Espai natural: les Gavarres

Respirar lliurement

Respiro l’aire fresc de muntanya, fa olor de pins i de sal marina a l’aire. M’asserenen amb el pensament de com som de petits les persones i els nostres problemes en contrast amb la natura impressionant de la Terra. «El camí és sempre millor que la millor posada», va dir en el seu dia l’escriptor espanyol Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616). El camí per l’espai natural de les Gavarres el voldríeu fer en tot cas…

Geografia de les Gavarres

El massís de les Gavarres, declarat espai natural des del 1992, és al nord de la serralada litoral catalana. És entre el Baix Empordà i el Gironès. Rutes ben senyalitzades ens porten d’un poble històric al següent. Passant pel riu Daró, que serpenteja per la zona. Malgrat els revolts, la vista panoràmica meravellosa de bosc, muntanyes i mar no em deixa cap oportunitat de malestar. El punt més alt sobre el nivell del mar és aquí el Puig Aiguaró, a 533 metres (el més conegut Puig d’Arques se sol confondre amb ell). Les roques són d’esquist i granit, que provenen de la més antiga de les tres eres geològiques, el Paleozoic.

Flora i fauna

La meva mirada vaga per boscos amplis que llueixen al sol en tots els tons de verd imaginables: de molsa fosca, passant pel verd mat de les oliveres, fins al verd poma sucós. Són alzines i sureres les que caracteritzen el bosc mediterrani i hi tenen arrels des de temps immemorials. Com a conseqüència dels incendis forestals, de l’explotació forestal i de l’èxode rural, s’han estès, però, a poc a poc els pins. A les depressions ombrívoles del paisatge creixen avellaners, castanyers i vern. A la flora i la fauna sembla anar-los esplèndidament: això no es pot deixar de veure ni de sentir: el picot petit refila i el siboc fa ronronejar el seu alegre «quorroorroor».

Pobles i esglésies

Continuem el viatge, passant per llocs idíl·lics per fer un pícnic, per masies aïllades i velles granges. Em fan pressentir com devia ser aquest lloc abans. Per cert, ara mateix hi ha una masia espectacular a la venda.

Des del santuari de la «Mare de Déu dels Àngels» es té una vista fantàstica de la serralada que no s’hauria de perdre. Anem de poble en poble i ens aturem a les esglésies més boniques, com la de Santa Pellaia, des d’on es gaudeix d’una vista fantàstica del mar blau cristal·lí. Veiem castells com el de la Bisbal, que ens permeten albirar les restes romàniques i medievals de segles passats.

Hora de la migdiada

És l’hora de la migdiada i la vida aquí sembla aturada. Les banderes catalanes onegen al vent a les places dels pobles i les cases de colors pastel en rosa, groc i blau recorden el cotó de sucre.

Patrimoni cultural de les Gavarres

També impressiona el patrimoni megalític (gr.: mégas «gran», líthos «pedra»), perquè els blocs de pedra, la majoria sense treballar, que apareixen al paisatge van ser en el seu dia utilitzats com a pedres de construcció per a instal·lacions funeràries i de culte. Qui en vulgui veure més hauria de visitar sense falta artefactes com els dòlmens de la Cova d’en Daina, a Romanyà, o el menhir de la Mitra.
Per als amants de la cuina internacional d’alt nivell i del bon vi tenim un consell especial. En aquesta ocasió es recomana una escapada al restaurant «Can Roquet», que també és a Romanyà de la Selva.