Normalment anem a la recerca de l’art i no al revés. Amb l’atmosfera especial que dissabte passat flotava pels carrerons de la bonica Cadaqués, però, de sobte hom tenia la impressió que era a l’inrevés i que l’art havia sortit a caçar persones.
Es pot anomenar probablement llegat de Dalí que l’escena al llarg de la costa es pugui resumir amb el lema del surrealisme, que amb la seva omnipresència sembla superar tota la resta. El que avui associem amb aquell corrent artístic genial i estrafolari del passat era per als artistes de l’època igualment un estil de vida. Gairebé tan famoses com les pintures fanàtiques i somiadores de Dalí eren les seves festes llegendàries, en què s’aplegava el who-is-who de l’escena surrealista. De vegades la taula estava decorada amb un cadàver d’animal, de vegades la Gala apareixia amb un cap de cavall al seu propi cap. Com més absurd, millor semblava ser el lema, i es feia possible el gairebé impossible.
Precisament d’això es van deixar inspirar els organitzadors de la Sensorium Grand Gala of Surrealism, que va tenir lloc per primera vegada a Cadaqués el dissabte 21.09.13. Fer l’art no només perceptible sinó també tangible va ser la seva idea i per a aquesta realització calia no només creativitat, sinó també talent organitzatiu. El grup internacional de màrqueting que hi ha darrere de l’esdeveniment es diu immaginae i prové de Florència, a Itàlia. Cada any són coorganitzadors de la Florence Design Week i treballen amb artistes de renom d’arreu del món. La bellesa de la Costa Brava i la presència de Dalí els van atreure ara per primera vegada a Catalunya.
I, de fet, tot el dia hi havia alguna cosa a l’aire. De sobte van aparèixer guants de goma, com sortits del no-res, entre els banyistes de la platja, plens d’un líquid fosforescent que al capvespre desprenia una inquietant llum blava. Al mercat que s’estenia al llarg del passeig es venien barrets excèntrics al costat de creacions de joieria extraordinàries. A l’altra banda es podia posar un mateix el famós i malfamat bigoti de Dalí. Arreu els visitants semblaven ser convidats a interactuar: a dos quarts d’onze el programa del dia va començar amb una mena de performance a la Cocteleria Boia Nit. Poc després el pintoresc parc natural al voltant del Cap de Creus va ser explorat d’una manera surrealista i artística. El lliure desenvolupament de l’art i de la creativitat era la intenció del grup immaginae, i nombrosos artistes internacionals hi van fer la seva aportació durant el cap de setmana.
I, tanmateix, el programa del dia només era la calma abans de la tempesta. Poc després que el capvespre s’hagués posat sobre la ciutat, de sobte nombrosos cotxes van serpentejar per la carretera pel parc natural rocós cap a la Villa Ses Vistes i es podia veure tota una munió de persones d’aspecte estrafolari amb barrets entrant a la finca majestuosa. Era la invitació a la veritable Gala of Surrealism, un sopar-festa surrealista que atreia el públic prominent i amant de l’art i li exigia creativitat: sense disfressa hom hauria estat més que mal vestit.
I la crida va mostrar el seu efecte. Ja al començament de la festa, la terrassa de la vil·la va ser escenari d’un desfilada de moda que recordava les creacions més extravagants de Vivienne Westwood: embolcallades en vestits pompós, les dones apareixien amb enormes paletes de colors i ous al cap. Papallones de colors semblaven haver quedat atrapades als cabells. Mans creixien de barrets; una de les dones portava una llagosta morta al cap. D’una vestimenta no menys impressionant s’havia vestit el lloc: escultures que suraven a la piscina, ampolles de vidre que es fonien, mobles de fruites. El barril del surrealisme semblava haver-se vessat definitivament i s’havia abocat sobre tots els caps.
Després dels primers gintònics es va passar a les experiències culinàries. El xef Artur Goni es va esforçar perquè el seu menú produís tantes sorpreses com les disfresses dels hostes. Després d’aquest començament en part confús però gustós, res no impedia ja la nit. La terrassa es va transformar en un escenari on s’apleguen no només ballarins desenfrenats, sinó també actors, cantants i artistes d’escena, per impactar i animar el públic amb un programa canviant constantment. Hom tenia cada cop més la sensació de derivar cap a un món estrany, cosa que no es devia només al vi escumós i al gin que corrien a cabassos.
Va ser la barreja de particularitats artístiques i culinàries la que va crear l’atmosfera crepitant que no va minvar en tota la nit. De fet, els organitzadors han demostrat amb aquest esdeveniment que les festes dalinianes també funcionen en l’actualitat i que el surrealisme pot ser més que un simple corrent artístic. Més d’un es devia llevar l’endemà i preguntar-se si simplement havia somiat. La Sensorium Grand Gala of Surrealism només va ser el primer cop del grup immaginae. L’estiu vinent tornaran a Cadaqués per alliberar la fantasia per segona vegada de la seva gàbia daurada.
