Espinavell
La primera impressió en sortir per la porta és impressionant. A l’horitzó de la Costa Brava surt a poc a poc el sol. Al fons s’alcen pintorescos els Pirineus cap al cel. Hi ha olor de tardor a l’aire. L’olor de llenya al foc s’arrossega fins al nas.
D’hora sortim de Torroella de Fluvià en direcció a Espinavell per viure allà la tradicional baixada anual dels cavalls de la muntanya. El camí ens porta per impressionants paisatges de muntanya i petits pobles fins ben amunt als Pirineus. Passant per Besalú i Olot fem una petita parada a Camprodon. Aquí ens proveïm d’una mica de menjar de camí: pa cruixent del forn de pedra i saborós formatge de muntanya de la regió van a la motxilla. Una coca tradicionalment catalana amb una caputxa de sucre ens endolceix la resta del camí. Continuant per Molló arribem a poc a poc a Espinavell. Els vessants de muntanya són vorejats de ceps tenyits de vermell. Arbres amb fulles grogues i taronges adornen els revolts. Només algunes taques són encara verdes. La tardor ja pica a la porta.
Tria de Mulats: la tradicional baixada dels cavalls
Davant nostre hi ha ara el municipi de Molló, que serveix de punt de trobada central per a tots aquells que no s’atreveixen amb el seu propi vehicle a la costeruda pujada de gairebé 3 km fins a Espinavell i prefereixen el trasllat més còmode amb autobús. Seguim els força nombrosos valents pel nostre compte fins a l’aparcament i arribem de seguida als nostres límits. El fang cobreix el terra i ens dificulta arribar a l’aparcament al prat humit. Després d’alguns intents i amb prou impuls ho aconseguim finalment. Amb prou feines baixats del cotxe, ja passen al nostre costat multituds cap al recinte de la festa. Molts veïns s’han posat per a aquest dia vestits elegants.
Cada any el dia de Sant Eduard, el 13 d’octubre, es troben comerciants i amants dels animals de la regió per viure la tradicional baixada dels cavalls a Espinavell. Aquest dia el diminut lloc dels Pirineus és en estat d’excepció. Cada any és una petita festa popular: famílies, classes d’escola i cada cop més turistes no es volen perdre de cap manera l’esdeveniment. Després de mesos als pastius ben amunt als Pirineus, cavalls i poltres són baixats a la vall abans del fred hivern i lliurats als seus propietaris o compradors. L’arribada dels cavalls a la vall es fa entre aplaudiments retrunyents de la multitud d’espectadors reunida. Amb força concentrada els ramats s’abalancen pel pendent avall fins al rierol. Allà s’aturen un moment i aprofiten agraïts la ocasió de la refrescada. Més tard a la plaça central de l’esdeveniment els comerciants i els interessats a comprar entren en conversa.
Artesania: mercat de colors
Passegem al llarg de les moltes parades del mercat. Dels productes tradicionals de la ramaderia a delícies dolces i salades de producció pròpia i tota mena d’artesania, hi ha alguna cosa per a gairebé tothom. També val la pena una breu escapada amunt al centre del petit i romàntic poble de muntanya d’Espinavell. Des d’allà dalt es té una vista circular fantàstica del món de muntanya i del bullici del mercat. Un cortado que escalfa al cafè del poble anima l’esperit.
A última hora del matí els cavalls més bonics són premiats per un jurat especialitzat. L’hivern els animals el passen després a les seves granges de cria respectives i als pastius de la vall. La vida lliure i salvatge als prats de muntanya sucosos amb deliciosa herba silvestre s’ha acabat de moment. Quan s’hagi fos l’última neu i el sol de primavera de l’any vinent temti les primeres flors, també els ramats tornaran als altiplans dels Pirineus.
La festa continua fins al vespre. Molts aprofiten l’oportunitat culinària per gaudir d’un saborós menú de migdia a la fonda rural d’Espinavell. Nosaltres, però, continuem cap a la frontera francesa.
Impressions franceses
França és només a una mitja hora escassa en cotxe i aprofitem la tarda per a una visita al país veí. També aquí atrauen paisatges pintorescs i petits llocs atractius amb l’encant típicament francès. Per Ceret i el Voló el camí ens porta de tornada al mar fins a Cotlliure. El petit lloc d’artistes de colors vius és també a mitjan octubre encara ben visitat. Des que el 1905 Henri Matisse va descobrir amb el seu company artista André Derain el poble de pescadors endormiscat, l’antic poble de pescadors es considera una meca de les arts. Teulades de teula vermella, baranes de balcó de forja, persianes blaves, façanes de colors pastel, carrerons tortuosos, escales costerudes, velles fortaleses i les barques al port formen encara avui l’escenari pintoresc de bons records de vacances. No és estrany que també en el seu dia els reis de Mallorca hi construïssin el seu castell, avui museu, com a residència d’estiu. Passegem pel petit nucli, remenem per petites boutiques i botigues de menjar selecte i gaudim, amb un cappuccino, de la vista al port abans de tornar a la carretera de la costa en direcció a la frontera espanyola.
Els ceps marquen ara el paisatge dels voltants. Som enmig del Rosselló i passem per la zona de conreu de Banyuls. Un vi de Banyuls pot recordar perfectament un bon vi de Porto, caracteritzat per una intensa olor de mel, fruites seques i vainilla.
Sense fronteres
Continuant per la costa tornem ara cap a Espanya. Cap barrera, cap tanca, cap lloc de control marca avui la frontera entre França i Espanya. Innombrables refugiats es van posar antigament a recer pels Pirineus. També això ho recorda el memorial Walter Benjamin «Passatges».
Aquest va ser creat l’any 1994 en memòria del filòsof Walter Benjamin per l’artista israelià Dani Karavan. «Allò que passa, que dura poc» representa de manera impressionant la fugida de Benjamin davant la Gestapo, que va acabar aquí tràgicament. La cita de Benjamin al vidre al final del túnel, ben amunt sobre el mar, és més actual que mai: «És més difícil honrar la memòria dels sense nom que la dels famosos. A la memòria dels sense nom és consagrada la construcció històrica.»
Pensatius continuem en direcció a Figueres. El contrast de paisatge de muntanya i costa aspra ens té captivats. Flora i fauna es mostren a la llum del sol del vespre en tota la seva bellesa. L’hivern sembla encara molt lluny. Però els primers ocells migradors ja han aterrat al Mediterrani. Els darrers turistes deixaran aviat les platges de la Costa Brava i aleshores comença per a la regió l’hivernació. Les nombroses impressions del dia d’avui ens acompanyaran encara molt de temps…
