Antigues fàbriques als Pirineus francesos

Per les muntanyes: cap a França!

Des de la Costa Brava, la frontera francesa és només a un tir de pedra. Fem un dia un roadtrip cap als Pirineus. La finestreta del sostre oberta, la ràdio a tot volum i per fi aire fresc de muntanya al nas, el sol brilla i un alè de tramuntana ens bufa pels cabells. Un tros al llarg de la costa aspra, amb vista a l’horitzó on el cel i el mar es troben. Després pels boscos de sureres i alzines sempre verds de la Garrotxa. I, d’un salt, ja som als Pirineus. El paisatge llueix en un verd sorprenentment sucós. Benefactor després de l’estiu llarg, calorós i sec al mar. Amb una respiració profunda gaudim de l’aire de muntanya fresc. Les esquelles de les vaques repiquen i als cims més alts de les muntanyes ja es descobreix la primera neu.

• 

• 

• 

• 

• 

Pobles endormiscats i mercats setmanals als Pirineus

Ens aturem en petits pobles endormiscats. El temps sembla haver-se aturat. A Sant Pau de Segúries hi ha mercat setmanal. Comprem formatge, tomàquets, embotit i pa. Continuem cap a la petita ciutat de muntanya centenària de Camprodon. Ens temptem de fer una petita pausa i passegem pel poble. Al llarg del riu Ter impetuós, pel pont amb la vista encisadora dels cims dels Pirineus. Cases de colors, petits cafès i moltes botigues boniques amb productes de la regió conviden a quedar-s’hi i comprar. Embotits i pernil saborosos, formatge ben madurat d’ovelles, cabres i vaques felices i pans fets a mà del forn de llenya acaben al nostre cistell de la compra com a record per a casa. Naturalment, també s’han d’endur les galetes saboroses de Birba, que es fan a Camprodon des del 1893.

• 

• 

Prenem encara un «café con hielo», el cafè gelat espanyol refrescant i lleuger, i el viatge continua per la carretera de coll cap a França. Poc abans de la una fem una petita desviació al poblet d’Espinavell, perquè és hora de dinar. Al restaurant als peus del poble i dels imponents cims de muntanya atrau a cada excursió el restaurant familiar «Les Planes» amb cuina regional de productes frescos de la regió. Mengem una amanida de pagès fresca i truita de riu. Deliciós! A la tarda travessem el coll i ens acostem a la destinació d’avui: Sant Llorenç de Cerdans. Aquí hem concertat una visita a les dues petites fàbriques històriques del lloc.

• 

• 

Tradició i artesania: com van néixer les fàbriques

«Les Toiles du Soleil», la teixidora catalana, va néixer a finals del segle XIX. En aquesta època Sant Llorenç de Cerdans es va desenvolupar en un dels llocs on floria la indústria tèxtil i la producció d’espardenyes. Costa d’imaginar, però fins i tot els miners portaven aleshores a la feina sota terra les tradicionals espardenyes catalanes de roba amb cordills, anomenades vigatanes.

A la fàbrica de teixits es va industrialitzar la tradició de la teixidura catalana i es van teixir teixits d’alta qualitat de cotó i lli en els colors i les ratlles típics de la regió. L’empresa «Sans & Gracerie», de Sant Llorenç de Cerdans, hi va tenir un gran èxit i es va fer un nom a tota Catalunya amb teixits, cordills trenats i artesania d’espardenyes. El 1939 l’empresa va assolir el seu punt àlgid econòmic i va ampliar la seva gamma de productes. A la botiga de la teixidora es van vendre a partir d’aleshores no només peces per metres, sinó també estovalles, tovallons, fundes de coixí, bosses i cortines acabades. Malauradament, la fàbrica va haver de tancar a la postguerra per dificultats econòmiques. A partir del 1955 les màquines van quedar aturades i les naus de la fàbrica buides.

• 

• 

La teixidora avui

… Però per sort no per sempre. L’any 1993 el matrimoni català Henri i Françoise Quinta va comprar l’antiga fàbrica i va reobrir la producció tradicional. Henri Quinta, que avui encara és el director de la teixidora, va estudiar art a París i s’inspira per al disseny dels teixits en mostres arxivades. Tanmateix, calia una dosi de coratge, innovació i creativitat per adaptar el disseny dels teixits a l’actualitat i a les seves tendències i establir-se de nou en el mercat tèxtil, molt disputat. Els productes convencen amb èxit per la qualitat: són autèntics, clàssics i de colors vius. L’estil encaixa tant en masies franceses i catalanes com a les terrasses de les cases de vacances al mar.

• 

• 

Els teners vells repiquen també avui durant la nostra visita. Les cares simpàtiques dels treballadors i treballadores transmeten que aquí es gaudeix de l’ofici i del producte. També nosaltres remenem a fons després de la visita a la fàbrica a la botiga i ens emportem a casa retalls de teixit de ratlles de colors per a fundes de coixí i bosses de platja. Si hem comprat amb massa vacil·lació, els productes també es troben a www.toiles-du-soleil.com

• 

• 

L’ofici de les espardenyes

A «Création catalane», els tallers de la qual són instal·lats just al costat a l’antiga nau de la fàbrica d’espardenyes, tenim la nostra propera cita. La petita fàbrica de sabates també va tancar el 1955. Però el febrer del 2008 també aquí es va tornar a obrir. Per a la producció de les sabates còmodes i de colors vius només s’utilitzen els teixits de «Toiles du Soleil». Es tracta d’una de les darreres empreses artesanes dels Pirineus orientals. S’especialitza en espardenyes i en les tradicionals espardenyes catalanes «vigatanes», que es van fer famoses al món perquè en el seu dia les va portar l’artista surrealista Salvador Dalí.

La petita botiga de sabates davant del taller bull. Amb prou feines tenim cap possibilitat d’arribar als prestatges. Naturalment, també nosaltres no volem només escoltar les explicacions de la visita a la fàbrica, sinó també, sense falta, comprar sabates. L’elecció amb tanta alegria de colors no és gens fàcil. Però després, en algun moment, tothom té una caixa de sabates a la mà. I per als qui no s’han pogut decidir per un model in situ, per sort hi ha la botiga en línia: www.espadrille-catalane.com
De tornada miro cap amunt: els núvols pengen com cotó de sucre al cel blau. Els borinots brunzeixen afanyosos al voltant dels cards de flor lila. A poc a poc el sol desapareix darrere l’horitzó. El final d’estiu a la regió de la Costa Brava i als Pirineus de Girona és senzillament fantàstic.

• 

•