Normalment són els llocs els que fan sorgir els seus murs i cases, esglésies i monestirs; amb Sant Joan de les Abadesses passa exactament al revés. Per molt rústic que pugui semblar el niu medieval als peus dels Pirineus amb les seves façanes de pedra, cases senyorials i la font que xipolleja enmig d’un parc verd, és l’edifici monumental del monestir del segle XII, al cor del poble, el que va infondre vida al lloc i li va donar el nom. Quin secret s’amaga, doncs, darrere de les pesades portes de fusta, al qual la gent atribuïa una importància així? A primera vista Sant Joan de les Abadesses amb la seva elegància senzilla sembla menys aclaparador que altres edificis monacals. Com esquelets s’alcen estretes columnes de pedra, les enfiladisses les entrellacen, al claustre s’ofereix la vista d’una petita font. L’aire que envolta el monestir té gust de temps passats i hom creu veure al moment, davant seu, aquelles monges i abats que durant segles van vetllar per aquest lloc.
Quan hom s’endinsa finalment a l’interior del monestir, l’envolta una foscor com de tinta. Algunes espelmes aïllades pinten la seva palpitació a les fresques parets de pedra i il·luminen les cares malenconioses de les estàtues de sants que miren avall els visitants. És un lloc de reverència i gravetat, on retalls d’olor d’encens pengen a l’aire com els esperits de temps passats. De fet, els canvis que van modelar Sant Joan de les Abadesses al llarg dels anys es noten arreu: l’altar color ivori, decorat de manera juganera, ressalta brillant de la resta del monestir; de vegades fresques daurades, de vegades motius d’animals exòtics adornen les parets; a l’altre extrem de la volta es concedeix la vista del Santíssim Misteri, aquella talla de fusta del Davallament de la creu del 1251, que sembla tan real que hom espera un parpelleig de les figures. Són els rastres tant de l’arquitectura i l’art francesos com dels orientals i àrabs que hom troba aquí i que donen a Sant Joan de les Abadesses el seu toc polifacètic: no és estrany, amb els molts propietaris diferents a les mans dels quals ja ha estat.
Cap al 880 el llavors comte de Barcelona va fundar el monestir; en els anys següents va servir de residència a les filles de les famílies més riques del país; alhora va començar així també el poblament de la vall intacta. A poc a poc es va teixir un lloc al voltant de l’edifici poderós, al qual de seguida es va donar també el mateix nom. Després que cap al 1000 l’abadessa dirigent va ser deposada, el monestir va passar per innombrables mans diferents, cadascuna de les quals va deixar les seves empremtes digitals. Precisament aquestes són les que avui fan del lloc un lloc tan digne de ser vist: després de la visita hom se sent com si hagués travessat de cop diverses èpoques alhora. Quan la foscor t’ha escopit de nou, pots o bé seure a la plaça assolellada de davant i gaudir de cafè i pastís o continuar la volta i donar encara unes ullades al museu del costat, que amb els seus rosaris d’or i crucifixos de cristall de roca s’assembla a un petit cofre del tresor; aquí es poden contemplar també de prop les talles de fusta i les fresques de pedra.
Com arribar-hi:
Plaça de l’Abadia, Museu s/n
17860 Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses, Girona (Catalunya)
Quan:
cada dia de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 18.00 h (horari de l’època de l’article; comproveu-lo)
Quant:
Normal: 3 euros
Reduïda: 2 euros
Grups: 2 euros
Nens gratis.
(Preus de l’època de l’article; comproveu-los.)
