De ruta per l’Alta Garrotxa
Avui volem recórrer el canó més bonic de la Garrotxa al llarg de la riera de Sant Aniol. Un paradís amb gorgues naturals plenes d’aigua clara i fresca.
La Garrotxa va ser en el seu dia un bastió dels trabucaires, les llegendàries bandes de bandolers que al segle XIX sortien a saquejar des de l’Alta Garrotxa. Els seus membres lluitaven per Déu, la tradició i els drets particulars catalans. Després de la derrota es van refugiar a les muntanyes i es van dedicar al robatori i als segrestos. Durant un temps es van presentar amb força èxit com a Robin Hoods catalans i atacaven ostensiblement governadors del govern de Madrid i fabricants.
L’antiga zona de refugi dels bandolers és avui popular sobretot entre excursionistes ambiciosos i escaladors lliures. Moltes capelles romàniques han sobreviscut el temps a l’Alta Garrotxa. També el santuari de Sant Aniol d’Aguja, la nostra destinació d’avui.
Aquí ja al segle IX hi havia un monestir. Més tard s’hi van instal·lar els bandolers. Després van venir antifranquistes per cantar cançons de protesta als prats de muntanya veïns. Avui s’hi troben cada any catalans d’aquesta banda i de l’altra de la frontera francoespanyola per a la festa d’estiu amb danses populars i missa.
El paisatge de muntanya bizarre, amb cascades salvatges, roques costerudes i gorges profundes on brolla aigua de font cristal·lina, és un paradís per als amants de la natura i els alpinistes.
Anem per la N-260 (Figueres–Olot) fins passat Besalú i després seguim la senyalització Montagut i continuem en direcció a Sadernes fins a un aparcament amb punt d’informació darrere de la capella de Santa Cecília de Sadernes. Aquí comença el camí senyalitzat cap a la font de Sant Aniol. Primer és una pista ampla i còmoda. Fora de temporada es pot entrar una mica més a la vall amb el cotxe i així escurçar una mica la llarga excursió de cinc hores. Malauradament avui no ens és permès. Ens cal tot l’esforç i caminem a bon pas per roques, pendents, prats, cabres de muntanya, alpinistes i llocs de bany temptadors, fins al santuari de Sant Aniol d’Aguja, al costat del monestir en ruïnes. L’anada dura unes 2,5 hores. Aquí ens refresquem a la font i omplim les nostres reserves d’aigua. Fins a la nostra propera destinació, el salt de Brull, queden ara uns 15 minuts. Aquí aigua de font fresca i freda cau amb gran fragor en una gran bassa de roca.
Un lloc paradisíac per banyar-se. El salt a l’aigua cristal·lina i gelada, amb més de 30 graus de calor i després de les pujades i baixades esgotadores per roques i arrels, costa ben poc. De pressa un se sent com en un temple del benestar i voldria passar-hi la resta del dia. Però el sol ja ha passat el zenit i volem gaudir encara d’un dinar tardà a l’Hostal Masia de Sadernes, a la vall.
Així que aviat tornem a emprendre el camí de tornada. Després del bany refrescant avancem més de pressa. Cap al final de la ruta les cames es fan cada cop més feixugues. Totes les reserves d’aigua s’han acabat. Per fi apareix davant nostre la petita església de Santa Cecília de Sadernes. Al costat, l’hostal de la masia ja ha obert. Són gairebé les 16.00 h. Per sort també aquí ens donen dinar tard. Hi ha amanides cruixents de l’hort amb formatge de cabra i, després, truites cruixents acabades de pescar del riu Sant Aniol. Qui no vulgui peix demana xai a la brasa o un plat d’embotits. Les patates fregides són casolanes i el rosat de la casa ben fred, barrejat amb aigua, apaga la set de manera fantàstica després de l’esgotadora excursió. Segons el nostre relat, l’hostal obria cada dia del 15 de juny al 15 de setembre i, si no, només els caps de setmana (horari de l’època de l’article; comproveu-lo).
Esgotats, sadolls i feliços emprenem al vespre la tornada a la costa. Segur que aquesta no ha estat la nostra darrera excursió per la solitud salvatge de la Garrotxa.
Excursió exigent: unes 5 h; cal bona condició física, botes d’excursió, aigua, pícnic i banyador. www.altagarrotxa.org
