Empordà: l’encant de la vida de camp a la Costa Brava, a Catalunya
La glicina (Wisteria), també Wisterie o Wistarie, anuncia la primavera a l’Empordà!
La primavera a l’Empordà ens ha encisat. Després de la pluja tan esperada, la natura va explotar. L’hivern passat només s’havia oblidat com embriaga la riquesa de colors al maig?
Les flors de taronger fan una olor embriagadora, les roses llueixen blanques, rosa i vermelles. Pintorescs camps de roselles, vores de prat exuberants i de colors, i entremig verd, verd, verd. Malauradament la riquesa de colors aviat torna a esvair-se. Els primers prats i camps ja han estat segats. El vent calent del sud arrossega les llavors de pollancre.
Palau-sator
El municipi de Palau-sator, amb els petits nuclis que l’integren, Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada, és a la plana al·luvial a la dreta del Daró, prop de Pals. A l’horitzó es veuen les estribacions de les muntanyes de les Gavarres. El poble medieval de Palau-sator, envoltat de murs de pedra, és dominat, ben visible de lluny, per una torre característica d’uns 20 metres d’alçada del segle XI. És testimoni d’un antic castell que s’alçava enmig del poble. Palau-sator s’ha convertit els darrers anys en una autèntica joia. Moltes de les velles cases de pedra han estat rehabilitades amb amor i algunes acullen avui petits restaurants de cuina regional. En una masia es pot veure una col·lecció d’eines agrícoles. A la petita botiga del poble es troba pa fresc també el diumenge i s’hi troben veïns de tota la vida que s’apleguen a xerrar.
El poble veí de Fontclara també presenta estructures medievals. L’església romànica del segle XI és testimoni d’un antic monestir.
Sant Feliu de Boada
El poble de Sant Feliu de Boada consta d’un conjunt dispers de masies i cases que s’alineen al llarg del camí de Torrent a Sant Julià. L’església d’una sola nau del lloc és del gòtic tardà.
Sant Julià de Boada
Sant Julià de Boada comprèn mitja dotzena de masies agrupades al voltant d’una capella preromànica. Aquest petit edifici sacre és una joia arquitectònica i és un dels edificis millor conservats d’aquesta època a la regió. Durant anys utilitzat sense atenció com a quadra, l’actual monument nacional va ser redescobert i restaurat el 1982. Els petits llocs romàntics són a la primavera encaixats en un verd exuberant. Flors de rosella vermelles, colza groga i borratja blava (Borago officinalis) hi posen accents alegres. Una excursió al silenci i al romanticisme que posa de bon humor i que es pot deixar acabar relaxat en un dels acollidors restaurants. Tant si aneu a peu, en descapotable, en moto o en bicicleta, aquí només val una cosa: el camí és la meta. Gaudiu de la primavera i de l’inici de l’estiu a l’Empordà i practiqueu la desacceleració. La Costa Brava al maig és senzillament digna de veure.
