La tramuntana és un vent fred i fort del nord i del nord-est que, baixant de les muntanyes, bufa sobre el Cap de Creus. El cap és l’última estribació dels Pirineus i la punta més oriental de la península Ibèrica. Aquí hi ha el més important en poques paraules.
La tramuntana i el Cap de Creus d’un cop d’ull
- Tramuntana: vent fred i fort del nord i del nord-est; segons el nostre reportatge, ve de les muntanyes i bufa amb ràfegues violentes sobre el país
- Cap de Creus: última estribació dels Pirineus i punta més oriental de la península Ibèrica, parc natural des del 1998
- Sota l’aigua: els Pirineus continuen com a penya-segats i graons fins a 40 a 50 metres de profunditat; el cap es considera una zona de busseig per excel·lència
- Fauna: corall vermell, gorgònies, morenes, congres, polps, llagostes i mèros
- Més informació: Excursió de Cadaqués al Cap de Creus, El Cap de Creus d’un cop d’ull
Cap de Creus: roques salvatges, Mediterrani blau de tinter, tramuntana…
Aquí, on els Pirineus s’enfonsen al Mediterrani, al punt més oriental de la península Ibèrica, a prop de Cadaqués, es troben al Cap de Creus imponents escultures de roca, fuetega la tramuntana i espurneja el joc de les ones. De moment tot és calma. Només hi ha una brisa lleu. La tramuntana fa una breu pausa. Pren alè per al seu proper atac. El cel sobre nostre ja promet una nova tempesta. Petits núvols blancs emplomallats pel vent. Aviat la tramuntana, baixant de les muntanyes, tornarà a bufar amb ràfegues violentes sobre el país. Llavors els núvols s’acosten de pressa des dels Pirineus i van per sobre de les roques del Cap de Creus cap al Mediterrani.
Parc Natural del Cap de Creus protegit per mar i per terra
El paisatge bizarre i de poca vegetació de la península, protegit des de fa pocs anys com a Parc Natural del Cap de Creus per mar i per terra, és d’una bellesa salvatge. Les seves costes cauen costerudes al mar, interrompudes per petites cales de platja. Aquí les darreres estribacions orientals dels Pirineus s’enfonsen sota la superfície del mar i continuen en dramàtics penya-segats i graons fins a la sorra del fons marí, a 40 a 50 m de profunditat.
El Cap de Creus es considera una zona de busseig per excel·lència. Sota l’aigua s’hi troba una fauna que no té parió a la Mediterrània occidental. Corall vermell i gorgònies de colors s’hi assenten en gran nombre als fons rocosos. També hi són presents morenes, congres i polps. Les llagostes viuen preferentment als pisos més profunds dels esculls rocosos i són rares de no trobar. Les seves antenes surten de manera inconfusible de la roca foradada. Els mèros, en canvi, són una mica més reservats.
Ocells rars
Un nombre considerable d’ocells rapinyaires i marins en perill d’extinció viu en terra, a les roques del Cap de Creus. Entre d’altres, hi nien encara baldrigues, falciots, el falcó pelegrí, l’àguila cuabarrada, còlits, la merla blava, el roqueret i l’oreneta cua-rogenca, el repicatalons i diverses espècies de tallarols. De febrer a maig i al setembre i novembre es pot observar també la migració d’ocells. Aleshores també s’han albirat flamencs.
Les roques del Cap de Creus
La paleta de colors de les roques de granit i d’esquist va del groc mel al gris blavós i fins al rovell. Emmarcat per un cel blau acer i un mar blau de tinter, aquest escenari s’escampa com una pintura de Dalí. Les roques del Cap de Creus es fonen al mar com els seus rellotges de butxaca deixen goteig el temps.
«Totes les roques del Cap de Creus són en una metamorfosi incessant», escriu Dalí. Tot «és una suggestió que permet imaginar-se espontàniament una àguila, un camell, un gall, un lleó, una dona. Estic convençut que encarno el nucli viu d’aquest paisatge.»
Les roques al voltant del Cap de Creus van marcar l’obra de Dalí; van ser alhora inspiració i terra pàtria per a ell. Dalí estimava les escultures rocoses del cap com a «deliri geològic grandiós» del qual va crear el seu «dalírium». De vegades es va definir a si mateix com a encarnació del Cap de Creus.
També nosaltres sucumbim avui al llenguatge formal bizarre d’aquest món de roques, cisellat per l’escultor Natura amb les eines tramuntana, sol i aigua de mar. Un espectacle de la fantasia. Si hom s’hi deixa portar, descobreix de seguida les escultures d’animals de Dalí, éssers fabulosos, monstres, rostres humans… El surrealisme sembla haver-se fet real. També en el detall. Moltes pedres més petites, amb dents bizarres i línies fluides, són espectacularment rosegades, rentades i desgastades pel pas del temps i l’erosió per l’aigua i el vent. La fantasia de la interpretació no té cap límit. Segons l’estat d’ànim i la incidència de la llum, l’espectacle de les roques basta per a paisatges de malson o per a móns de conte.
Expressiva i poderosa, la pedra s’alça arreu cap al cel. No es pot ni es vol escapar d’aquesta màgia.
Imaginació i visió
Igual que antany Salvador Dalí va crear inspirat «imatges dobles», també per a nosaltres allò visible serveix de punt de partida per a la imaginació i la visió. El paisatge reclama literalment el vell joc infantil «Veig una cosa que tu no veus.»
Les figures fantàstiques que sorgeixen de la pedra segons la incidència de la llum i el punt de vista poden enganyar la nostra mirada igual que la pintura de Dalí de 1938 «L’enigma sense fi». Mig rostre d’home o una figura sencera de dona, un buc de vaixell o un tros de gos que alhora és un tros de costa rocosa? Qui ho sap. A l’art hi ha moltes imatges la llegibilitat de les quals no es pot fixar de manera inequívoca i que no s’obren a primer cop d’ull. Dalí hi era mestre. Qui s’estranya. Al capdavall va viure i treballar la major part del temps entre les «imatges dobles» d’aquest escenari de roques.
El restaurant Cap de Creus
Al punt més oriental d’Espanya, l’anglès Chris explota des de fa uns anys el restaurant Cap de Creus (tel. 972 19 90 05). Aquí es pot fer un mos a la terrassa panoràmica amb una vista sobrecollidora sobre el mar i les roques. Sobretot a la sortida i a la posta del sol es té una vista fantàstica de la costa esquerdada, tenyida d’or i de rosa. Amb sort, potser també hi ha lliure per a la nit un dels tres apartaments amb vistes. Però millor reservar a temps!
Preguntes freqüents (FAQ) sobre la tramuntana i el Cap de Creus
Què és la tramuntana?
Un vent fred i fort del nord i del nord-est que predomina a la regió mediterrània (segons boatsmediterrani.com). Al Cap de Creus, segons el nostre reportatge, ve de les muntanyes i bufa amb ràfegues violentes.
On és el Cap de Creus?
És l’última estribació dels Pirineus i la punta més oriental de la península Ibèrica, a prop de Cadaqués.
És el Cap de Creus una zona de busseig?
Sí. El nostre article la qualifica de zona de busseig per excel·lència: penya-segats fins a 40 a 50 metres de profunditat, corall vermell, gorgònies, morenes, congres, polps i llagostes.
Des de quan és el Cap de Creus un parc natural?
Des del 1998.
Més sobre el Cap de Creus: Excursió de Cadaqués al Cap de Creus · El Cap de Creus d’un cop d’ull · Excursió d’un dia entre muntanya i vall · Cap Norfeu
Fonts: Boats Mediterrani, Die 9 Winde des Mittelmeers, Costa Brava Ports, Nördlicher Abschnitt, World on a Budget, Cap de Creus.
Més informació: Cap de Creus: un dia entre muntanya i vall, Excursió al paradís: Cadaqués i el Cap de Creus, Cap de Creus: roques salvatges, mar brau i cales solitàries.
