La platja de Castell, prop de Palamós, és una de les darreres platges sense edificar de la Costa Brava. És a l’espai natural Castell-Cap Roig i és envoltada de pins. Aquí hi ha el més important sobre la platja i l’excursió fins allà en poques paraules.
La platja de Castell d’un cop d’ull
- Ubicació: al terme municipal de Palamós, al Baix Empordà, una de les darreres platges sense edificar de la Costa Brava
- Protecció: forma part de l’espai natural Castell-Cap Roig, de 100 hectàrees, envoltada de pins
- Platja: sorra de gra mitjà i fi; segons la Viquipèdia, 304 metres de llargada i 65 metres d’amplada, entrada plana a l’aigua
- Serveis: bar, lloguer de gandules i para-sols, escola de caiac i servei de salvament
- Com arribar-hi: a peu pel Camí de Ronda des de la platja de la Fosca o en cotxe per un camí des de la C-255 entre Palamós i Palafrugell
- Història: un pla amb 100 cases unifamiliars, hotel i camp de golf va ser rebutjat el 1994 en un referèndum; el 2009 la Generalitat va comprar 40 hectàrees
- Arqueologia: a la península d’El Castell hi ha un poblat ibèric del segle VI aC
Cales paradisíaques i costa salvatge
A peu a la platja de Castell
Diuen que encara n’hi ha, de cales tranquil·les a la Costa Brava. No totes són necessàriament accessibles en cotxe. Al juny en vam explorar algunes a peu. El millor és començar aquesta excursió un dia feiner de bon matí; aleshores es té la possibilitat de trobar una solitud paradisíaca.
Equipats amb botes d’excursió, banyador i pícnic a la motxilla, ens vam posar en camí un dia calorós de juny. Aparquem el cotxe a Calella de Palafrugell, just davant dels Jardins de Cap Roig. Davant de l’entrada dels jardins, a la dreta, uns quants esglaons de fusta baixen a una clariana. La travessem i arribem a la vora del bosc al camí principal GR-92. A partir d’aquí seguim la senyalització Poblat Ibèric i platja de Castell. La nostra destinació és calculada en aproximadament 1,5 hores. El camí ombrívol de bosc passa per algunes finques senyorials amb vista al mar. Amagats darrere d’altes tanques i bardisses, aquí es viu de manera privilegiada. En alguns llocs hi ha tot terrenys aparcats. Allà un petit corriol baixa al mar cap a minúscules cales discretes.
En algun moment també el nostre camí senyalitzat es desvia de l’ample GR-92 cap al penya-segat. Ara calen habilitats d’escalada. Puja costerut. Som recompensats amb una vista de postal de la Costa Brava. Pins esbullats pel vent s’inclinen arriscadament des de roques costerudes; ben avall sota nostre, aigua cristal·lina: mirall blau coronat d’escuma, espurnejant al sol. Iots es gronxen a l’àncora. Les roques jeuen com morses mandroses adormides a la riba. Cactus salvatges mostren flors de foc. A l’horitzó, veliers al vent.
Canoes exploren un túnel de roca. Al davant hi ha el Poblat Ibèric. El poblat ibèric al cap de Sa Coberta va ser descobert el 1943 i excavat en els anys següents. El poblat va sorgir al segle VI aC i va durar fins al segle I aC. Ja aleshores s’apreciava la vista al mar. Des dels murs de l’antic assentament es té una vista fantàstica de la cala tranquil·la, sorrenca i deixada al natural de la platja de Castell. Entre Palamós i Calella de Palafrugell s’hi troba encara el seu petit paradís. Només el petit xiringuito de platja és avui al matí testimoni de civilització i turisme. El mar i la platja són gairebé només nostres. Un salt a les onades ens refresca després del costerut amunt i avall de la darrera mitja hora.
Per a la tornada ens hem proposat mar, cosa que alhora vol dir més esforç. Primer tornem un tros pel mateix camí costerut fins al GR-92. Allà girem de seguida de nou a la dreta, al cap d’uns metres, cap avall al penya-segat. Ara són senyalitzades minúscules cales de somni sota les roques: Cala Senià, Cala Estreta i El Crit. Esglaons fixats porten a miradors de somni amb una vista brillant. Les petites cales, una mica pedregoses, amb sorra de còdols clara, són populars entre els seguidors del naturisme. Aquí no hi ha xiringuitos, només sol, sorra, mar i vent suau. Portem el nostre pícnic, és clar. Així gaudim d’una migdiada tranquil·la, de tant en tant nedant al mar. En algun moment hem d’atrevir-nos a la costeruda pujada de tornada al cotxe.
Consell: qui vulgui escurçar l’excursió o només vulgui visitar la platja de Castell,
també hi pot arribar en cotxe. Es va per la C-255 fins al trencall del càmping Benelux, allà es gira a la dreta i al cap de 500 metres a l’esquerra. Aquí s’aparca. També és recomanable el camí a peu (20 min) des de la Fosca, passant per les ruïnes d’un castell, casetes de pescadors pintoresques i una pineda ombrívola.
Mapes d’excursió i informació s’aconsegueixen a l’oficina de turisme del Baix Empordà, a la Bisbal.
Preguntes freqüents (FAQ) sobre la platja de Castell
Quant fa de llarga la platja de Castell?
Segons la Viquipèdia en català, 304 metres de llargada i 65 metres d’amplada, amb sorra de gra mitjà i fi.
Com s’arriba a la platja de Castell?
A peu pel Camí de Ronda, que comença a la platja de la Fosca, o en cotxe per un camí que surt de la C-255 entre Palamós i Palafrugell. Des del 2019 hi ha un aparcament més allunyat de la platja (Viquipèdia).
Hi ha serveis a la platja de Castell?
Sí: bar, lloguer de gandules i para-sols, escola de caiac i servei de salvament (Viquipèdia, Visit Costa Brava).
És accessible la platja?
Segons la Viquipèdia, és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, perquè hi ha rampes i passeres.
Com és la qualitat de l’aigua?
L’Agència Catalana de l’Aigua la controla setmanalment a la temporada de bany. El resultat és «excel·lent» (Viquipèdia).
Per què la platja de Castell no és edificada?
A finals dels anys vuitanta el pla urbanístic preveia 100 cases unifamiliars, un hotel i un camp de golf. Un referèndum va rebutjar el pla el 1994 i els tribunals ho van confirmar. El 2009 la Generalitat de Catalunya va comprar 40 hectàrees de la plana (Viquipèdia).
Hi ha zona nudista a la platja de Castell?
Darrere de les roques del costat dret de la platja, segons la Viquipèdia, s’hi practica el nudisme.
Què és la península d’El Castell?
Una petita península al nord-est de la platja, que li dona el nom. S’hi troba un poblat ibèric del segle VI aC (Viquipèdia).
Fonts: Viquipèdia, Platja de Castell, Visit Costa Brava, Platja de Castell, Turisme de Catalunya, El Castell.
Més informació: Camí de Ronda: el camí de la costa de la Costa Brava.
