Amb la idea d’un roadtrip la majoria de nosaltres associem aquesta certa sensació de llibertat. La llibertat de poder deixar enrere la quotidianitat durant uns quants centenars de quilòmetres, la llibertat de descobrir alguna cosa nova, la llibertat de l’autodeterminació. A més, en pensar en un roadtrip es dibuixa la imatge d’una autocaravana ben equipada, d’una ranxera sobrecarregada o també d’un Fiat llogat in situ sense aire condicionat.
Roadtrip amb moto
El nostre viatge, en canvi, el vam començar aquell matí assolellat amb la nostra moto. Com podia ser altrament en una zona coneguda entre els motoristes com una de les regions més emocionants i belles d’Europa.
Vaig canviar, doncs, la meva imaginació d’un còmode seient de copilot amb tot l’espai per a les cames i sons de ràdio retrunyents per roba resistent al temps, recorreguts plens de revolts i molta velocitat. Tot un repte per a un esperit mal acostumat a les carreteres secundàries com jo i el meu acompanyant, a qui la seva màquina acabava de portar d’Alemanya, uns bons 1.500 km, a l’Empordà espanyol: una aventura, en efecte.
De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar
Aviat vam tenir clar, però, que de debò cada quilòmetre del llarg viatge d’arribada i més d’una circumstància que posava els nervis a prova havia valgut la pena. La Suzuki ronronejava en els seus sons més bonics i no només el seu dipòsit ple ens posava de bon humor: teníem a la vista la coneguda carretera panoràmica entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.
Begur
Vam agafar la C-31 cap a Begur per fer la nostra primera petita pausa a les cales veïnes. Una petita carretera aventurera ens va portar des d’aquí al tranquil poble de pescadors de Tamariu, que destaca per l’aigua d’un blau turquesa i una platja de còdols de gra fi. Amb prou feines ens vam poder arrencar d’aquesta vista i del nostre benefactor gelat, però el pensament del recorregut que ens esperava va fer la nostra il·lusió gairebé il·limitada.
la Selva
Més endavant ens va guiar la carretera secundària i el brunzit ja familiar de la màquina cap a Sant Feliu de Guíxols, una ciutat que, amb els seus turons i el seu paisatge costaner rocós, sembla alçar-se entre el Baix Empordà i la comarca de la Selva. Amb respecte, el pensament del recorregut que ara m’esperava s’obre pas al cap.
Sensació de llibertat
Unes quantes urbanitzacions i un rètol de poble més tard em vaig trobar ja, amb el cor bategant salvatge, enmig d’un llarg tram. Per la meva emoció o per la meva alegria, el meu agafament es va fer més ferm, la meva percepció més clara. Davant meu s’estenia el panorama d’una carretera asfaltada plena de revolts, emmarcada per muntanyes i acompanyada d’una vista àmplia al mar. Una vista tan resplendent i tan il·limitada que no només em va saber donar aquesta sensació de llibertat tan anhelada, sinó que fins i tot els 25 quilòmetres fins a Tossa de Mar van volar. Innombrables baies d’aturada i un recorregut agradablement lliure permetien petites pauses i convidaven a somiar despert.
Darrere els revolts, cada vegada em feia de nou curiositat què m’esperaria: ja fos la vista avall a una cala que convidava a prendre el sol, la vista d’un paisatge travessat de roques o una vil·la que s’alçava amb encant a les muntanyes.
Atracció d’esbarjo
Així la meva consideració inicial es va convertir de pressa en admiració i fascinació. No vaig poder evitar imaginar-me com m’hauria agradat comprar-me simplement de nou un bitllet per al meu viatge personalíssim en aquesta mena d’atracció d’esbarjo.
Més informació: Sant Feliu de Guíxols, La Pedra Alta (pedra gronxadora) a Sant Feliu de Guíxols.
