Un faigar envoltat de llegendes
La fageda d’en Jordà no és només el nom d’un famós poema del poeta català Joan Maragall, sinó també el nom d’un faigar envoltat de llegendes a prop d’Olot. Faigs? De fet, una planta que poques vegades es troba a la península Ibèrica. Que aquí n’hagi crescut tot un bosc té a veure amb les característiques geològiques especials de la Garrotxa.
Diverses desenes de volcans van deixar un subsòl fèrtil de roca volcànica, que no només fa feliços els faigs. Gairebé enlloc més del país la flora i la fauna són tan variades com aquí. Tanmateix, avui ja no cal tenir por de colades de lava encara calentes ni de pluges de cendra: les darreres erupcions són de fa més de 10.000 anys; les darreres activitats dels volcans, que no estan del tot extingits, de fa més de 500 anys. Per arribar al bosc anem des d’Olot per la GI-524 en direcció a Santa Pau i, al cap de quatre quilòmetres, arribem a l’àrea de Can Serra.
Un punt d’informació i un gran aparcament en fan el punt de sortida ideal de la nostra exploració. Al costat d’un monument aixecat en honor del poeta Joan Maragall, deixem la zona en direcció sud per un túnel sota la carretera.
Joan Maragall
Maragall (1860 – 1911), un dels representants més importants de la renovació de la cultura catalana a finals del segle XIX, va quedar fascinat per la singularitat del bosc. Al seu poema La fageda d’en Jordà lloa el silenci i la bellesa als quals tot visitant cedeix inevitablement. Com el caminant solitari compta de sobte els seus propis passos i els alenteix, s’enfonsa en el verd clar i sucós i s’abandona a poc a poc al dolç oblit del món; i fins i tot esdevé finalment presoner del bosc…
Ens deixem portar per l’aventura i, després d’uns quants esglaons, ja som entre els arbres. De conte s’arqueja el dosser de fulles. Els troncs foscos estructuren el verd. Reflexos de sol ballen pertot. De mal humor, blocs de pedra són escampats pel terra de lava cobert de fullaraca. Deu ser-hi darrere on s’amaguen els follets, dels quals expliquen nombroses llegendes? Preferim no deixar els camins marcats en vermell de l’itinerari 1 per esbrinar-ho, perquè més d’un ja s’ha perdut al laberint dels arbres. A més d’éssers fabulosos, a l’ombra del bosc hi viuen també criatures ben profanes: enmig de la fageda d’en Jordà hi ha la coneguda
Cooperativa La Fageda
cooperativa La Fageda, els productes lactis i el deliciós iogurt natural de la qual es troben a tots els supermercats catalans. La granja, molt reeixida econòmicament, la porten unes 200 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental (segons el nostre relat), que així no només alegren els consumidors, sinó que es fan possible a si mateixes una vida digna i plena.
Volcà del Croscat
Mentrestant caminem, a 550 metres sobre el nivell del mar, pel pendent suau del volcà del Croscat, per on s’estén el bosc. L’aire és agradablement fresc i tranquil; fins i tot amb temperatures d’estiu molt altes a la costa, aquí es pot gaudir meravellosament de la natura. No hem escoltat, d’amagatotis, el ritme dels nostres passos? No mirem ja una mica massa estona cap amunt, a les capçades verdes? L’encís del bosc no es pot negar. No és estrany, pensem, que aquest lloc únic hagi inspirat no només poetes, sinó també pintors, com la famosa escola paisatgística d’Olot. Necessitem poc menys d’una hora per a la nostra ruta. Plens d’impressions tornem al cotxe. Aquesta vegada el bosc ens ha tornat a alliberar.
Nota: qui vulgui reforçar-se després de l’excursió trobarà molts restaurants de cuina regional als pobles dels voltants, p. ex. al pintoresc poblet medieval de Santa Pau.
Saps on és la fageda d’en Jordà ?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
S’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
De: Joan Maragall
