Entre Olot i Vic
Aire de western a Catalunya: turons verds, roques bizarres, altiplans gegantins, aigües salvatges, rouredes fresques, prats de muntanya florits, solitud, silenci, vistes espectaculars, vaques que pasturen, pobles pintorescos i àligues majestuoses: tot això es troba a una hora en cotxe del mar, entre Olot i Vic.
A Olot deixem la via ràpida que ve de Figueres i seguim la senyalització de llarg recorregut Santa Coloma de Farners travessant la ciutat. La nostra destinació és Rupit i el paisatge bizarre del Collsacabra. Passat Olot, al poblet de Sant Esteve d’en Bas, girem a la dreta cap al coll d’Úria. En revolts, la C-153 s’enfila cap a les muntanyes. L’aire es fa agradablement més fresc. De manera impressionista, la llum trenca el verd exuberant de les rouredes. A la vora de la carretera, una dona gran cull maduixes de bosc.
Santuari de la Salut
Ens aturem al trencall següent i també ens busquem un grapat d’aquest refresc saborós abans de pujar al santuari de la Salut. Aquí la font de la Salut ofereix aigua fresca. A la capella hi vetlla la Mare de Déu. Al costat, al restaurant, comprem un gran pot de mel de la regió i fem un cafè a la terrassa. La vista fantàstica sobre la vall hi va inclosa, malauradament encara una mica velada per la boira del matí. Continuem per «el Zig-Zag» fins al coll de Condreu. Aquí fem una breu escapada a el Far i a la Mare de Déu del Far.
A mig camí ens aturem per captar amb la càmera prats de muntanya florits i papallones de colors que voletegen. De sobte se’ns talla l’alè: just per sobre nostre fan voltes cinc àligues. L’àliga daurada (Aquila chrysaetos) es considera la reina de l’aire. Majestuosos, els imponents ocells llisquen pels vessants, planen sobre roques, ramats de vaques i turons, després just per sobre dels nostres caps, es posen en un sortint de roca molt a prop i aviat desapareixen tímids cap al cel davant la nostra càmera. Des de la capella de la Mare de Déu del Far es tenen vistes indescriptibles sobre la serra de la Masó fins al pantà de Susqueda. L’hostalet del mirador és tancat. Continuem fins al poblet de Rupit. Aparquem el cotxe davant del poble. Valents, entrem al poble a peu pel pont penjant. Sembla que siguis en un poble de muntanya suís. Les cases grises de pedra dels segles XVI i XVII s’arrecereixen en diversos pisos contra les parets de roca. El rierol va excavar fa centenars d’anys una gorja profunda. Els balcons de fusta de les cases són guarnits de flors. Els gerànis llueixen vermells. En algunes cases hi ha restaurants o petits hotels. Ens concedim un menú de migdia senzill de la regió. A la carnisseria del poble comprem fuet especiat i formatge de cabra i d’ovella de la regió.
El salt de Sallent
A la tarda volem continuar la nostra excursió a peu. La destinació és la grandiosa cascada del salt de Sallent, a una hora o una hora i mitja del poble.
L’excursió comença a la plaça del poble i aviat va a l’ombra dels arbres, a prop del torrent salvatge que més endavant formarà l’impressionant espectacle natural del salt de Sallent. A una font de muntanya, a mig camí, refresquem les plantes dels peus. Després continuem fins a l’altiplà rocós. Aquí l’aigua cau amb fragor 100 metres avall. Una mica més amunt de l’altiplà s’arriba a un mirador. Aquí es té la vista perfecta de l’espectacle d’aigua i roca. Reposem sota un pi esquifit, sobre un bloc de roca rodó, i respirem l’olor especiada dels prats de muntanya florits. Difícilment hi ha un lloc millor per a un pícnic amb vista. De nou una àliga fa voltes per sobre nostre al cel. Seguim el seu vol amb la mirada i ens preparem a poc a poc per tornar al poble. A l’horitzó apareixen núvols de pluja. Ens afanyem i arribem al cotxe abans de la tempesta. Amb prou feines hem arrencat, el cel obre les comportes. Així ajornem per a un altre dia la passejada per la petita ciutat de Vic, a uns 20 quilòmetres.
Consell: per a aquesta excursió són imprescindibles bon calçat, pícnic, prismàtics, mòbil i càmera de fotos. www.osonaturisme.cat
