… sobretot a la Costa Brava. Perquè la costa «salvatge», «aspra» i «indòmita» entusiasma una vegada i una altra amb les seves roques bizarres, cales amagades i pins pintorescament despentinats i nuosos, posats en escena per raigs de sol espurnejants i envoltats d’un idil·li paradisíac. L’aigua cristal·lina reflecteix el blau brillant de la infinitud del cel. Taques blanques sobre mar blau: escuma d’onada i rotllana de gavines. Amb virtuosisme ens gronxem cap a l’aventura.
L’Oliver i la Jutta ens porten estiu rere estiu a una excursió en vaixell compartida al llarg de la Costa Brava. Tan bon punt escapem del garbuix de canals d’Empuriabrava, ens ve a l’encontre escuma de mar. Amb ganes mirem les vil·les al llarg dels penya-segats. A les cales petites, veliers es gronxen mandrosos al vent. Un salt a les onades fresques desperta nous esperits vitals.
La parada en un dels petits ports tempta a una copeta de cava al matí. Continuem cap al sol. Les illes Medes saluden orgulloses des del mar. No es veu cap pirata. És postemporada i avui el mar és nostre. Ens deixem portar, gaudim del dia, de la dolça mandra i ens sentim reis dels mars. El nostre capità ens torna al vespre amb seguretat a la realitat.
