La Vall de Núria es considera l’última vall d’alta muntanya «autèntica» dels Pirineus orientals. Núria és lliure de cotxes i només s’hi arriba amb el tren cremallera, la Cremallera. Malgrat alguns telecadires, la vall encara es descriu com un autèntic paradís natural amb una impressionant escenografia de cims.
Un dia de festa d’agost vam sortir de bon matí cap als Pirineus per explorar la Vall de Núria nosaltres mateixos.
A les 5.45 h ja som al cotxe i anem en direcció a Besalú, Olot, per Ripoll fins a Ribes de Freser. El nou tram de Besalú a Olot s’acaba de finalitzar amb quatre carrils i som els únics a la carretera. A poc a poc, l’alba puja rosada al cel. Darrere d’Olot pugem per l’antiga carretera nacional N-260 cap a la muntanya. Petits pobles de muntanya romàntics i solitud. El sol surt lentament del mar. Encara no ha arribat als cims. A Ripoll els carrers són deserts. Un dia de festa el dia comença tard.
A la petita ciutat pirinenca de Ribes de Freser hi ha l’estació de baix del tren cremallera, la «Cremallera», que et porta a la Vall de Núria, sense cotxes.
Continuem fins a un lloc més, el poble de muntanya de Queralbs, a 1.220 metres d’altitud. Aquí s’acaba la carretera i hi ha l’última possibilitat de pujar a la Cremallera. Aparquem cap a les 7.45 h davant l’estació de dalt. Alguns excursionistes ja esperen a l’andana. El primer tren del dia surt a les 7.42 h de Ribes de Freser i pararà d’aquí a uns 5 minuts a Queralbs. A la taquilla només comprem el bitllet d’anada i rebem material informatiu. La tornada la volem fer a peu. La nostra guia de viatge promet un paisatge espectacular.
El viatge amb la Cremallera té un encant especial.
El tren serpenteja per túnels i al llarg de precipicis costeruts amb vistes sorprenents i puja decidit la muntanya. A sota nostre rugeix l’aigua salvatge del riu de Núria. Impressiona el salt d’aigua de la Cua de Cavall. Arreu al llarg del curs del riu floreixen tramussos silvestres i magnífics cards. Al sotabosc, just al costat del tren, dos isards salten i fugen. Per al tren cremallera s’està construint actualment un túnel nou per al tram central, amenaçat per despreniments de pedres.
La Vall de Núria és als Pirineus orientals, a Catalunya, i és una zona natural sense cotxes. Només s’hi arriba amb el tren cremallera Cremallera de Núria, que puja des de Ribes de Freser i Queralbs. Aquí hem reunit les dades bàsiques.
La Vall de Núria d’un cop d’ull
- Ubicació: Pirineus orientals, Catalunya
- Com arribar-hi: només amb el tren cremallera Cremallera de Núria. Puja des de Ribes de Freser i Queralbs i supera més de 1.000 metres de desnivell
- Sense cotxes: la vall és una zona natural lliure de cotxes
- Aparcament: aparcaments gratuïts a les estacions d’accés Ribes Enllaç, Ribes Vila i Queralbs
- Santuari: el Santuari de Núria, a la vall
- Natura: porta d’entrada al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
- Hivern: estació d’esquí amb telecadires
Excursió per la vall dels somnis
Després d’uns 20 minuts de viatge, la Vall de Núria s’obre davant nostre. Aquí, a 1.964 m d’altitud, hi ha un gran conjunt d’edificis del segle XIX que acull hotel, restaurant de menjar ràpid i lloc de pelegrinatge. No precisament una joia, aquest lloc religiós es considera una destinació d’excursió molt popular entre els catalans. Actualment el conjunt es rehabilita a poc a poc.
El paisatge de la vall, en canvi, entusiasma. Envoltat de cims alts, el petit embassament és encara a l’ombra de les muntanyes. El sol projecta el seu focus matinal sobre els cims. Els cavalls pasturen al vessant. És possible fer excursions a cavall. Un ramat de vaques puja per la muntanya. Prats de muntanya verds i exuberants allà on arribi la vista.
Els telecadires els passem per alt. Un ase ens saluda darrere del conjunt de l’hotel. També ànecs i gallines hi viuen en pacífica comunió amb una família de conills. Al llac, embassat artificialment, es pot passejar amb barca. Les excursions circulars de diferent esforç cap als cims o al voltant del llac són alternatives al descens costerut a la vall. Dubtem un instant, però mantenim el pla del descens.
Més tard això es pagarà amb unes fortes agulletes.
El lloc més visitat de Núria és, sens dubte, el santuari de la Mare de Déu de Núria, protectora dels pastors pirinencs i d’ajuda en el desig de tenir fills.
El descens a la vall dura unes 3,5 hores. Caminem amb cura de pedra en pedra. Gerds silvestres a la vora del camí. Prats florits i vistes pintoresques ens fan aturar. Com més avall baixem a la vall, més nombrosos són els excursionistes que ens vénen de cara, els qui s’atreveixen amb la pujada costeruda. A nosaltres ens falta l’entrenament per fer-ho.
El nostre camí acaba al poble de Queralbs.
El pintoresc poble pirinenc medieval, amb les cases de pedra típiques del món de muntanya, atrau amb restaurants de poble rústics i cuina pagesa.
Per dinar, en dies de festa és millor reservar abans, així ho aprenem. Esgotats, ens asseiem davant del petit bar darrere de l’ajuntament i demanem aigua fresca i amb gas i cola ben freda.
De nou revifats després d’aquesta refrescada, comprem a la botiga petita del poble per a un pícnic: excel·lent formatge de muntanya de cabra i d’ovella, bons embotits de la regió, pa cruixent de forn de pedra i tomàquets frescos.
Així equipats, emprenem el viatge de tornada cap al mar.
Segur que aquesta no va ser la nostra darrera excursió a la muntanya. També en ple estiu es pot caminar bé aquí amb temperatures agradables, si només s’aixeca un prou aviat del llit.
Preguntes freqüents (FAQ) sobre la Vall de Núria
Com s’arriba a Núria?
Amb el tren cremallera Cremallera de Núria. Connecta Ribes de Freser i Queralbs amb la vall d’alta muntanya.
Es pot anar a Núria amb cotxe?
No, la vall és lliure de cotxes. El cotxe es deixa en una de les estacions d’accés; els aparcaments per als passatgers del tren cremallera són gratuïts.
Hi ha estació d’esquí a Núria?
Sí, a l’hivern, a la Vall de Núria hi ha una estació d’esquí amb telecadires.
Funciona el tren cremallera tot l’any?
L’horari canvia segons l’època de l’any; a la tardor, per exemple, el tren circulava a temporades només els caps de setmana. Els horaris actuals els dona l’explotador del tren.
