Al voltant d’Olot, Santa Pau i Castellfollit de la Roca s’alcen a la Garrotxa turons verds que en realitat són volcans adormits. El parc natural abasta unes 15.000 hectàrees amb uns 40 volcans extints. Les dades bàsiques les hem reunit aquí.
La Garrotxa d’un cop d’ull
- Parc natural: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, unes 15.000 hectàrees, onze municipis
- Volcans: uns 40 volcans extints (Turisme de Catalunya en menciona 38 cràters volcànics)
- Creació: les fonts donen 1982 o 1985
- Llocs: Olot, Santa Pau i Castellfollit de la Roca
Roques de basalt a la Garrotxa
Basalt, aigua salvatge, fonts que brollen i vaques al bosc. Als peus dels Pirineus hi ha la Garrotxa. El nom significa més o menys «terreny intransitable». On en el seu dia s’amagaven bandolers, avui els excursionistes hi troben natura salvatge. Sant Joan les Fonts és enmig de tot, prop de Besalú.
Excursió a camp través de Sant Joan les Fonts al Molí de Roquer
Al voltant de la Garrotxa corren històries de revoltes de pagesos, bandes de bandolers i rebels catalanistes. Els garrotxins han patit i lluitat molt pel seu país i els seus costums.
L’àrea de refugi dels bandits és avui recorreguda sobretot per excursionistes entrenats i escaladors lliures. Dels «trabucaires», les llegendàries bandes de bandolers, només han quedat les llegendes. Els únics murs que han perdurat són capelles romàniques, una especialitat de la Garrotxa. A més, aquí es pot fer excursions fantàstiques.
Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts és dominat per una monstruosa església de color vermell teula. Les portes són tancades i les finestres emmurades. A prop de l’església, al costat de la zona de pícnic a la vora del poble, es pot aparcar el cotxe. D’allà se segueix a la dreta la senyalització «Ruta volcànica 3 colades» i «Columnes Basàltiques». Al camí de terra cap al riu vam trobar un vell pagès i ens vam assegurar una vegada més de la direcció correcta. Amb la senyalització a Espanya ja havíem tingut massa vegades males experiències. El senyor gran ens va descriure amb entusiasme la petita ruta d’excursió, ens va explicar que necessitàvem bon calçat, perquè dues vegades es creua el riu, que les parets de roca de basalt valen la pena i que la caminada val l’esforç. També es troben algunes fonts al bosc. Segons sembla, el camí dura tres hores si a la tornada s’escull el còmode camí d’asfalt per sobre de la gorja. Aquí devia haver posat el seu ritme, i aquest tenia almenys 90 anys. Al mapa el recorregut semblava més aviat curt.
En algun moment vam aconseguir acomiadar-nos del vell simpàtic, fascinat per la seva terra. Hauria volgut acompanyar-nos, però en algun moment va recordar que el dinar l’esperava. Així se’n va anar arrossegant els peus i saludant. Ens vam submergir a la frescor del bosc i vam arribar de seguida avall al riu. Aquí, segons el mapa, ja no es deia Fluvià sinó riera de Bianya. El terra del bosc es va fer humit i rocós. La calor del dia va quedar fora. Vam pujar per arrels i pedres. Per sort portàvem realment calçat ferm als peus. El camí d’excursió es va fer cada cop més senderó i serpentejava en part pel llit del riu. Després de grans pluges és segur intransitable. L’aigua brogia avui domesticada al nostre costat i envoltava pedres cobertes de molsa, plantes entrellaçades i arbres vells. Alts faigs filtraven la llum del sol. Fulles tendres feien ombres fines sobre la nostra pell.
Impressionants columnes de basalt
Aviat vam ser davant del primer massís rocós. El basalt canviava en tons blau verdosos foscos, de vegades fins a matisos rogencs. Com escultures s’alineaven les columnes de basalt. La natura demostra una vegada i una altra el seu talent d’escultora. El prat davant de la roca llueix d’un verd sucós d’herba grassa. Aquí l’estiu no havia estat sec. Un xampinyó solitari espurneja a l’herba. El deixem com a esmorzar per a cargols i llebres. Les fulles dels maduixots recorden la primavera i fruits deliciosos. Descobrim mores a la bardissa i ens delim amb la dolçor fosca d’aquest fruit. Ara ve el primer repte de la travessia del riu. Grans blocs de pedra rodons i relliscosos són alineats com a «pont». Cap de nosaltres no té ganes d’un bany al fang del llit del riu. Amb cura ens equilibrem fins a l’altra riba. Fet. Aquí brogeix una cascada d’una roca lateral. El soroll de l’aigua esmorteix els nostres passos. Aviat hem de tornar a travessar el riu. Aquí les pedres són al sol i ofereixen un peu segur. Davant de la propera paret rocosa brolla una font. No tastem l’aigua clara i fresca, sinó que és millor treure la nostra pròpia aigua potable tèbia de la motxilla.
Cases de pagès romàntiques davant dels Pirineus
Aviat trobem els tres graons d’una resclosa. Al darrere hi ha un antic molí. La caseta de jardí del molí fa d’estudi. Davant hi ha escultures de fusta. Al bosc floreixen roses. Les finestres de la casa rehabilitada són obertes. No es veu ningú. Dos gats tenen una cita sota el castanyer. Un rètol escrit a mà demana als excursionistes que voltin per fora la propietat privada. Seguim la crida a contracor, perquè en realitat la curiositat atrau. Però la cortesia guanya i prenem el «desviament».
Davant de la propera masia hi ha cavalls. Curiosos vénen cap a nosaltres. Malauradament no tenim llaminadures a la butxaca, de manera que aviat ens giren les seves nobles anques. Aquí un camí va cap amunt. El seguim. A la carena de les roques es camina amb facilitat. Aquí dalt no es pressent res de frescor, riu i roques. La vora dels penya-segats és vorejada d’arbres i arbusts. Algunes masies aïllades dormisqueguen al sol del migdia. Cadells juguen una estona al nostre costat darrere d’una tanca. Al bosc pasturen tranquil·lament vaques. Un vedellet mama de la mamella de la mare. El batre de les cues de les vaques fuig les mosques. Al cap d’1,5 hores som de tornada al cotxe. La calor ens rep amb força. La frescor de la vall gairebé ens havia fet oblidar el final d’estiu. Tornem al mar per refrescar-nos amb un bany fresc entre les onades.
Preguntes freqüents (FAQ) sobre la Garrotxa
Quants volcans hi ha a la Garrotxa?
Uns 40 volcans extints al parc natural.
Quina grandària té el parc natural?
Unes 15.000 hectàrees, repartides en onze municipis.
Des de quan és la Garrotxa parc natural?
Segons Costa Brava Pirineu de Girona, des del 1982; segons Turisme de Catalunya, va ser declarada parc natural el 1985.
Fonts: Reisen nach Spanien, Garrotxa, Costa Brava Pirineu de Girona, Naturpark Vulkane der Garrotxa, Turisme de Catalunya, Garrotxa Volcanic Zone Natural Park, Campings in Girona, Garrotxa.
