Setmana Santa a la Costa Brava
Al segle XVI, l’Església catòlica d’Espanya va decidir acostar de manera impressionant la Passió de Crist a la població. Es va encarregar a artistes la creació de figures de sants de fusta que, vestides amb sedes valuoses, es portaven al davant de les processons. Aleshores les processons estaven del tot impregnades de l’esperit de la Inquisició i havien de reconduir els que s’apartaven de la fe catòlica. La Setmana Santa espanyola és avui, en molts llocs, una festa popular religiosa. Comença el Diumenge de Rams i acaba la nit del Diumenge de Pasqua. Costums paganes amb què se celebra l’arribada de la primavera i el dol cristià per la mort de Jesucrist, així com l’alegria per la resurrecció, es barregen i s’expressen en processons i representacions.
Els espectacles més grans de la nostra regió es fan a Girona, Verges, Sant Climent Sescebes i Castelló d’Empúries.
La processó de Setmana Santa de Girona
La processó de Setmana Santa de Girona deriva d’una tradició del 1566. Comença el Divendres Sant cap a les 22.00 h a la catedral i després recorre tot el casc antic. L’escenificació del sofriment i la mort recorda «La forza del destino» de Verdi, acompanyada dels sons estranys de la música processional.
Tots els penitents van tradicionalment coberts amb vestes amb caputxa. Només hi veuen per unes escletxes. Així no se’ls reconeix. La caputxa ha de garantir l’anonimat, perquè la penitència és una qüestió purament privada. Hi ha moltes confraries religioses diferents, que es distingeixen pel color dels hàbits. Alguns penitents porten creus de fusta enormes, altars ricament guarnits amb figures de sants de mida humana o escenes de la Passió de Crist, els «passos», pels carrerons del casc antic.
L’artesà desfila al costat de l’executiu. El misticisme i la religió es barregen amb una alegria desfermada. Formar part de les confraries és un honor i normalment s’hereta.
A Girona, la processó de Setmana Santa ja no sembla una història fosca de l’edat mitjana, sinó una gran festa popular barroca. Plena de colors i flors, la marededéu meravellosament tallada apareix com la figura lluminosa de la nit. Com a verge cristiana, deessa i reina celestial de la bellesa, la seva aparició desperta alegria i entusiasme. La tempesta de flaixos la converteix en la reina de la nit, envoltada d’un alè de perfum d’encens que crea addicció. El «pas de Crist» llisca vacil·lant amb una expressió de sofriment pacient. El misticisme de l’escena davant del decorat del preciós casc antic de Girona és una experiència per als sentits. Els cafès de carrer són oberts tota la nit. Arreu hi ha moviment. Un es troba amb coneguts i amics. L’ambient és relaxat.
La Dansa de la Mort de Verges
A Verges és ben diferent. En aquest poble medieval entre Figueres i la Bisbal, el Dijous Sant cap a mitjanit es fa la Dansa de la Mort (www.laprocesso.com). L’espectacle atrau any rere any més visitants. Primer, a partir de les 22.00 h, a la plaça major del poble es representen escenes de la Passió de Crist. A mitjanit es forma la comitiva que recorre el poble. Encapçalada per figures disfressades d’esquelet, la processó passa pels carrerons estrets de Verges. Aquest espectacle singular al ritme dels tambors es considera una de les manifestacions més antigues de l’art religiós.
La cera de les espelmes que degota marca el camí. Cops sords de tambor, cadenes que dringuen, cops de fuet i molts espectadors caracteritzen l’escena. El decorat de les façanes medievals del poble subratlla el dramatisme. També a Verges tots els bars són oberts tota la nit. El poble vibra.
La Passió de Sant Climent Sescebes
Diverses nits de la Setmana Santa es representa la Passió a Sant Climent Sescebes, als peus dels Pirineus. Amor. Sacrifici. Perdó. Esperança! És també la matèria de què es fan les pel·lícules de Hollywood. A «La Passió» de Sant Climent Sescebes, els protagonistes són els veïns del poble. Des de fa més de 30 anys escenifiquen l’entrada de Jesús a Jerusalem, el Sant Sopar, la traïció, la condemna, la crucifixió i la resurrecció per Pasqua. Com quadres històrics, les escenes del Nou
Testament s’encadenen en quadres vius, acompanyades d’una música monumental. Es recorda de manera ben emotiva per què, de fet, celebrem encara avui la Pasqua. El Diumenge de Pasqua es pot viure tot el dia als carrerons de Sant Climent Sescebes el bullici de colors d’un mercat jueu. Hi ha menjar i beure de sobres.
Setmana Santa a Castelló d’Empúries
Escenes memorables s’han de viure en els darrers dies de la vida de Jesús, sobretot durant el seu camí turmentós cap a la creu. Moltes generacions d’artistes s’han ocupat dels relats dels Evangelis: al voltant de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, per exemple, hi ha nombroses escultures de pedra. Per Setmana Santa aquestes pedres cobren vida i es recreen amb efectivitat escenes de les darreres hores del Fill de Déu. A la llum de les torxes, soldats romans, Maria, alguns deixebles i el mateix Jesús es reuneixen a la plaça i fan girar enrere 2000 anys la roda de la història. L’impressionant espectacle de Setmana Santa es va fer el 20 i el 23 de març a les 21.30 h (dates de l’any de l’article); el divendres 21 de març hi havia després, cap a les 21.30 h, una processó pels carrers de la ciutat, i per això la representació començava ja a les 19 h.
El Diumenge de Pasqua és a Espanya, en general, una festa familiar. La gent es troba per fer un dinar de festa.
Bona Pasqua!
