Viatge d’exploració: Costa Brava
Fins ara havia estat unes quantes vegades a Mallorca. El continent espanyol, especialment la Costa Brava, és terra nova per a mi. Aquí vull explorar durant les meves pràctiques l’altra Espanya, o millor dit, Catalunya. Ja al començament vam sortir de viatge d’exploració amb l’última edició de Costa Live a la motxilla.
Primera parada: l’Estartit
La primera destinació va ser el petit lloc de vacances de l’Estartit, prop de Torroella de Montgrí. Ja de camí cap allà la vista va ser espectacular: la combinació de mar i muntanya era senzillament aclaparadora. Un cop allà ens van entusiasmar una bonica platja, petits carrers comercials animats, un port esportiu abastable i molts cafès i restaurants acollidors amb vista al mar. Aquí no semblava res aclaparat pel turisme de masses.
Un petit cafè just entre la platja i el port ens va atreure per gaudir amb tranquil·litat de la vista de barques i aigua amb una refrescada. La platja no era gens plena i l’aigua era totalment tranquil·la, tot i que aquell dia en molts llocs les onades rugien.
A continuació vam fer encara una petita passejada pel nou passeig fins al final del poblet per admirar des d’allà les «illes Medes», el símbol de l’Estartit. Onades salvatges es trencaven avui retrunyents contra parets rocoses que s’alçaven costerudes del mar. La força del mar obert: aquí la teníem directament davant dels ulls.
Tapes a Begur
A continuació vam anar a Begur, un lloc de vacances popular que té força per oferir. Tant si són compres, una excursió a les boniques cales o vistes fantàstiques des del turó del castell sobre ciutat, camp i mar.
Entretant era l’hora de la migdiada i ens roncava l’estómac. Així doncs, ens vam posar en camí cap a l’interior del poble per menjar alguna cosa. Al popular restaurant petit «El Tapas de Begur» vam trobar una taula lliure a l’ombra de l’olivera. «El Tapas de Begur» seduïx amb moltes llaminadures petites. Les tapes se les ha d’anar a buscar un mateix a la barra. Els escuradents amb què són clavades les tapes no s’han de llençar, sinó guardar-los sense falta. Serveixen al cambrer per fer el compte! Aquest sistema pràctic, completament senzill i basat en la confiança, jo no el coneixia. Les tapes eren superboníssimes i són definitivament recomanables.
Compres i visites
Com que el restaurant és just al centre del poble, ja durant l’àpat havíem albirat unes quantes boutiques petites i boniques que calia explorar. Precisament si s’estimen tant com jo els colors pastel i la roba d’estiu d’estil eivissenc, s’hi troben garantides algunes peces boniques per enamorar-se!
Més tard no ens vam voler perdre gaudir de la vista des de dalt del castell. La pujada costeruda es veu recompensada amb una vista única de la costa de la Costa Brava fins als Pirineus. Hora de fotos! De seguida em vaig triar una cala que he de visitar sense falta aviat: la cala de Sa Riera!
Encant medieval
Finalment ens va portar a Pals: un poble medieval perfectament restaurat que es va construir en un turó. Com que el casc antic de Pals és sense cotxes, convé dirigir-se a l’aparcament més proper per sota del casc antic i gaudir de la petita passejada.
Un cop dalt, es pot entendre de seguida per què Pals es considera un dels pobles medievals més bonics de la Costa Brava: carrerons estrets, boniques cases de pedra encaixades les unes al costat de les altres i, de nou, una vista increïble des del mirador de Josep Pla sobre els voltants. Des d’allà es veuen al lluny les ja esmentades illes Medes. Qui, abans de marxar, vulgui concedir-se encara un cafè o comprar un bonic record, segur que ho trobarà pels carrerons de Pals.
Costa Brava: variada i diversa
La Costa Brava m’ha captivat ja en la primera excursió: hi ha molt més per veure i descobrir del que pensava! Tinc ganes de veure què m’esperarà encara en els propers temps…
