Muntanyes i més
Aquí a la costa, al juny ja sembla ben bé estiu. Hora d’una excursió en direcció a Boadella, al pantà, i, més enllà, pels cims fins als petits pobles a la vora dels Pirineus. Posem el nostre equip fotogràfic i prou aigua al maleter i sortim en direcció a la Jonquera. Al trencall de Darnius, Maçanet de Cabrenys i Costoja deixem la N-II i girem cap a les muntanyes.
La carretera passa per boscos clars de sureres. Davant el blau del cel, els troncs foscos i nuosos dibuixen figures bizarres a l’aire. Bales de palla aïllades rodolen grogues pel paisatge. Darnius és tranquil al matí davant nostre. L’avinguda d’arbres antiquíssims fa ombra a la carretera. A l’esquerra surt un camí cap al pantà. El paisatge del pantà es distingeix clarament del paisatge costaner, que és a només uns quants quilòmetres. Roques s’amunteguen dins l’aigua. El gaig anuncia cada intrús amb crits forts. Entre pins i alzines s’hi troben moltes plantes medicinals i herbes diferents. A les muntanyes hi ha senglars, perdius, esquirols, eriçons, conills, llebres i teixons. Nombroses espècies d’ocells poblen la zona: el blauet, els picots, les merles d’aigua i molts ànecs salvatges es diverteixen a la riba o a l’aigua de la Muga embassada.
L’Hotel Central, al final de la carretera asfaltada, és un bon lloc per dinar. També és perfecte com a punt de sortida d’excursions. Reposem a l’ombra a la terrassa.
La carretera de tornada cap a Darnius puja més tard cap a Maçanet de Cabrenys i serpenteja lentament. Una breu parada a l’ermita de Sant Esteve del Llop, a l’esquerra, dins el bosc. Un lloc paradisíac de silenci. Una estona més tard tenim davant Maçanet de Cabrenys. El túnel verd de l’avinguda de plàtans ens guia cap al poble. Passegem per la calma celestial de la tarda als carrerons i gaudim de l’aire fresc de muntanya. La petita vila és envoltada de muntanyes (el Roc de la Campana, 1.438 m; el Roc de Frausa, 1.443 m, i el Puig de les Pedrisses, 1.333 m) i és enmig de la natura. Les cases antigues del centre s’apleguen al voltant de l’església de Sant Martí. Cap al rierol s’estenen els horts dels veïns. Als restaurants s’hi troben els productes de la regió: bolets, truites, senglar o conill de bosc se serveixen frescos.
La Vajol
El petit poble de la Vajol és ben amunt a la muntanya, sota el coll de la Manrella, gairebé ja a França, a la frontera amb el Vallespir francès. L’església romànica, l’església parroquial de Sant Martí, té els seus orígens al segle XII. La Vajol va ser el darrer refugi del govern republicà durant la Guerra Civil espanyola. El febrer del 1939, 250 refugiats van travessar la frontera per la Vajol; entre ells el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i els presidents de Catalunya i del País Basc, Lluís Companys i José A. Aguirre. En el seu honor es va inaugurar el 1981 un memorial al coll de la Manrella. A la mina Can Canta s’hi van amagar durant la Guerra Civil obres d’art importants del Prado de Madrid. 
També el tresor de la República, conegut com a «Tresor d’en Negrín», diuen que hi va estar guardat. Reposem a «Ca la Conxita». Aquí una pissarra promet pa de pagès i embotit del país. Ens serveixen grans llesques de pa amb tomàquet i un saborós plat d’embotits contundent. A la posta de sol tornem a la costa.
Més informació: Pantà de Darnius – Boadella: cap al verd.
