Encís mediterrani sobre el mar. Formes i colors impressionistes. Llum i ombra. Els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, són un oasi verd de tranquil·litat a la vora de la ciutat. Nicolau Maria Rubió i Tudurí va començar el 1919 a dissenyar els jardins de Santa Clotilde, per encàrrec del marquès de Roviralta, segons la seva sensibilitat estètica.
N’ha sorgit una barreja de renaixement italià, rigor francès i encant botànic, amb eixos visuals fins al mar.
Una barreja plena de tensió de xiprers, pins i baladres en contrast amb superfícies netes, formes vegetals geomètriques i estàtues juganeres. Perfecció natural submergida en la llum mediterrània.
Els jardins respiren l’esperit del «noucentisme», el moviment artístic català de principis del segle XX.
A tota la Mediterrània, artistes, arquitectes, escriptors i filòsofs somiaven amb una renovació cultural. L’avantguarda artística buscava una nova mesura i un equilibri dels sentits. Amb el «pensament mediterrani» hom era a la recerca eterna de la felicitat i del sentit de la vida.
Amb un llenguatge formal captivador, el conjunt dels jardins de Santa Clotilde s’integra harmònicament en la natura i ofereix vistes espectaculars del mar.
L’aigua és omnipresent als Jardins de Santa Clotilde: l’aigua quieta de l’estany, el xipolleig de les fonts i les gàrgoles, el brogit del mar.
Florència en va ser una font d’inspiració. Així s’hi troben elements que recorden la Villa Medici, la Villa Borghese o els jardins de Boboli.
Eixos visuals, planificats amb tota precisió per l’arquitecte paisatgista, porten el visitant per escales de pedra cobertes d’heura fins als punts ornamentals més interessants, a petites fonts i estàtues, terrasses precioses i racons tranquils. Entre l’ornamentació vegetal s’hi troben les gràcils sirenes de l’escultora Maria Llimona.
Bancs corbats conviden a quedar-s’hi. Els Jardins de Santa Clotilde són una simfonia d’elegància verda.
Consell: concediu-vos un matí d’oci a l’ombra dels pins. A la gespa, al costat de la plaça del Mediterrani, hi ha gandules. Des d’aquí es té la vista de l’amplitud infinita del mar i es poden deixar volar els pensaments relaxadament.
