Simbiosi de divinitat i pintura
La setmana passada ens vam atrevir a anar a un lloc on, només de veure’l, ens vam deixar embolicar en un capoll de reverència i de silenci: la monumental catedral de Sant Pere, enmig de la viva i acolorida ciutat universitària de Vic, sembla asseguda entre les cases elegants com un lleó de pedra senyorial.
Josep Maria Sert: catedral de Sant Pere de Vic
Però no és l’aspecte exterior el que dona a aquest edifici neoclàssic del segle XVIII una aura tan única i impressionant: un té la sensació d’haver-se perdut en una galeria d’art tan bon punt es tanquen les pesades portes de ferro forjat i l’olor d’encens ho envolta tot. Josep Maria Sert és el nom del pintor les obres famoses del qual, del segle XX, envolten a l’instant els visitants i semblen infondre a l’antiga catedral una vitalitat que poques vegades es troba a les esglésies corrents.
Les imatges semblen fotografies a mida natural que representen el camí cap a la redempció: ara fosques, ara il·luminades per jocs de llum, i el fet que cada detall hagi sorgit de la mà creadora de l’artista les fa encara més fascinants.
Altar: catedral de Sant Pere de Vic
Però també l’edifici en si, de la construcció original del segle XI del qual només s’han conservat la cripta i el campanar, contribueix a la composició impressionant. Pintures i ornaments finíssims fan que contemplar les parets sigui un recorregut creatiu: al final del dia es nota una punxada al clatell de tant mirar amunt. Encara bé que no costa deixar-se atreure per la vista del cor de l’església, aquell altar daurat i fastuós, i lliurar-se un moment fugaç a l’atmosfera sublim. Comprensiblement, Josep Maria Sert sembla que mai no es va poder separar del tot d’aquest lloc: al costat del filòsof Jaume Balmes, també l’artista hi és enterrat.
Si ja s’ha trobat el camí cap a Vic, val la pena dedicar encara una mica d’atenció a la ciutat, després d’haver-se meravellat prou amb la catedral.
Les petjades de la catedral es teixeixen en l’arquitectura
Les petjades de la catedral semblen teixides en l’arquitectura: marededéus miren des de les façanes els vianants, ornaments modernistes s’enfilen pels marcs de les finestres. Els carrers vessen d’alegria i vivacitat: a cada carreró, per estret que sigui, sembla amagar-se un petit bar o un cafè encantador; la gent seu a les terrasses davant de les cases, el brogit de veus i les rialles omplen l’aire d’estiu, i se serveix cervesa freda amb especialitats regionals com els deliciosos embotits de Vic (fuet i llonganissa), que han fet famós el lloc.
Mercat setmanal
Cada dimarts l’animació encara augmenta: quan veïns i visitants curiosos es llancen de cap al bullici del mercat setmanal, on es pot trobar gairebé de tot, de roba i sabates a fruita i verdura fresques.
Catedral de Vic, Plaça del Bisbe Oliba, 08500 Vic (Barcelona)
10.00 – 13.00 h + 16.00 – 19.00 h (horari de l’època de l’article)
Girona / Figueres -> Vic: aprox. 1 h
Més informació: Sant Pere de Rodes, Al riu salvatge: el Fluvià a Sant Pere Pescador.
