El Parc Nacional d’Aigüestortes és l’únic parc nacional de Catalunya i és entre els 1.200 i uns bons 3.000 metres d’altitud. A l’interior del parc s’hi va amb taxis jeep, com al nostre reportatge. Aquí hem reunit les dades bàsiques.
El Parc Nacional d’Aigüestortes d’un cop d’ull
- Fundat: 1955, l’únic parc nacional en territori català
- Altitud: entre uns 1.200 i uns bons 3.000 metres
- Accés: amb taxis jeep des de Boí, a l’Alta Ribagorça, com en aquest reportatge, o des d’Espot
Amb taxis jeep cap amunt, al Parc Nacional d’Aigüestortes.
A partir de les 8.00 h surten al petit poble de muntanya de Boí (Alta Ribagorça) els taxis jeep cap amunt, al Parc Nacional d’Aigüestortes. Hem sortit prou d’hora i anem en un dels primers Defender. La carretera estreta és tancada al trànsit públic. Passem per cursos d’aigua, llac i cascada, per boscos exuberants de pi negre, avet, pi roig, bedoll i faig, cap amunt, a un paradís natural fascinant.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, creat el 1955, té actualment una superfície de 14.119 hectàrees (després de l’ampliació del 1996) i forma un ecosistema propi a l’alta muntanya dels Pirineus, amb aproximadament 200 llacs, impressionants penya-segats com els Encantats i els característics meandres (en català: aigüestortes = aigües tortuoses). La major part del parc és a més de 1.000 metres d’altitud; alguns dels cims dels voltants arriben fins i tot a més de 3.000 metres. Aquí viu encara el rar trencalòs. Amb sort, el gran ocell rapinyaire fa precisament cercles majestuosos ben amunt a l’aire.
Sant Nicolau
El viatge amb jeep acaba allà on comença la plana d’Aigüestortes: per la vall de Sant Nicolau, amb els seus prats i meandres, un camí ample i d’ascens lent porta cap amunt, a l’estany Llong. L’excursió dura aproximadament 1,5 hores i també és adequada per a excursionistes poc entrenats amb botes de muntanya fermes.
Els verds prats d’alta muntanya de la vall d’alta muntanya encisen. Es camina com sobre un gruixut tapís de luxe, acompanyat pel brogit i el xipolleig del torrent de muntanya Sant Nicolau. Avets caiguts víctimes de l’aigua i arrels són motius pintorescos per als fotògrafs de paisatge.
Grans blocs de roca a la riba conviden a quedar-s’hi i a fer un pícnic. Així, moltes famílies també han pujat aquí expressament amb aquesta finalitat i gaudeixen del dia a l’ombra dels vells avets, a la vora de les aigües saltironants.
Pícnic a l’estany
Caminem fins a dalt, a l’estany. Allà ens han precedit un grup d’excursionistes més gran, i també un ramat de vaques de muntanya aprofita l’avinentesa per refrescar-se al fred llac de muntanya. Submergim les nostres ampolles d’aigua al llac perquè es refredin i desem el pícnic. Una migdiada a l’ombra dels arbres amb els peus a l’estany és ara precisament el que cal per superar després el camí de tornada. Qui està en bona forma pot, naturalment, continuar des d’aquí cap amunt i explorar els cims dels voltants. Aquesta condició física avui només la tenen pocs. La majoria gaudeixen, com nosaltres, relaxats del paisatge pintoresc i en algun moment tornen tranquil·lament cap al punt d’informació al final de la vall de Sant Nicolau. Aquí es fa el trasllat en taxi de nou a Boí. El Parc Nacional d’Aigüestortes encisa amb la seva vegetació exuberant i el seu paisatge extraordinàriament bonic. Un món paradisíac que, també a l’estiu, gràcies a les moltes aigües tortuoses ofereix paisatges florits i motius fotogràfics de somni. Sens dubte, recomanable!
Preguntes freqüents (FAQ) sobre el Parc Nacional d’Aigüestortes
Quan es va fundar el Parc Nacional d’Aigüestortes?
El parc es va crear el 1955.
Com s’arriba al parc nacional?
A l’interior del parc s’arriba amb taxis jeep que surten del poble de muntanya de Boí, a l’Alta Ribagorça, o d’Espot.
A quina altitud és el parc nacional?
S’estén per altituds d’entre uns 1.200 metres i uns bons 3.000 metres.
Fonts: Turisme de Catalunya, Nationalpark Aigüestortes, Wikipedia, Nationalpark Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Generalitat de Catalunya, Història de protecció.
