Escapada breu a Saragossa:
Amagada a l’interior del país, la capital de la regió espanyola d’Aragó no és necessàriament el focus dels turistes d’estiu típics d’Espanya. Sense mar, sense platja, sense infinits boscos de pins… però, a canvi, paisatges de muntanya i llacs increïblement bonics, coses interessants culturalment i històricament i, precisament, ciutats com Saragossa. Així doncs, em vaig deixar atraure tres dies a la capital d’Aragó, que sovint queda discretament en segon pla. Ben injustament, em sembla!
Dia 1: dels cafès acollidors…
Un cop arribada i registrada a l’alberg, deixo primer que la ciutat actuï lentament sobre meu. Una petita passejada pels carrers de Saragossa reforça la meva primera impressió: la ciutat no és un bastió turístic típic i sembla, al costat de grans ciutats com Barcelona i Madrid, gairebé una mica endormiscada. Mentre vaig absorbint la primera petita porció de Saragossa i passejo més o menys sense rumb (qui necessita sempre una destinació?) pels carrerons petits, trobo per casualitat un dels cafès més acollidors de la ciutat. L’interior del Clandestina Café és una barreja d’ambient modern i de moda i acollidor, «com a casa».
…a catedrals imponents i tapissos flamencs
Mimada no només pel bon menjar, sinó també per l’amable servei, em poso ara relaxada en camí cap al símbol de la ciutat. Per una plaça ampla s’estén la imponent Basílica del Pilar i es mostra, banyada pel sol, en tota la seva magnificència. La preciosa catedral és avui la més gran del seu tipus i, com una de les esglésies barroques més importants d’Espanya, caracteritza la imatge de la ciutat de Saragossa.
No em sorprèn gens, doncs, que també l’interior de l’església vessi de fastuositat.
A poc a poc travesso la plaça del Pilar i veig davant meu la següent església. Cal admetre que la catedral del Salvador, o, afectuosament abreujada, «La Seo», queda una mica a l’ombra de la gegantina basílica. Tanmateix, decideixo mirar de més a prop l’edifici, els estils arquitectònics del qual van del romànic, el gòtic i el mudèjar fins al renaixement i el barroc.
Només entrar a la catedral constato: els 4 € d’entrada (preu de l’època de l’article) han valgut definitivament la pena. A l’interior m’espera una bona ració de resplendor (i glòria).
A més, inclosa al preu: la visita posterior al museu de tapissos, que acull una de les col·leccions de tapissos més importants. Els 63 tapissos flamencs són en part de l’edat mitjana i d’estil gòtic, barroc o renaixentista.
Dia 2: el palau fastuós de Saragossa…
El segon matí a la capital d’Aragó és al programa el pompós palau urbà «Aljafería». Encara que el palau urbà era des del 1931 sota protecció monumental, el 1947 es mostrava encara com un «espantaocells lamentable cobert de parracs», com ho va expressar, gens encantador, l’arquitecte Francisco Íñiguez Almech. En els anys següents, però, el palau es va poder salvar amb feines d’estalvi feixugues i va ser degudament arreglat. L’«Aljafería» sembla a primer moment gairebé una mica poc amable: els murs gruixuts, les finestres petites i la fossa profunda no són precisament acollidors.
Però des del primer moment l’antic edifici m’entusiasma immensament. Poques vegades un edifici m’ha captivat tant com el preciós palau urbà… Per primera vegada hi vivo el famós estil mudèjar.
Qui ho hauria dit que darrere dels poderosos murs exteriors s’amaga una elegància ornamental tan fina? Encisada per la bellesa del palau islàmic, hi passo entusiasmada algunes hores…
…i aigua, aigua, aigua
A la tarda tot és (en realitat sense planificar, però al final molt adequat) sota el lema «aigua». El temps una mica gris no m’enterboleix l’humor i em poso relaxada en camí. Passant per la basílica, passejo un tros al llarg de l’Ebre, el riu que travessa la ciutat, i travesso l’aigua pel pont d’aspecte futurista del Tercer Mil·lenni. La meva primera destinació: el recinte de l’Expo 2008. Fa ja gairebé 10 anys, Saragossa va ser, en efecte, escenari de l’exposició universal, que tenia el lema «Aigua i desenvolupament sostenible». A més d’un pavelló pont sobre l’Ebre i d’una torre de l’aigua de 76 metres d’alçada, s’hi troba l’aquari fluvial més gran d’Europa. Les hores següents les passo, apartada del món exterior, al paradís submarí.
Dia 3: mercat, tresors vintage i Goya
El tercer i darrer matí de la meva escapada el passo entre llaminadures fresques al Mercado Central i velles joies vintage a les diverses botigues de segona mà de la ciutat. I com que no pot faltar una petita porció de cultura, faig una petita escapada al famós museu Goya de Saragossa. Cal admetre que al famós artista espanyol només li és dedicada una sala, però la resta de les obres d’art de les èpoques més diverses també entusiasma.
I què seria un diumenge sense cafè i pastís? Per sort a Saragossa es troben increïblement molts cafès acollidors i confortables… Amb un cappuccino que escalfa i una tarta de xocolata dolça com el sucre deixo acabar l’últim dia a la preciosa capital d’Aragó de manera adequada.
Encara unes quantes impressions de Saragossa…
