Dolça mandra: relaxar-se al camp

Lliure de coaccions

Qui l’ha trobada, l’oci que tant anhelem? Una vida lliure de finalitats i coaccions es considerava a l’antiguitat un ideal. Els grecs l’anomenaven scholé, els romans otium. Nosaltres l’anomenem «vida de camp senzilla lluny de la civilització» o dolça mandra. Per a molts continua sent un anhel de tota la vida. Alguns en fan un luxe real. No sotmetre’s ja al dictat dels rellotges i no aspirar a carrera, riquesa i èxits, sinó reflexionar sobre les coses que realment es necessiten, no és tan fàcil com sona, però sí que és possible. Almenys temporalment.

Què és, en realitat, l’oci?

Això sí, cal fortalesa de caràcter i coratge per posar-se a l’oci. «Hom s’ha de bastar a si mateix», diu l’investigador del temps Karlheinz Geißler. Cal nedar contra corrent, en lloc de deixar-se arrossegar cada cop més de pressa en la cursa per l’estatus, el prestigi, l’èxit i el benestar. Escapar de la «societat de l’acceleració». L’oci no és temps per al benestar i el fitness, sinó «llunyania de negocis o d’impediments», com ja defineix l’oci el diccionari dels germans Grimm. L’oci és suficient en si mateix, un valor de vida per si mateix. Tanmateix, l’oci és més que no fer res! Perquè l’oci és el començament de totes les idees: un estat de màxima concentració humana fora de la realitat quotidiana. Per exemple, assegut a l’herba, apilant pedres en una torre, pintant un quadre, inventant una cançó o simplement collint els tomàquets de conreu propi: correspondre’s a un mateix.

I sobretot: on es troba?

On pot anar millor que enmig de paisatges verds i florits, envoltat de murs de pedra romàntics a la terrassa d’una masia medieval a l’interior de la Costa Brava? O al jardí d’una casa de camp senzilla a la vora d’un petit poble lluny de les rutes turístiques, a l’ombra d’arbres vells? Res no destorba! El cant dels ocells, el refilet dels grills, el cantar de les granotes, un rierol que xipolleja, el batre d’ales de l’agró cendrós, el fregadís de les fulles al vent: tot això és música i no soroll.

Simplement gaudir…

La nostra mirada segueix el vol irregular de la papallona, els cercles majestuosos de l’àguila de mar ben amunt al cel, observem les herbes que es gronxen al vent, descobrim núvols encantats i respirem infinitud en lloc de seguir el diluvi d’imatges d’Instagram. Tot el món celebra la maximització de l’experiència personal, degrada el no fer res i ens posa sota una pressió d’expectatives social permanent. Les xarxes socials com Facebook, Instagram i companyia barren cada cop més el camí al gaudi del temps lliure. Però qui aconsegueix preservar la seva autodeterminació trobarà aquella pau interior que tots anhelem i cultivarà l’oci de manera ben relaxada.

Al paradís: dolça mandra

La investigadora de la ciència austríaca Helga Nowotny ho resumeix: «L’oci és la concordança entre mi i allò que importa a la meva vida.» De vegades cal, per tant, permetre’s viure la felicitat de la inassolibilitat. Cada dia s’envien arreu del món més de 280.000 milions de correus electrònics. L’any 2022 n’hi hauria d’haver, segons una previsió de l’època de l’article, més de 333.000 milions. El luxe del futur serà tenir un lloc on es pugui ser simplement com hom és, sense publicar, enviar per correu ni documentar èxits o accions. Gaudir en el seu paradís personal, juntament amb la família o el millor amic o amiga, del temps lliure i de l’oci: això val més que tot el comerç. Posem-nos, doncs, a la recerca del nostre lloc preferit personal, de les nostres persones preferides o d’una activitat preferida sense estatus.