sud. Un cop arribats a la prosperitat, els «indians» van tornar a Espanya. «Casas de Indianos» s’anomenen per això les cases senyorials que els qui havien tornat van construir en estil colonial caribeny. Encara avui decoren el paisatge urbà. El turó del castell és imprescindible en visitar Begur. Per sobre dels sostres de la ciutat, la vista arriba sovint fins a la costa. El terme municipal és marcat per nombrosos turons, el Massís de Begur, i un llarg tram de costa. Una mica per sobre del cap de Begur i el cap Sa Sal , Begur, envoltat d’urbanitzacions turístiques, és un bonic lloc de retir.
Preguntes freqüents (FAQ) sobre els pobles més bonics de la Costa Brava
Quins pobles formen part del nostre top 10?
Garriguella, Vilajuïga, Sant Climent Sescebes, Mollet de Peralada, Rabós d’Empordà, Pau, Palau-saverdera, Espolla, Capmany i Begur.
Quin dels deu pobles és el més gran?
Begur amb 4.291 habitants (2025), seguit de Palau-saverdera amb 1.503 (2024) i Vilajuïga amb 1.179 (2024). El més petit és Mollet de Peralada amb 202 habitants (2025) (Wikipedia).
A quina comarca són els pobles?
Nou dels deu pobles són a l’Alt Empordà; Begur és al Baix Empordà (Wikipedia).
Quins pobles són coneguts pel vi?
A Garriguella i Vilajuïga la viticultura és la base econòmica; el vi es comercialitza sota la denominació d’origen Empordà Costa Brava. A Sant Climent Sescebes, Mollet de Peralada i Rabós es conreen sobretot vinya i oliveres, i les cooperatives elaboren vi i oli d’oliva sota la denominació Empordà (Wikipedia).
Què és la representació de la Passió de Sant Climent Sescebes?
«La Passió» la representen des de fa més de 30 anys unes 100 persones aficionades del lloc durant la Setmana Santa. L’escenari a l’aire lliure és fora del nucli del poble, la representació dura una hora i mitja i acaba amb l’escena de la crucifixió (Wikipedia).
Què es pot veure a Vilajuïga?
L’església romànica de Sant Feliu, les ruïnes del castell de Quermançó, una antiga destil·leria i els dòlmens de la Carena i de la Vinya del Rei. Pel poble passa la carretera d’accés al monestir de Sant Pere de Rodes (Wikipedia).
Què vol dir el nom de Vilajuïga?
Segons Wikipedia vol dir «poblat jueu»; l’església actual era abans una sinagoga.
On és Begur?
A uns 32 quilòmetres a l’est de Girona, a la Costa Brava, a 198 metres d’altitud (Wikipedia).
Fonts: Wikipedia, Garriguella, Wikipedia, Vilajuïga, Wikipedia, Sant Climent Sescebes, Wikipedia, Mollet de Peralada, Wikipedia, Rabós, Wikipedia, Pau (Girona), Wikipedia, Palau-saverdera, Wikipedia, Espolla, Wikipedia, Capmany, Wikipedia, Begur.
