Dalt de tot, entronitzat en un turó, hi ha Begur amb la ruïna del seu castell medieval i el nucli, que avui s’havia de transformar en un poble cubà. Molts espanyols havien emigrat allà entre els segles XVI i XIX, quan Cuba encara era colònia espanyola, i havien tornat rics. Fins avui això es reflecteix en l’arquitectura del lloc i a Begur se celebra cada any l’antiga font de riquesa amb la «Fira d’Indians».
Aleshores el poble, els veïns i els hostes s’adornen amb aire cubà. Pels carrerons s’apleguen any rere any, el primer cap de setmana de setembre, persones vestides de blanc; als cafès es fuma puro cubà, s’engoleixen mojitos gelats o es passeja per davant de les moltes parades amb preciositats cubanes. Un senyor gran lloa a la seva parada pipes cubanes, una jove centreamericana enrotlla en directe puros davant d’una munió de gent i un home amb barret de palla seu al piano i s’ocupa del ritme cubà.
Arrossegats per això, molts dels visitants ballen picant de mans enmig de la plaça del poble, els seus vestits voleien al vent i l’ambient és tan contagiós que cada cop més hostes s’hi apunten. Des de la plaça del poble els carrerons petits serpentegen per la ciutat, guarnits amb garlandes en els colors blau, blanc i vermell.
La nostra mirada va d’esquerra a dreta i descobrim sempre coses noves, ja sigui la parada amb xocolata de tota mena entre grans de cacau d’olor aromàtica o herbes aromàtiques ordenades en cistells de rafia que prometen alleujament per a cada mal.
Espanyols ardents barregen darrere de bars de carrer mojitos frescos que ja han embotit el cap de més d’un visitant sota el sol abrusador. Braçalets de cuir, collarets amb petxines i anells de fusta fins on arriba la vista, túniques i vestits blancs per als qui havien oblidat el codi de vestimenta, delícies petites com pastissos i magdalenes que s’ocupen d’endolcir l’esdeveniment i fulles de palmera a cada paret de casa que creen la sensació d’illa adequada.
Atraccions com una classe sobre com barrejar un còctel, aprendre danses llatines o trenar cistells: per a nens i adults de totes les edats, l’entreteniment és garantit.
Amb ales per la música cubana, embriagats pel fum dels puros i amb ànim pel mojito, ens deixem portar pel bullici i podem sentir de debò l’entusiasme pel país llunyà del Carib, que va ser durant molt de temps una llar també per a molts catalans.
