Esglésies romàniques, pobles endormiscats, paisatges verds
Gràcies a les moltes carreteres noves i ben condicionades, s’arriba avui en un tres i no res a l’interior somiador de la Costa Brava. Des de la costa necessitem mitja hora fins al camp de golf TorreMirona i, 15 minuts més tard, som a Besalú, una petita ciutat de l’edat mitjana catalana.
Aquí comença la Ruta Romànica. El viatge fins allà ens porta per un paisatge verd de turons i muntanyes. A esquerra i dreta de la carretera apareixen una vegada i una altra, entre prats i boscos, enormes cases de pedra rehabilitades i petites capelles.
Venerables palaus de pedra
Al davant es veuen els cims alts dels Pirineus. A l’esquerra, poc abans del rètol d’entrada a Besalú, impressiona una antiga arquitectura industrial monumental. Aquí, lluny de les grans ciutats, es va esfondrant encara el que a altres llocs ja s’hauria convertit en lofts elegants o llocs de trobada d’ambient. Aparquem davant de la ciutat. Ja al costat de l’aparcament ens saluda un venerable palau. La porta del jardí és només entreoberta i aprofitem l’ocasió per fer una foto. La collita de taronges dels amos és apilada abundant al costat de les arcades majestuoses de la vil·la en un antic pilar de pedra. Algú neteja les grans finestres d’arc de mig punt i mira cap a nosaltres amb curiositat. Hi ha la calma de dissabte després de la temporada. Amb curiositat volem conèixer l’edifici per dins. «Els Jardins de la Martana» resulta ser un hotel de 10 habitacions suaument restaurat i decorat amb gust que convida a una fugida romàntica de la quotidianitat a una altra època de silenci, unida a la comoditat d’avui.
Pont Fortificat: pont romànic del segle XI
Des d’aquí es veu directament el Fluvià, la silueta de la ciutat i el símbol de Besalú: el Pont Fortificat, el pont romànic del segle XI amb les seves dues poderoses torres de defensa i el característic colze al mig. Ens alegrem del nostre descobriment i continuem amb curiositat. Al pont el riu brogeix ben avall sota nostre. Unes quantes truites s’agiten a l’aigua. A la riba un pare s’exercita a fer rebotar pedres per a l’alegria del seu fillet. A l’edat mitjana els viatgers havien de pagar un peatge davant del pont. Avui entrem a la ciutat sense destorbs. Ens submergim al garbuix de carrerons estrets.
Al barri del Call es troben encara avui rastres de la comunitat jueva que hi va viure fins a finals del segle XV: el bany ritual (mikvé), originalment adossat a una sinagoga, és l’únic que es conserva a Espanya.
Com fa 100 anys
Al centre de Besalú hi ha l’església de Sant Pere. Lleons que mostren les dents al costat d’una finestra d’arc de mig punt adornen la façana oest, d’altra manera sòbria. Davant l’església d’un monestir benedictí destruït del segle XI. A la Casa Cornellà avui són obertes les portes. Al pati interior i a la galeria els tallers de ferrer i de metall de la regió exposen les seves obres d’art i de forja. Ens entusiasma una antiga porta de fusta restaurada amb ferratges de forja i un llit de forja treballat a mà amb voltes. Com que la casa del segle XII és de propietat privada, malauradament no ens és permès fer moltes fotos. L’amo de la casa ens en permet encara una de darrera del pati i després continuem. Al costat, una petita capella antiquíssima amb finestres de vidres emplomats convida els hostes a menjar. Aquí sembla haver-hi instal·lat un restaurant. Amb curiositat mirem dins i ens trobem de seguida enmig de la taula rodona. Malauradament l’hora de dinar ja ha passat i tothom és al cafè. Així ens queda aquesta adreça original al record per a la nostra propera visita. Pels carrerons es troben botigues de queviures petites, parades de verdures i fruites i una botiga d’alimentació com d’un altre segle.
Naturalment hi ha moltíssims cafès de carrer, petits restaurants i força hotels, façanes històriques, arcs de porta decorats, emmarcaments de finestres artístics i obres, l’església de Sant Vicenç, la col·legiata de Santa Maria, l’església de Sant Martí, jaciments arqueològics i una visita guiada de la ciutat amb trenet turístic amb guia, a la qual volem renunciar absolutament.
Besalú va ser declarada el 1966 bé històric nacional («conjunto histórico artístico»). Cada any el primer cap de setmana de setembre, veïns i hostes se submergeixen amb gran espectacle a l’edat mitjana. Amb disfresses i escenificacions es fa viu el que significa passat.
Besalú pertany a la Garrotxa i és a la vora de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest espai natural amb prop de 30 cons de basalt de fins a 160 m d’alçada, més de 20 colades de lava, maars i cràters d’explosió és un impressionant paisatge volcànic que convida a altres excursions i caminades.
Excursió a la Ruta Romànica
De tornada a l’aparcament, un gran rètol publicitari ens tempta a una excursió als voltants amb la Ruta Romànica. Com que estimem les velles pedres, esglésies i castells, seguim la senyalització «Beuda» i girem a l’esquerra de la carretera principal poc després de Besalú (de tornada cap a Figueres). Aquí comença la «Ruta Romànica» i ja al cap de poc apareix la primera petita església en un prat de muntanya: Sant Pere de Lligordà és una església romànica del segle XII.
La casa al costat de l’església, la rectoria, és recentment rehabilitada i habitada. Al costat de l’hort juguen nens. Des d’aquí es té una bonica vista de la vall i dels vessants de muntanya de davant amb algunes grans masies aïllades. Des d’aquí comencen camins d’excursió senyalitzats cap a les altres esglésies. El nostre calçat és equivocat, el temps ja molt avançat i l’equip de càmera pesa feixuc a l’espatlla. Anem a la propera destinació. Una carretera estreta a l’esquerra muntanya amunt i ens plantem davant de l’església de Santa Maria de Palera, un edifici romànic senzill que també és del segle XII. El lloc sembla encantat. El jardí de l’església, com un parc i abandonat, convida a fer un pícnic. Xiprers es gronxen al vent, vells oliveres són entre murs coberts de vinya, el prat cobert de romaní es perd en graons de terrassa en la bardissa de la natura. En algun moment a la casa del costat hi havia una fonda. Un rètol rovellat en parla. Els ocells refilen a les branques. Trobem un buit a la paret per anar al jardí de la rectoria i descobrim una bonica casa en ruïna en son de Blancaneu. Amb diners, paciència i molta feina es podria tornar a la vida. De moment és caseta de festes de la joventut del poble. L’església és tancada i tornem enrere, continuant cap a Beuda.
Sant Feliu de Beuda
Davant del petit lloc de Sant Feliu de Beuda, amb església romànica del segle XI, s’alça enmig de prats verds el petit i resistent castell «Castell nou» de Beuda. Envegem un moment l’amo del castell per la seva propietat, admirem la ubicació, la vista i l’ambient i continuem cap al poble. Aquí hi ha una activitat viva. El restaurant del poble és totalment ple d’excursionistes de cap de setmana i conductors de quads. Sembla bo i barat. Hi renunciem i voltem l’església i les tres cases del poble. L’Ajuntament sembla de grandària desproporcionada. Més tard ens assabentem que el municipi s’estén des dels vessants de muntanya del sud fins a la vall del Fluvià i consta de masies típiques del país catalanes.
L’entorn magnífic ens fa caure de nou en l’encís en el trajecte de tornada. Sembla perfecta aquí l’harmonia natural de paisatge, flora i fauna, coronada per una orgullosa arquitectura religiosa i medieval.
Masies: les cases de pagès catalanes
En aquesta regió hi ha també precioses cases de pagès, masies, dels segles XVIII i XIX. Impressionen molt així les granges de Falgars, les cases sòlides de La Masó, Can Maholà, Mas Salvanera, Can Oliveres… A peu, amb bicicleta de muntanya o amb jeep es pot segur descobrir encara molt a la regió.
Per avui ja hem vist prou i tornem a casa amb el cap ple d’imatges i textos.
Més informació: Museu de Miniatures de Besalú, Besalú: encant medieval, Medieval Besalú: entre llances, lords i ladies.
