Anem de Llafranc en direcció a Tamariu, amunt, fins al far de Sant Sebastià. Va ser construït el 1857 i és fins avui el far més potent de la costa catalana. Des del far de Sant Sebastià es té una vista espectacular sobre la terra i el mar. Ben avall es veuen les barques petites al port de Llafranc. Una mica per sobre del mirador, al cap de Sant Sebastià, hi ha la barroca ermita de Sant Sebastià, del segle XVIII.
Al costat hi ha l’hotel i restaurant «El Far». La vista impressionant des de la terrassa mirador sobre el Mediterrani, que canvia en molts tons de blau diferents, amb les seves cales rocoses i coves envoltades de pinedes, fascina. Originalment l’hotel era una torre de guaita i far amb un eremitori del segle XV. L’any 1999 el conjunt es va rehabilitar i convertir en un preciós petit hotel. En aquesta ubicació exposada s’hi celebren de bon grat casaments. Des d’aquí volem caminar pel camí de costa, el camí de ronda (GR 92: senyalització vermella i blanca), fins a la cala de Tamariu. El recorregut s’indica amb 1,5 hores d’anada i comença just darrere de l’ermita.
Ja és la tarda. El sol brilla ben amunt al firmament. Blau atzur espurneja el mar ben avall sota nostre, emmarcat per roques i pel blau verdós de les atzavares. Tiges florides d’atzavara s’alcen cap al blau del cel. Les gavines fan voltes. Després d’un breu tros pel penya-segat i de molts esglaons, ens submergim a la frescor de la pineda. Es recomana bon calçat. El camí serpenteja de tant en tant cap a la costa, fins que surt de l’ombra en una clariana del bosc. Un tros va pel costat dels jardins sota un sol enlluernador. Els camins que se’n desvien són marcats amb la senyalització vermella i blanca creuada i porten a carrerons sense sortida.
Al cap d’uns 10 minuts el nostre camí gira a la dreta. Ja es torna a veure el mar brillar entre els arbres. Al jardí del costat del camí pasturen ponis. Cards florits vorejen la gorja. El corriol ombrívol baixa ara costerut cap a la Cala Pedrosa. La petita cala ens rep solitària. Dues cabanes de pescadors són a la vora. El rètol de la cabana promet a l’estiu begudes i entrepans cada dia; si no, els caps de setmana. La cala és vorejada de pedres rentades i polides. El mar fresc tempta. Ens llancem a les onades. Cristal·lines xipollegen les onades entre les roques. El cavall: així es diu el cap de roca al mar. Des del vaixell diuen que recorda Stalin. Gaudim de la pessigolla refrescant a la pell. Al lluny, una llanxa. Ningú més. És juny, un divendres a la tarda abans de la temporada. Idil·li pur. Ara som preparats per a la pujada fora de la cala. Esglaó rere esglaó, per arrels i pedres, entre roques de color canyella, costerut amunt. El camí s’eixampla i va ara recte fins a un mirador. Aquí es pot tornar al mar per la llengua de roca. Continuem cap a Tamariu.
Aviat tenim davant la pintoresca cala. El camí va ara per grans altiplans rocosos directament pel costat del mar. Aquí hi seuen pescadors i parelles estirades al sol de la tarda. Els colors de les roques canvien del verd fang al rosa antic i l’ocre fins a l’antracita. El blau del mar es fa cada cop més fosc. El sol s’abaixa a poc a poc. Anhelem una aigua amb gas freda i un cafè amb gel. Aviat arribem a la platja de Tamariu. La majoria dels banyistes encara són gent del lloc. Al cafè de l’hotel de la platja hi ha prou llocs lliures i per fi aigua freda en grans quantitats. Al nostre costat, els jubilats del poble fan la xerrada del cafè. La temporada és a punt de començar: encara regna la calma relaxada abans de la tempesta. Aquí hom voldria passar els dies somiant relaxat. Però ens espera la tornada: 1,5 hores més costerut amunt i avall. Així, després de mitja hora de pausa, tornem a posar-nos en camí.
El sol que es pon canvia els colors de la cala. A la Cala Pedrosa ara hi ha moviment. L’àvia, la mare i el nen xipollegen a l’aigua poc profunda de la cala. L’avi ha obert la cabana de pescadors i hi ha posat cadires de jardí davant. Divendres al vespre comença l’activitat del cap de setmana. Xerrem un moment amb el senyor gran i demanem una refrescada. Ens hi posen olives gratis. Altres clients no els espera fins l’endemà. Com que la petita cala no té accés per carretera, tot s’ha de transportar en barca o a peu pel camí costerut. Ens preparem per a la costeruda pujada fins al far. Al cap d’una hora muntanya amunt som esgotats de nou al cotxe. La llum del vespre tenyeix la cala de taronja. Conclusió: una bonica excursió per a la qual cal portar una mica més de temps, millor condició física i, sense falta, banyador, botes d’excursió i prou aigua.
Un paisatge de somni i vistes espectaculars del mar i de les roques són la recompensa de tots els esforços.
Més informació: Excursió: de Calella de Palafrugell a Tamariu.
